Què fem amb un pacient que té bifosfonats amb una durada de més de 5 anys?

Ara fa un temps vaig realitzar la següent entrada al setembre del 2011.

Quina és la durada òptima del tractament dels bisfosfonats en la pràctica clínica?

i la resposta va ser:    No més de 5 anys!

Vam precissar que les 5 idees clares a tenir en compte eren:


1.- Els bifosfonats no haurien de ser utilitzat indiscriminadament.

2.- Un article de revisió que reforça, amb sentit comú, la retirada de la "teràpia de manteniment indefinida" amb bisfosfonats:

3.- És raonable finalitzar els bifosfonats després de 5 anys del seu ús.

4.- Hi ha escasa evidència en les GPC sobre la durada dels bifosfonats en teràpia de més enllà de 5 anys.

5.- Cada vegada hi ha més evidència del risc de fractures atípiques després de 5 anys de l´ús de bifosfonats.

Doncs bé, si tenim a un pacient que porta més de 5 anys amb bifosfonats: 

1.- Com ho avaluem?

2.- Com ho fem?

3.- i que algoritme podem utilitzar?

Gràcies a l'excel·lent company de treball Francesc Borrell i col.laboradors en el seu Bloc Criterium Medicae , ens facilita un esquema molt senzill però molt pràctic per a la consulta diària.

ALGORITME D´ACTUACIÓ BIFOSFONATS MAJOR A ANYS

 

 

ALGORITME

 

DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RESUM D´ARTICLES D´INTERÈS SOBRE L´OSTEPOROSI

També et pot interessar:

Bifosfonats i problemes oculars!

Els investigadors afirmen que van trobar un risc d'uveítis anterior i escleritis, malalties que poden provocar discapacitat. 

Les persones que utilitzen bifosfonats orals per l'osteoporosi per primera vegada podrien tenir un major risc de malaltia ocular inflamatoria greu.

Estudis anteriors han relacionat els bifosfonats amb problemes com a fractures inusuals, batecs cardíacs irregulars i càncer d'esòfag i de còlon.

En aquest nou estudi, investigadors canadencs van comparar a gairebé 11,000 persones que utilitzaven bifosfonats orals per primera vegada amb més de 920,000 persones que no els usaven. Els que usaven per primera vegada van mostrar taxes d'incidència de 29 per 10,000 persones anys per la uveítis, i de 63 per 10,000 persones anys per l'escleritis, enfront de 20 per 10,000 i 36 per 10,000, respectivament, entre els no usuaris. Les persones anys es determinen en multiplicar el nombre de participants pel nombre d'anys en què es prenen els fàrmacs.

A l´estudi de cohorts retrospectiu es van avaluar els pacients visitats per un oftalmòleg durant 7 anys.

En comparació dels no tractats, l’ús de bifosfonats es va associar a un augment del risc d’uveïtis i d’escleritis, amb uns riscos relatius ajustats d’1,45 i 1,51, respectivament.

FONTS

 

 
CMAJ, news release, April 2, 2012 . CMAJ.
L´estudi ressalta la necessitat que els professionals clínics informin als seus pacients sobre els senyals i símptomes d'escleritis i uveítis, de manera que busquin tractament alternatius i s'evitin més complicacions.


Els bifosfonats s’han relacionat amb un risc d’efectes adversos inflamatoris oculars, com conjuntivitis, iritis, uveïtis, escleritis i epiescleritis (Butll Farmacovigilància 2005;3:9-11).

AMPLIACIÓ D´INFORMACIÓ

1.- Recull d´informació sobre els Bifosfonats

2.- Recull d´informació sobre l´Osteoporosi

També et pot interessar:

Bifosfonats: per sobre de 5 anys existeix risc de fractures atipiques

Risc de fractures atípiques amb l’ús prolongat de bifosfonats

El tractament amb un bifosfonat durant més de 5 anys s’associa a un augment del risc de fractures subtrocanterianes en dones d’edat avançada, tot i que el risc absolut és baix, segons un estudi observacional recent (JAMA 2011;305:783-9).

En un estudi de casos i controls a partir d’una cohort canadenca es van identificar 716 dones de 68 anys o més tractades amb un bifosfonat oral que van ser ingressades per una fractura subtrocanteriana o de diàfisi femoral, les quals van ser aparellades amb 3.580 controls (també tractades però sense fractura). En comparació de les dones tractades amb bifosfonats durant menys de 100 dies, les tractades durant 5 anys o més van presentar més risc de fractura atípica de fèmur (risc ajustat de 2,74; IC95% 1,25-6,02). Es va observar menys risc de fractures osteoporòtiques típiques entre les dones tractades durant més de 5 anys amb bifosfonats. Entre les 52.595 dones tractades amb bifosfonats durant almenys 5 anys, el risc absolut de presentar una fractura atípica va ser baix (0,13% durant l’any següent i 0,22% en els dos anys següents). Segons els autors, no s’ha establert la durada òptima del tractament amb bifosfonats i la relació benefici-risc del tractament prolongat és incerta.

Aquestes troballes confirmen les d’estudis previs que el tractament prolongat amb bifosfonats s’associa a un augment del risc de fractures femorals atípiques (Butll Groc 2009;22:9-12) i ressalten la necessitat d’avaluar de manera acurada el risc individual de fractura. Així, s’hauria de reconsiderar-ne l’ús en els pacients tractats, sobretot en els que tenen un risc de fractura relativament baix (Bit Navarra), i podria ser adequat contemplar un descans en pacients seleccionats, sobretot a partir dels 5 anys.

Els autors conclouen que cal més recerca per entendre millor el pronòstic de les fractures atípiques en persones d’edat avançada, identificar els subgrups dels tractats amb més risc d’aquests efectes adversos, i avaluar si les interrupcions del tractament redueixen el risc d’aquestes fractures a llarg termini. 

Font original:  Butlletí Groc


 

Estudi d'ús de medicaments per al Tractament de l'Osteoporosi.

Estudi realitzat a La Rioja
Anys 2004-2009.
Boletín Farmacoterapéutico de la Rioja




.
. .
.

.

Resum:

1.- Des de 2007 i durant gairebé tres anys en què no s'ha disposat encara de risedronat genèric, les DHD de risedronat prescrites a La Rioja van superar a les d'Alendronat i a més en rangs molt superiors als del conjunt d'Espanya (14 ´66 punts de diferència a La Rioja davant 2 ´74 en el conjunt nacional el 2008), fet aquest que mereix una citació i una reflexió.

2.- El 2005, any en els últims mesos del qual comencen a comercialitzar-se alendronat EFG, la relació de DHD entre els dos principis era pràcticament de 2 a 1 a favor de l'alendronat, per a, en els primers mesos de 2009, últim període analitzat en l'estudi, acabar assolint una relació d'1 ´ 6 a 1 a favor de risedronat.

3.- Aquest fenomen de desplaçament de la prescripció dins del mateix grup terapèutic cap al medicament de marca o de "fugida del genèric", coincidint amb l'aparició del mateix, és certament complex en les seves causes i pot observar-se també en altres grups terapèutics.

4.- Tampoc no semblen acord a un ús racional les altes taxes de prescripció d'Ibandronat, fàrmac que no ha demostrat reduir les fractures no vertebrals, ni tan sols en assaigs relativament llargs.

5.- A la molt limitada eficàcia d'aquests fàrmacs en persones de baix risc, s'ha d'afegir que tots aquests fàrmacs requereixen tractaments molt prolongats abans de mostrar els seus efectes beneficiosos sobre la densitat òssia.
Aquest últim factor ens condueix que en la realitat, fora dels assaigs controlats, la seva eficàcia disminueix en un plus molt important per les altes taxes d'incompliment que presenten processos tan llargs en fàrmacs amb pautes d'administració de vegades complexes per al pacient.

6.- Només un 50% de pacients en tractament amb bifosfonats continuen el tractament després d'un any d'haver-lo començat, i només un 20% després de tres anys

7.- S'ha de tenir en compte que a més l'eficàcia de tots aquests fàrmacs és menor per a la prevenció de fractures de maluc, amb diferència les més greus, que per a la resta de fractures amb menys complicacions.

8.- Els bifosfonats són els fàrmacs d'elecció en el tractament del'osteoporosi primària postmenopàusica, ja que presenten un millor balanç entre benefici i risc que la resta de les alternatives terapèutiques.

9.- Alendronat i risedronat són els únics bifosfonats que han demostrat reduir el risc de fractures de maluc en dones postmenopàusiques amb fractura vertebral prèvia i edat superior als 65anys.

10.- Com alternativa als bifosfonats, es recomana utilitzar raloxifè (osteoporosi amb o sense fractura prèvia) o ranelat d'estronci (osteoporosi amb fractura prèvia), encara que només en els casos següents: dones que no puguin tolerar els bifosfonats a causa dels seus efectes adversos gastrointestinals, dones que no siguin en condicions d'administrar-los correctament (perquè han d'estar dretes després de l'administració) o quan estiguin contraindicats (anormalitats esofàgiques).

Document complet

.
.
.

Quina és la durada òptima del tractament dels bisfosfonats en la pràctica clínica?

 

               









 No més de 5 anys!




Idees Clau

1.- Ja s'ha parlat d'això diverses vegades, però mai està de més recordar-ho.

2.- Els bifosfonats no haurien de ser utilitzat indiscriminadament. 

3.- Un article de revisió que reforça, amb sentit comú, la retirada de la   "teràpia de manteniment indefinida" amb bisfosfonats: 

4.- És raonable finalitzar els bifosfonats després de 5 anys del seu ús.

5.- Hi ha poca evidència en les GPC sobre la durada dels bifosfonats en teràpia de més enllà 5 anys. 

6.- Cada vegada hi ha més evidència del risc de fractures atípiques després de 5 anys de l´ús de bifosfonats.


 

DOCUMENT

 

Recull d´informació sobre els Bisfosfonats

Recull d´informació sobre Osteoporosi

També et pot interessar:

Bifosfonats: una relació benefici-risc dubtosa

Font: Butlletí Groc

Quan van ser comercialitzats per primera vegada fa 16 anys, se sabia que els bifosfonats
poden produir efectes adversos sobre l’esòfag, que obliguen a suspendre el tractament en
alguns pacients.

L’osteonecrosi mandibular, el dolor generalitzat, les fractures atípiques i la fibril·lació auricular han estat identificats després d’anys d’ús prolongat d’aquests fàrmacs.
El consum de bifosfonats ha augmentat extraordinàriament després que es fessin palesos els greus efectes indesitjats de l’ús crònic de THS.

Tot això no implica que altres fàrmacs per a l’osteoporosi d’introducció més recent (raloxifè,
PTH, teriparatida i ranelat d’estronci) no estiguin desproveïts de riscos; la seva experiència d’ús és més escassa que la dels bifosfonats.

A més, l’eficàcia preventiva de tots aquests tractaments sobre la incidència de fractures és molt limitada, i per tant la relació benefici-risc de tots ells és incerta, però segurament molt escassa.
En persones d’alt risc es pot treure més profit de les mesures tendents a prevenir les caigudes que d’intentar augmentar la densitat mineral òssia.

 

Document.

La prescripció de bifosfonats i vitamina D no prevé les fractures per osteoporosi en dones majors de 65 anys

Un grup de recerca, format per professionals de medicina d’atenció primària de Lleida (CAP Primer de Maig, CAP Bordeta-Magraners i CAP Cappont) en col·laboració amb la Unitat de Suport a la Recerca Lleida (USR-Lleida) de l’IDIAP Jordi Gol  i el Servei de Farmàcia del Departament de Salut, acaba de publicar a la revista internacional PLOS-ONE els resultats d’un estudi que avalua l’efecte dels bifosfonats sobre el risc de primera fractura per osteoporosi. 

L’estudi, elaborat després de fer un seguiment durant cinc anys d’un grup de 1.604 dones majors de 65 anys tractades amb bifosfonats i/o vitamina D, conclou que no es pot determinar l’efecte beneficiós de la prescripció de bifosfonats com a prevenció de la primera fractura. Tot i que encara es recomana aquesta medicació  en la majoria de les guies per al tractament de l’osteoporosi, hi ha dubtes sobre la seva utilitat en la població general.

La revista PLOS-ONE té un gran impacte i és un referent internacional. El projecte i alguns dels investigadors que hi ha participat formen part del Grup de Recerca en Terapèutica en Atenció Primària (GRETAP) de Lleida, reconegut per la Generalitat de Catalunya i acreditat per l’IDIAP Jordi Gol. La USR-Lleida fa set anys que ajuda a fer recerca de qualitat en l’àmbit de l’atenció primària. 

L’autoria de l’article correspon als professionals següents: Gisela Galindo (USR-Lleida, IDIAP, ICS), Jordi Real (USR-Lleida, IDIAP), Leonardo Galván (Departament de Salut), Maria Antonia Lafarga (ICS), Maylos Rodrigo (ICS)  i Marta Ortega (ICS).

Enllaços d’interès:

http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0118178

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25861000

Alerta farmacèutica relativa a bisfosfonats i risc de fractures atípiques de femur !

Adjuntem la nota informativa adreçada a professionals sanitaris que ha emès l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) relativa a I'increment del risc de fractures atípiques de fémur i l'ús de bisfosfonats.

En aquesta nota I'AEMPS recomana als professionals sanitaris relacionats amb el seguiment dels pacients tractats amb aquests medicaments el següent:

1.- Examinar les dues extremitats en pacients tractats amb bifosfonats que puguin presentar una fractura atípica femoral, ja que sovint son bilaterals.

2.- Valorar la suspensió del tractament amb el bisfosfonat d'acord a la situacio clínica del pacient, en cas que se sospiti l'aparició d'una fractura atípica

3.- Reavaluar periódicament la necessitat de continuar el tractament amb bisfosfonats en cada pacient, particularment després de 5 anys de tractament

  

    

Bifosfonats

View more documents from miguelmolina

Vols més informació de qüalitat i relacionada amb els bifosfonats i l´osteoporosi ?

Article de hemos leido
.
.
.
.
..

Tractament amb bifosfonats, 5 anys o 10 anys?

Tractament de més de 5 anys?

Pacients amb osteoporosi en tractament amb bifosfonats.

Reducció del risc de fractures vertebrals i no vertebrals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Idees claus

1.- El balanç risc-benefici de continuar el tractament de l'osteoporosi amb bifosfonats més de 5 anys és incert.

.

2.- És possible que un grup de pacients, amb major risc, es beneficiï de la prolongació del tractament per la reducció de les fractures clíniques vertebrals.

.

3.- Abans de prendre la decisió s'han de tenir en compte els possibles efectes secundaris.

4.- D'altra banda, no hi ha diferències significatives quant a efectes secundaris però, en augmentar la seva utilització, han anat apareixent nous efectes secundaris que s'han afegit als ja coneguts sobre l'esòfag.

.

L'osteonecrosis mandibular, les fractures oseas atípiques i la fibril·lació auricular són exemples d'ells.

Document

També et pot interessar:

Fosamax (Acid Alendrónic) davant la justícia americana per prop de 900 casos de osteonecrosis de mandíbula

El 6 d'agost s´ha publicat en la pàgina web de la British Medical Journal un article per Ray Moynihan amb les qüestions relacionades amb la demanda presentada a Merck per més de 850 pacients afectats pel Fosamax (Àcid Alendrónic), el fàrmac de classe dels bifosfonats, àmpliament prescrit en el tractament i la prevenció de l'osteoporosi.

 

 

 

 

L'article es titula "Efectes secundaris: la batalla del popular Fosamax irrompre en el tribunal": BMJ 2009; 339: b3155 - doi: 10.1136/bmj.40024.494213 4 D.



Ara fa un any comentàvem la notícia:


Efectes secundaris dels Bifosfonats


L'augment de pacients amb complicacions osteonecróticas bimaxil·lars que estan o han estat en tractament amb bifosfonados (BF) per patologies com a mieloma múltiple, tumorals, metàstasi hipercalcemias osteolíticas en ca. de mama i pròstata, prevenció i tractament de l'osteoporosi i malaltia de Paget.

"Han de realitzar tractament orodental preventiu abans d'iniciar els bifosfonats".

"A l'inici els pacients, hauran d'acudir abans al seu odontoestomatólogo, ja que realitzant els tractaments profilàctics que s'indiquen poden evitar-se complicacions greus de reabsorció òssia bimaxil·lar".




Deixo el document: " DIAGNÒSTIC, PREVENCIÓ I TRACTAMENT DE L' DELS MAXIL·LARS PER OSTEONECROSIS BISFOSFONATOS. RECOMANACIONS DE LA SOCIETAT ESPANYOLA DE CIRURGIA ORAL I MAXIL·LOFACIAL (SECOM)*

Més informació:
http://www.agemed.es/actividad/alertas/usoHumano/seguridad/bisfosfonatos.htm


Revisión sistemàtica a annals of internal medicine: (http://www.annals.org/cgi/content/abstract/144/10/753%29 i el australian prescriber (http://www.australianprescriber.com/magazine/30/4/96/7/%29

Més Bibliografia:
Tarassoff P, Hei Y-J. Osteonecrosis of the jaw and bisphosphonates. Nengl J Med 2005: 353:101-102. Correction. ibid; 2728

Tractament amb bifosfonats i risc de càncer gastrointestinal

Perill amb els Bifosfonats!

L'osteoporosis és un problema de salut freqüent associat a alta morbimortalidad, en particular en la població de dones posmenopáusicas.

.

Els bifosfonats constitueixen la primera elecció de tractament en la prevenció primària i secundària de les fractures osteoporótiques tant en homes com en dones.

Més informació en Castellà:

"Los efectos adversos de los bifosfonatos incluyen trastornos gastrointestinales como dispepsia, náuseas, dolor abdominal, esofagitis erosiva y úlceras pépticas. En este estudio se evaluó la relación entre la prescripción de bifosfonatos y la incidencia de cáncer esofágico, gástrico y de colorrectal.
La indicación de bifosfonatos en la población general es cada vez mas frecuente y se calcula que el 10% de las mujeres mayores de 70 del Reino Unido lo consumen. Si bien el efecto beneficioso está claramente descrito en las mujeres posmenopáusicas con alto riesgo de fracturas, su eficacia no está comprobada en hombres, mujeres con bajo riesgo de fracturas y para los tratamientos prolongados; además algunos reportes recientes alertaron acerca de una posible relación de estos medicamentos con el cáncer esofágico.

Se realizó un estudio de casos y controles a partir de la UK General Practice Research Database. Se definió a los casos como mujeres u hombres mayores de 40 años con diagnóstico de cáncer invasivo de esófago, estómago o colon, diagnosticado entre 1995 y 2005 y con al menos 12 meses de seguimiento previos al diagnóstico.

Para cada caso se seleccionaron 5 controles, con la misma edad, sexo y tiempo de seguimiento, que no tuvieran cáncer gastrointestinal al menos hasta la fecha del diagnóstico del paciente índice.

La exposición a bifosfonatos se definió como al menos un registro de la prescripción del medicamento por osteoporosis. Se excluyó a quienes tomaban bifosfonatos por enfermedad de Paget o metástasis óseas. La duración del tratamiento se estimó desde la fecha de la primera prescripción hasta la última.

Se uso regresión logística condicional para calcular los riesgos relativos (RR) y los intervalos de confianza del 95% (IC 95%) para cáncer esofágico, gástrico y colorrectal en relación con el consumo de bifosfonatos.

Se analizó el riesgo ajustado a la presencia de factores confundidores relacionados tanto a la prescripción en sí como al cáncer. Algunos de ellos fueron la edad en el momento del diagnóstico, el sexo, el tabaquismo, el consumo de alcohol, el índice de masa corporal (IMC), el diagnóstico de osteoporosis u osteopenia, la fractura dentro del año previo a la prescripción, el diagnóstico de enfermedad del aparato digestivo alto (gastritis, ulceras esofágicas, enfermedad por reflujo gastroesofágico, epitelio de Barrett, hernia hiatal, duodenitis, úlcera péptica o dispepsia) en el año previo a la prescripción y la indicación de antiinflamatorios no esteroides.

Además, se hicieron 3 análisis de sensibilidad: uno definiendo el consumo de bifosfonatos como al menos dos prescripciones consecutivas, otro restringiendo el análisis a pacientes con información completa sobre las variables confundidoras y el último considerando solo a quienes tenían factores confundidores y usaron bifosfonatos dentro del año previo al diagnóstico de cáncer.

Se incluyeron 2.954 pacientes con cáncer de esófago, 2.018 con cáncer gástrico, 10.641 con cáncer colorrectal y un total de 77.750 controles. La media de seguimiento de los casos y controles fue de 7,5 años.

La edad media de los pacientes del grupo con cáncer fue de 72 años (desvío estandar [DS] de 11 años) y el 43% eran mujeres. Entre los pacientes con cáncer de esófago y estómago se observó mayor número de fumadores que los controles apareados, mientras que en los casos de cáncer colorrectal la proporción de los que fumaban era similar que en los controles.

Alrededor del 3% de la población tenía al menos una prescripción de bifosfonatos durante el período de estudio. En los controles, la indicación de bifosfonatos fue más frecuente en los pacientes de mayor edad (el 44% de quienes fueron tratados tenía más de 80 años, comparados con el 26% de los mayores de 80 años que no recibieron tratamiento) y en las mujeres (80% del grupo tratado contra 42% de los no tratados).

Aquellos pacientes con al menos una prescripción de bifosfonatos tuvieron un riesgo significativamente mayor de presentar cáncer esofágico (riesgo relativo [RR] 1,30; IC 95% 1,02 – 1,66; P=0,02) que aquellos que no los recibieron. Por otro lado, los bifosfonatos no modificaron la incidencia de cáncer gástrico (RR 0,87; IC 95% 0,64 - 1,19) ni colorrectal (RR 0,87; IC 95% 0,77 – 1,00).

El riesgo de cáncer esofágico fue significativamente mayor en los pacientes con 10 prescripciones o más que aquellos con una a nueve prescripciones. La media de prescripciones fue de 21,6 en los pacientes con 10 o más prescripciones y de 3,6 en los pacientes que tenían entre una y nueve prescripciones (RR de 1,93; IC 95% 1,37 – 2,7; en los pacientes con más de 10 prescripciones y de 0,93; IC 95% 0,66 – 1,31; en los pacientes que tenían entre una a nueve prescripciones; p=0,002).

La duración estimada del uso de bifosfonatos se asoció de forma similar al riesgo de cáncer esofágico. Para quienes lo usaron menos de un año el RR fue de 0,98 (IC 95% 0,66 – 1,46), para quienes lo hicieron de uno a tres años fue de 1,12 (IC 95% 0,73 – 1,73) y en quienes lo recibieron por más de tres años fue de 2,24 (IC 95% 1,47 – 3,43).

Las tasas de riesgo se mantuvieron al ajustarlas por los 1.883 pacientes que murieron por cáncer esofágico dentro del primer año del diagnóstico. El RR de los pacientes fallecidos que tenían una a nueve prescripciones fue de 0,87 (IC 95% 0,56 – 1,34), de los que tenían más de diez prescripciones fue de 2,29 (IC 95% 1,51 – 3,47) y para quienes lo usaron más de tres años fue de 2,23 (IC 95% 1,26 – 3,95).

El riesgo no varió con respecto al tipo de bifosfonatos prescripto ni al ajustarlo por edad, sexo, tabaquismo, consumo de alcohol o IMC, diagnóstico previo de osteopenia, osteoporosis, fractura o enfermedad esófago-gástrica. El riesgo tampoco se modificó por el tratamiento concomitante con antiácidos, antiinflamatorios no esteroides o corticoides.

Conclusión

En este estudio se observó que existe una relación significativa entre la incidencia de cáncer esofágico y el uso previo de bifosfonatos. El incremento fue mucho mayor en los pacientes con diez o más prescripciones y en aquellos que los recibieron por más de tres años.

En términos de riesgo incremental, la prescripción de bifosfonatos por 5 años duplicaría el riesgo de desarrollar cáncer esofágico, aunque no modificaría el riesgo de cáncer gástrico y colorrectal. "
Font: Oral bisphosphonates and risk of cancer of esophagus, stomach, and colorectum: case-control analysis within a UK primary care cohort

Green J, Czanner G, Reeves G y cols

BMJ 2010;341:c4444

.

Efectes adversos dels bisfosfonats!

Els aminobisfosfonats són fàrmacs que han estat utilitzats amb èxit en el tractament de l'osteoporosi des de fa més de 20 anys.

Encara que en els estudis principals realitzats per obtenir l'aprovació de la seva comercialització no es van registrar efectes adversos rellevants, en els últims anys, i com a resultat de la farmacovigilància, s'ha comunicat de manera irregular una sèrie de complicacions, algunes potencialment greus, que han posat en dubte la seguretat d'aquests fàrmacs, sobretot en dosis elevades com les quals s'utilitzen en oncologia i en tractaments de llarga durada com en l'osteoporosi.

En la present revisió, basada en l'anàlisi de les proves científiques més rellevants procedents dels assajos clínics, sèries de casos, estudis de cohorts i bases de dades publicats fins al moment, es resumeixen les característiques clíniques i epidemiológicas dels efectes adversos dels bisfosfonats.


Idees Clau

1.- El perfil general de seguretat dels BF és acceptable i els seus efectes adversos solen ser lleus. No obstant això, en els últims anys i com a producte de la farmacovigilància i de l'anàlisi de les bases de dades estatals, s'han comunicat una sèrie de complicacions relacionades amb aquests fàrmacs que poden resultar greus i el coneixement dels quals per part dels clínics és imprescindible per prendre les decisions oportunes en cada cas.

2.- Els efectes adversos gastrointestinals són freqüents encara que rarament constitueixen una causa de suspensió del tractament.

3.- No obstant això, en aquells casos en els quals, després d'assegurar que es prenen correctament, persisteixin les molèsties, s'haurà d'evitar la prescripció d'antisecretors de forma perllongada pel seu efecte negatiu sobre la massa òssia i la incidència de fractures, plantejant-se el canvi de via d'administració o de classe terapèutica.

4.- La reacció de fase aguda, l'efecte advers més freqüent relacionat amb els BF intravenos, respon bé al paracetamol i tendeix a desaparèixer en les següents infusions.

5.- També ha de recordar-se la necessitat d'assegurar una bona aportació de calci i vitamina D per evitar hipocalcemia postransfusional, sobretot en els pacients de risc. Altres efectes, com a dolor osteomuscular, dany renal i hepatotoxicidat, són molt infreqüents i rares vegades ocasionaran la retirada del fàrmac.

6.- Els dos efectes adversos més controvertits en l'actualitat són l'osteonecrosis dels maxil·lars i les fractures atípiques de la diáfisis femoral. Encara que no es coneix la patogènia d'aquests processos, és necessari prendre precaucions en ambdós casos sobretot en pacients d'alt risc. Així mateix, s'haurà de valorar acuradament la indicació del BF, evitant la seva administració si el risc de fractura no és elevat i valorant la seva retirada o suspensió temporal després de 5 anys de tractament.

Bifosfonats

View more documents from miguelmolina

Més articles sobre els Bifosfonats i l´ Osteoporosi









També et poden interessar:

Osteoporosis y Bifosfonatos

Nova noticia dels efectes secundaris dels Bifosfonats:

“El aumento de pacientes con complicaciones osteonecróticas bimaxilares que están o han estado en tratamiento con bifosfonados (BF) por patologías como mieloma múltiple, hipercalcemias tumorales, metástasis osteolíticas en ca. de mama y próstata, prevención y tratamiento de la osteoporosis y enfermedad de Paget.

"Deben realizar tratamiento orodental preventivo antes de iniciar los bifosfonados”.

 Són paraules dels Cirurgians Maxil.lo Facials: “Al inicio los pacientes, deberán acudir antes a su odontoestomatólogo, pues realizando los tratamientos profilácticos que se indican pueden evitarse complicaciones graves de reabsorción ósea bimaxilar”.


Més informació:http://www.agemed.es/actividad/alertas/usoHumano/seguridad/bisfosfonatos.htm

Revisión sistemàtica a annals of internal medicine:> (http://www.annals.org/cgi/content/abstract/144/10/753) i el australian> prescriber (http://www.australianprescriber.com/magazine/30/4/96/7/)

Més Bibliografia:
Tarassoff P, Hei Y-J. Osteonecrosis of the jaw and bisphosphonates. Nengl J Med 2005: 353:101-102. Correction. ibid; 2728

Diagnòstic i tractament de l'osteoporosi postmenopàusica

Entrada del blog Sala de lectura del dia 26 de febrer 2015 on fa referència el consens per al diagnòstic i tractament de l'osteoporosi postmenopàusica realitzat pel Servei de Salut del País Basc. En est han participat representants de les societats implicades en el maneig de l'osteoporosi postmenopàusica elaborant unes recomanacions per a l'ús adequat dels fàrmacs indicats en la prevenció de fractures. 

L'elaboració d'aquest consens obeeix a la necessitat de disposar d'un document que ens ajudi a un millor maneig d'aquesta patologia. 

Destacar del mateix els següents aspectes:

1.- L'osteoporosi queda definida com a factor de risc per sofrir fractures per fragilitat no com a malaltia.

2.- No es recomana el screeening densitomètric i la indicació de realitzar una densitometría ha de basar-se en criteris clínics.

3.- La combinació de factors de risc clínics de fractura per fragilitat amb la mesura de la DMO és el mètode més eficaç per a la valoració de risc de fractura.

4.- Els bifosfonats són considerats els tractaments d'elecció (l'alendroat és el més recomanat per cost-efectivitat).

5.- El Denosumab és el tractament de 2º elecció, quan els bifosofonats estiguin contraindicats o no es tolerin. 

Per a més informació consulteu el web

INFORMACIÓ ANNEXA

Recull d´entrades sobre l´Osteoporosi

10 preguntes sobre hipercalcèmia que has de conèixer

1.- Quins són les dues principals causes d'hipercalcèmia?

R.- Hiperparatiroidisme i tumors.



2.- Quins són els tumors mes freqüentment implicats en la hipercalcèmia?

R.- En primer lloc: carcinomes de mama i pulmó no microcítics, així com el mieloma múltiple, els tumors de cap i coll i els limfòmes.



3.- Esmenti 5 fàrmacs que causin hipercalcèmia:

R.- Diurètics tiazídics, vitamines D i A, teofilina, estrògens, tamoxifen, andrògens i progestàgens



4.- Quin és la formula per calcular el calci corregit?

R.- Calci corregit (mg/dl) = calci mesurat (mg/dl) 0,8 (4 - albúmina en sang [g/dl])


5.- En què casos s'usa el calci ionic per fer el diagnòstic d'hipercalcèmia?

R.- Mieloma multiple. Mes d'1.3 ml/min se sospita hipercalcèmia.



6.- Quan aquesta recomanat tractar la hipercalcèmia?

R.- Més de 10 mg amb símptomes o mes de 13 mg sense símptomes.



7.- Quan aquesta indicat l'ús de furosemida per al maneig d'hipercalcèmia?

R.- Solament quan el pacient té dades de mal maneig de líquids (sobrecàrrega, insuficiència cardíaca). La furosemida NO disminueix els nivells de calci.



8.- Quan aquesta indicat l'ús de bifosfonats en la hipercalcèmia?

R.- Quan hi ha pobra resposta o no millorança de la hipercalcemia manejada amb líquids.



9.- Què i com és la dosi del bifosfonat indicat per al maneig d'hipercalcèmia?

R.- Àcid zolendrónic, 4 mg dosi única.



10.- Què altres medicaments estan indicats en la hipercalcèmia?

R.- Quan hi ha contraindicació o no aquesta disponible el bifosfonat:

Calcitonia: efecte potent però de curta durada.

S'administra per via subcutània o intramuscular a dosis inicials de 4 U/kg/12 hores, podent escalar fins a 8 O/kg/12 hores

Esteroides:

40 a 100 mg de prednisona cada 24 hores per via oral.

Font original: Medicasos

Bibliografía:

1.- Protocolo diagnóstico y terapéutico
de la hipercalcemia en el paciente oncológico B. Martínez-Amores Martínez, Et al, Servicio de Enfermedades del Sistema Inmune y Oncología. Hospital Universitario Príncipe de Asturias. Unidad Asociada I+D al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Centro Nacional de Biotecnología). Departamento de Medicina. Universidad de Alcalá. Madrid. Medicine. 2009;10(26):1774-6.

Novetats en el tractament i el diagnòstic de l´Osteoporosi

La nostra companya, la Dra. Agata Blanch metgessa referent de Patologia Osteoarticular del CAP, ens deixa la presentació realitzada sobre l´Osteoporosi.

Ens centrarem en els pacients adults (majors de 18 anys) amb osteoporosi (o osteopènia) o persones amb factors de risc clínic de fractura per fragilitat, fent un èmfasi especial en els subgrups següents:

.

• dones postmenopàusiques osteoporòtiques (o osteopèniques)
• grups d'edat
• osteoporosi induïda per glucocorticoides
• homes
• dones premenopàusiques osteoporòtiques

Els temes principals a considerar són el diagnòstic, la valoració del risc, el tractament i el seguiment de la condició d'interès que conformen les quatre parts diferenciades:

 

Diagnòstic de l'osteoporosi. Amb la finalitat d'avaluar la utilitat clínica de la radiografia (Rx) convencional, de la densitometria radiològica dual (DXA), de la ultrasonometria quantitativa (QUS) i de la determinació de marcadors bioquímics de remodelatge ossi en el diagnòstic de l'osteoporosi.

Valoració del risc de fractura per fragilitat. Amb els objectius d'avaluar la utilitat clínica de la Rx òssia, la DXA, la QUS i els marcadors ossis com a proves per a la predicció del risc de fractures per fragilitat i d'identificar aquells individus que més poden beneficiar-se d'intervencions per prevenir aquest tipus de fractures.

Tractament. Examinem les intervencions utilitzades per a la prevenció de fractures per fragilitat inicials en individus amb un risc, així com per a la prevenció de fractures subsegüents quan la fractura per fragilitat ja ha tingut lloc.

Es disposa de diferents intervencions per prevenir la fractura per fragilitat:

• No farmacològiques: Exercici; Calci i/o vitamina D (o anàlegs de la vitamina D): fluoració de l'aigua, ingesta de proteïnes, micronutrients i isoflavones (fitoestrògens naturals); Ipriflavona (fitoestrogen sintètic); Exposició solar; Tabac; Alcohol; Cafeïna.


• Farmacològiques: Teràpia hormonal (inclou la tibolona); Bifosfonats (alendronat, etidronat, risendronat i ibandronat); Raloxifè; Calcitonina; Teriparatide (parathormona); Ranelat d'estronci.


• Altres intervencions: Protectors de maluc; Vertebroplàstia percutània/cifoplàstia.

Seguiment. Amb la finalitat d'avaluar la utilitat clínica de les diferents tècniques de mesura òssia (Rx, DXA, QUS i marcadors ossis) per controlar l'evolució de la malaltia o monitoritzar la resposta al tractament.

 

Presentació

Cal aturar els tractaments amb bisfosfonats?

L’ús prolongat de bisfosfonats (també anomenats bifosfonats) en el tractament de l’osteoporosi després de la menopausa és motiu de controvèrsia, tant pel que fa a la seva eficàcia com a la toxicitat.

Es desconeix si els seus riscos poden superar-ne els efectes beneficiosos, sobretot més enllà de 3 a 5 anys de tractament.

 

A Catalunya més d’un 14% de les dones de més de 65 anys consumeixen bisfosfonats. Espanya és el país de la UE amb un consum per habitant més alt de medicaments per a l’osteoporosi.1

El tractament amb bisfosfonats pot haver estat indicat per criteris densitomètrics però en realitat el risc individual de gran part de les usuàries de patir una fractura és baix o moderat. A més, la densitat mineral òssia (DMO) és només un dèbil factor de risc de fractures i no té valor predictiu. Altres factors de risc, com l’edat o l’antecedent de fractura, tenen més valor predictiu. A més, en els anys recents s’han identificat efectes adversos dels bisfosfonats que obliguen a revisar la necessitat real de cada pacient de rebre tractament amb aquests fàrmacs.

Moltes dones que acudeixen a la consulta podrien estalviar-se els riscos del tractament amb bisfosfonats, perquè la relació benefici-risc d’aquests fàrmacs és desfavorable en les dones amb risc de fractura baix o intermedi.


Què diuen els estudis?


S’ha demostrat l’eficàcia dels bisfosfonats en la prevenció de fractures en dones amb osteoporosi i antecedent de fractura vertebral. No obstant, hi ha poques dades d’assaigs clínics de llarga durada, de manera que la relació benefici-risc més enllà de tres anys és dubtosa. Els bisfosfonats tenen acció farmacològica i probablement efecte terapèutic residual després que se n’hagi suspès l’administració. 2,3

Estudis d’extensió dels assaigs clínics originals amb bisfosfonats. En assaigs clínics de més de tres anys només s’hi han estudiat menys de 3.000 dones.

     



Recomanació

Cal aturar el tractament amb un bisfosfonat en dones després de la menopausa?

Sí: excepte en les pacients d’alt risc, cal aturar un tractament amb bisfosfonats que hagi durat tres anys o més (vegeu la taula).

A més, cal considerar la possibilitat de retirar el bisfosfonat en totes les dones tractades que no siguin d’alt risc, independentment de la durada del tractament.

La decisió depèn del risc de fractura de cada pacient i de com tolera el tractament amb bisfosfonats:

Criteris de retirada i de seguiment clínic de dones que reben un bisfosfonat després de la menopausa

Butlletí complert

També et pot interessar:

9 Pràctiques Clíniques de poc valor

Essencial és una iniciativa que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per tal d'evitar-ne la realització.

 

Llista de les 9 Recomanacions Essencial

Proves d'imatge en l'avaluació de cefalees

Mamografia en dones menors de 50 anys i sense risc addicional

Radiografia de tòrax preoperatòria en persones asimptomàtiques

Proves complementàries cardíaques en persones asimptomàtiques

Rehabilitació de l'ictus més enllà dels dotze mesos

Proves d'imatge en lumbàlgia

Densitometria mineral òssia DXA en persones sense tractament farmacològic per prevenir fractures per fragilitat

Inhibidors de la bomba de protons en malalts polimedicats o majors de 65 anys

Bifosfonats en dones postmenopàusiques amb risc baix de fractures

 LLISTAT ACTUALITZAT DE RECOMANACIONS

Bifosfonats i Fibrilació Auricular

Font: "Hemos leido..."

"La agencia norteamericana FDA comunica los resultados de la revisión que anunciaba iba a llevar a cabo, en relación con la aparición de algunos casos de fibrilación auricular y bifosfonatos, publicados en el NEJM.

La agencia informa a sus profesionales, que en su día solicitó a los fabricantes los resultados de todos los ensayos clínicos frente a placebo realizados con bifosfonatos. Los fabricantes remitieron los datos de un total de 18.358 pacientes tratados durante periodos que oscilaban entre 6 meses y tres años.
Tras la evaluación, la FDA estima que la diferencia de riesgo frente a placebo podría oscilar entre 0 y 3 casos por cada 1.000 pacientes tratados.

El único fármaco que demostró un riesgo estadísticamente significativo en un ensayo fue el zoledrónico.

Así pues, considera que por el momento no existe una asociación clara entre el empleo de bifosfonatos, la duración o la dosis empleada y la aparición de fibrilación auricular.