Recentment a la revista Nursing Management s’ha publicat un estudi que mostra com utilitzant diverses eines basades en l’abordatge multidisciplinari es possible reduir els reingressos hospitalaris per insuficiència cardíaca (IC).
La inadequació terapèutica, més evident en entorns marginals (socials i/o econòmics), les penalitzacions econòmiques a hospitals (per reingrés) i els costos generats per descompensació de IC, van motivar du a terme l’estudi.
Amb l’objectiu de reduir fins a un 20 % els reingressos per IC es va crear una unitat pilot de 32 llits, sota vigilància i supervisió per un equip multidisciplinari (integrat per metges, infermeres, farmacèutic, gestor de casos i nutricionista).
Aquest dispositiu absorbia pacients recentment diagnosticats de IC aguda, oferint un tractament intensiu sota monitoratge i desplegant un ventall d’estratègies basades sobretot en l’educació i en el traspàs d’informació.
Els elements claus pel funcionament d’aquesta unitat es basaven en els següents punts:
1.Controlar la descompensació o crisi aguda.
2. Planificar les cures a l’alta.
3. Valorar el recurs més òptim a l’alta en sessió multidisciplinària.
4. Traspassar la gestió de casos, d’infermera de la unitat a infermera domiciliària o del recurs destinatari.
5. Seguiment telefònic a 3 dies de l’alta (sobre adherència terapèutica, variacions en pes, signes d’alarma, etc)
6. Estratègies d’educació (vídeos educatius, material adaptat per a analfabets, sessions a familiars i/o cuidadors).
7. Proporcionar material adaptat (com a bàscules digitals, blisters, etc).
8. Seguiment clínic estret (infermera i/o metge).
9. Facilitar reunions entre familiars i equip de cures pal·liatives, responent dubtes sobre els estadis finals de la malaltia
2. Planificar les cures a l’alta.
3. Valorar el recurs més òptim a l’alta en sessió multidisciplinària.
4. Traspassar la gestió de casos, d’infermera de la unitat a infermera domiciliària o del recurs destinatari.
5. Seguiment telefònic a 3 dies de l’alta (sobre adherència terapèutica, variacions en pes, signes d’alarma, etc)
6. Estratègies d’educació (vídeos educatius, material adaptat per a analfabets, sessions a familiars i/o cuidadors).
7. Proporcionar material adaptat (com a bàscules digitals, blisters, etc).
8. Seguiment clínic estret (infermera i/o metge).
9. Facilitar reunions entre familiars i equip de cures pal·liatives, responent dubtes sobre els estadis finals de la malaltia
Finalment, mitjançant la implementació d’aquesta sèrie de mesures, en una cohort de pacients de 72 anys de mitjana, aconsegueixen disminuir el doble de reingressos del que s’havien marcat com a objectiu principal (fins al 40 %). Demostrant que mitjançant la potenciació de les habilitats personals, el suport i l’acompanyament per part dels professionals, es genera una important millora en aquest grup poblacional, amb repercussió també sobre les famílies, desbordades per la malaltia.
Comentari:
Es tracta d’un interessant estudi que ens permet identificar algunes mesures aplicables en el nostre entorn al aportar una atenció continuada que acull als pacients en el procés de malaltia crònica i insisteix en el compliment terapèutic dotant-los d’eines útils.
Com a limitacions de l’estudi s’han d’esmentar les motivacions econòmic/polítiques de l’estudi, els dubtes que suposa la viabilitat del projecte (davant el cost necessari per a la seva implementació) i reconèixer que en realitat es tracta d’una unitat d’elit llunyana a la nostra realitat (pacients més joves amb menys càrrega de malaltia i amb una ràtio infermeria/pacient inassolible en el nostre entorn 1/4-5).
Actualment que es debat sobre la prescripció d’infermeria, no hem d’oblidar altres valors del rol d’infermera, com el lideratge en el pla terapèutic no farmacològic i l’apoderament dels pacients i el seu entorn.
Referència:
Cavaller DK, Sickels LP. The fundamentals of reducing HF readmissions. Nurs Manage 2015;46(11):16-22.
Per Silvia de les Cuevas. Infermera Gestora de Geriatria a l’Hospital General de Granollers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada