l’ús d’opiacis en el tractament del dolor crònic no oncològic: reflexió i alguna recomanació que pot ser d’interès!

 


Adjunto el Butlletí Informació Terapèutica, que tracta el tema de l’ús d’opiacis en el tractament del dolor crònic no oncològic.

Una bona noticia, es que les dades de consum d’AINEs han disminuït un 16,7% en els darrers 6 anys, tot i que seguim sent un país en el que l’ús d’AINEs és elevat, en relació a països del nord d’Europa. 

Per altra banda, ha incrementat però l’ús d’opiacis en un 24%. En el document adjunt es fa alguna reflexió i alguna recomanació que pot ser d’interès.

Punts claus per millorar el balanç risc-benefici dels opioides en el dolor crònic no oncològic:

1. El maneig eficient del DCNO implica un abordatge holístic que requereix alguna cosa més que prescriure medicaments aïlladament.

2. L’eficàcia i seguretat dels opioides a llarg termini no està ben establerta en el maneig del DCNO. Per aquest motiu es consideren tractaments de segona línia i s’haurien de fer servir només quan totes les mesures farmacològiques i no farmacològiques han fracassat. 

3. L’objectiu del tractament amb opioides és millorar el dolor, la funcionalitat i la qualitat de vida. L’eradicació completa del dolor és altament improbable, però s’hauria d’aspirar a una millora d’almenys un 30%.

4. El tractament s’hauria d’iniciar com una prova i nomes continuar si és possible documentar una millora en la funcionalitat. Per aquest motiu és indispensable fer servir en cada visita instruments de mesura que permetin objectivar la resposta al tractament.

5. La resposta analgèsica varia considerablement. Acceptar una elevada taxa de fracàs al tractament amb opioides és el primer pas per millorar- ne l’ús.

6. Abans d’iniciar el tractament s’ha de investigar el risc d’abús i de patologia mental greu. Els opioides s’han d’evitar en pacients amb dolor crònic central o visceral com ara la fibromiàlgia, cefalees o dolor abdominal.

7. És essencial adequar les expectatives dels pacients sobre el tractament i informar tant dels beneficis com dels riscos. La informació ha d’incloure recomanacions específiques sobre el bon ús i precaucions amb el medicament prescrit.

8. Es recomana retirar les benzodiazepines quan s’inicia el tractament amb opioides, ja que la prescripció concomitant s’ha associat amb un increment del risc de sobredosi.

9. Les dosis > 100 mg/dia en DEM incrementen el risc de sobredosi i es recomana intensificar el control en aquests pacients. Si no s’aconsegueix controlar el dolor amb dosis de 180 mg/dia en DEM, es recomana derivar a una unitat del dolor.

10. A banda dels efectes adversos més freqüents com les nàusees, vòmits i restrenyiment,el tractament a llarg termini incrementa el risc d’hiperalgèsia, abús, sobredosi i afectació endocrina i cardiovascular.

11. El dolor irruptiu en el context del dolor no oncològic és controvertit. La utilització de formes d’alliberació ultraràpides s’han de restringir als pacients oncològics, ja que és l’única indicació que tenen aprovada.

12. Cal reavaluar periòdicament la necessitat dels tractaments. Els criteris de retirada inclouen la resolució de la patologia de base, els efectes adversos intolerables o la resposta insuficient. La retirada s’ha de fer de forma gradual per evitar una síndrome de retirada.