Recomanacions i Evidències del Col.legi Americà de obstètrica i ginecològica (ACOG) .

" Les dones han de tenir la seva primera detecció de càncer cervical als 21 anys i poden ser controlats de nou, amb menys freqüència del que es recomana," d'acord a l'evidència recentment revisat basat en les directrius publicades avui pel Col.legi Americà de obstètrica i ginecològica (ACOG) .

.

"La majoria de les dones menors de 30 anys haurien de sotmetre's a una exploració cervical una vegada cada 2 anys, en lloc d'anualment, i els 30 anys d'edat o més poden ser controlats de nou una vegada cada 3 anys. "

.

.

Les taxes de càncer cervicouterí han caigut més del 50% en els últims 30 anys als Estats Units a causa de la utilització generalitzada de la prova de Papanicolau. La incidència de càncer de coll uterí va disminuir de 14,8 per cada 100.000 dones el 1975 a 6,5 per cada 100.000 dones el 2006.

.

.

La Societat Americana del Càncer estima que hi haurà 11.270 nous casos de càncer cervical i morts per 4.070 als EUA el 2009.

.

La majoria de les morts per càncer cervical en els Estats Units es troben entre les dones que són examinades amb poca freqüència o sensa cap revisió.

.

"La tradició de fer una prova de Papanicolau cada any no ha estat recolzat per l'evidència científica recent", diu Alan G. Waxman, MD, de la Universitat de Nou Mèxic, Albuquerque, que dirigeix el document elaborat pel Comitè de ACOG.

.

.

"Una revisió de l'evidència fins a la data d´avui, demostra que el cribratge a intervals menys freqüents prevé el càncer cervical igual de bé, ha disminuït els costos, i evita intervencions innecessàries que podrien ser perjudicials".

..

La ACOG recomana ara que les dones d'edats de 21 a 30 es projectaran cada 2 anys en lloc d'anualment, utilitzant l'estàndard de Papanicolau.

.

.

Les dones majors de 30 anys que han tingut 3 resultats consecutius negatiu de les proves de citologia cervical poden fer-se un exàmen una vegada cada 3 anys.

.

.

Hi ha dones amb certs factors de risc que poden necessitar una detecció més freqüents, incloent-hi aquells que tenen VIH +, immunodeprimides, amb exposició a dietilestilbestrol (DES) a l'úter, o han estat tractades per neoplàsia intraepitelial cervical (NIC) 2, CIN 3, o càncer cervical.

.

.

Encara que la taxa d'infecció per VPH és alta entre els adolescents sexualment actius, el càncer invasor de coll uterí és molt rara en dones menors de 21 anys d'edat.

.

.

El sistema immunològic elimina la infecció per VPH en 1 a 2 anys entre la majoria de dones adolescents.

Degut a que el coll uterí adolescent és immadur, hi ha una major incidència de VPH relacionats amb les lesions precanceroses. No obstant això, la gran majoria de les displàsies del coll uterí en adolescents es resolen per si sols sense tractament.

.

.

Un augment significatiu en els naixements prematurs ha estat recentment documentat entre les dones que han estat tractats amb els procediments d'escissió de la displàsia. "Els adolescents tenen la majoria dels seus anys de fertilitat per davant d'ells, així que és important per evitar procediments innecessaris que afecten negativament el coll de l'úter," diu el Dr Waxman.

.

"La detecció del càncer de coll uterí en adolescents només serveix per augmentar la seva ansietat i ha portat a l'ús excessiu dels procediments de seguiment d'una cosa que normalment es resol per si mateix."

.

.

La sistemàtica de la prova de citologia cervical s'ha d'interrompre en les dones (independentment de l'edat) que han tingut una histerectomia total per raons no canceroses, sempre que no tinguin antecedents de CIN d'alt grau.

.

.

"És raonable deixar de detecció de càncer cervical a l'edat de 65 o 70 anys entre les dones que tenen 3 o més resultats negatius a la citologia i no hi ha resultats anormals en els últims 10 anys.

.

El ACOG també recomana que les dones que han estat vacunades contra el VPH han de seguir les pautes de detecció igual que les dones no vacunades.

.

.

Més informació:

http://www.docguide.com/news/content.nsf/news/852576140048867A85257674004E722B

.

.

Les directrius actualitzades, "Citologia Cervical Screening", serán publicades a l'edició de desembre a Obstetrics & Gynecology.

.

FONT: Col.legi Americà de Obstètrica i Ginecològica

.

.

Nova Guia de Pràctica Clínica sobre la Prevenció i el Tractament de l'Obesitat Infantojuvenil

GPC EN EL SNS
MINISTERIO DE SANIDAD Y POLÍTICA SOCIAL

Nova Guia de Pràctica Clínica sobre la Prevenció i el Tractament de l'Obesitat Infantojuvenil

L'obesitat infantojuvenil constitueix un important problema de salut en el nostre país a causa de la seva prevalença ascendent, la seva persistència en l'edat adulta i la seva associació amb altres malalties, a més de l'enorme impacte econòmic que suposa.


Els canvisen l'alimentació i en l'estil de vida han propiciat l'augment d'aquesta patologia.


El tractament i fonamentalment la prevenció, impliquen l'adquisició d'hàbits saludables d'alimentació i d'exercici físic, però es requereix el suport del Govern i de les Institucions per poder implementar molts dels canvis requerits.

Document
.
.

Comunicat del Departament de Salut. Estat actual de l´activitat gripal 19-11-09

Segons la informació recollida pel sistema PIDIRAC (Pla d’Informació de les Infeccions Respiratòries Agudes a Catalunya), l’activitat gripal pel nou virus de la grip A(H1N1) es manté amb una intensitat molt alta i una evolució estable en aquests moments.

.

La taxa d’incidència de síndromes gripals registrades per la xarxa sentinella és de 497,04 per cada 100.000 habitants.

Aquesta taxa és superior en el grup d’edat de 5-14 anys.

Encara que el virus gripal circula amb molta intensitat a Catalunya, s’observa també una àmplia circulació d’altres virus respiratoris.

.

Del total de mostres respiratòries que han resultat positives al laboratori, aproximadament un 70% correspon al nou virus de la grip i un 30% a d’altres virus respiratoris.

.Pel que fa a la vigilància de casos produïts pel nou virus de la grip A (H1N1), la majoria han presentat un quadre gripal lleu, amb una recuperació en pocs dies.

Des de l’aparició del virus de la grip A(H1N1), a Catalunya s’han produït un total de 232 casos greus, 151 dels quals ja han estat donats d’alta hospitalària.

En aquests moments es troben ingressats a la UCI 27 casos greus.

.

Fins al moment a Catalunya s’han produït 18 defuncions.

En la darrera setmana s’han produït sis defuncions, dues de les quals, corresponents a dues nenes de 5 i 13 anys sense patologies prèvies conegudes, ja havien estat comunicades.

Les altres 4 morts corresponen a una nena de 12 anys amb patologies prèvies, una dona de 36 anys amb patologies prèvies, un nen de 4 anys amb patologies prèvies i un home de 52 anys amb patologies prèvies.

Al llarg de la setmana que va del 12 al 18 de novembre, s’ha observat un augment del nombre d’urgències ateses tant als hospitals d’aguts (71.494, que suposa un increment del 5,09% respecte a la setmana anterior) com als infantils (5.188, que suposa un increment del 4,37% respecte a la setmana anterior).

Respecte a l’any anterior l’activitat en els serveis d’urgències d’adults s’ha incrementat un 17% i en pediatria un 21%. Tot i així, el nombre de pacients ingressats des d’urgències dels hospitals d’aguts (6.480) i en els hospitals infantils (406) és similar al de la setmana anterior i a l’any anterior en aquestes mateixes dates.

.

Les visites als centres d’atenció primària que s’han realitzat en tota la setmana han estat 881.357, xifra representa un increment d’un 5,07% respecte a la setmana anterior.

.

Al igual que la setmana anterior, l’activitat ha estat més elevada en el tram d’edat de 0 a 14 anys.

.

En els centres d’atenció continuada s’han realitzat 57.541, que representa un increment del 10,92 % respecte a la setmana anterior.

.Els indicadors de morbiditat corresponents mostren que l’activitat gripal continua molt incrementada a Catalunya.

Document

.

Resultats actuals de la Campanya Vacunal per part de l´OMS

Bones notícies i resultats!

Fins ara, l'OMS ha rebut informació de la vacunació a partir de 16 dels 40 països que estan realitzant les campanyes de vacunació contra la pandèmia de l'H1N1.

Resum

Sobre la base de la informació en aquests 16 països, l'OMS estima que s´han realitzat al voltant de 80 milions de dosis de vacuna contra la pandèmia i s'han distribuït al voltant de 65 milions de persones . Aquesta campanya de vacunació es va iniciar a Austràlia i la República Popular de la Xina a finals de setembre.

Complicacions més importants

La síndrome de Guillain- Barré

Fins ara, s´han reportat menys de deu casos sospitosos de síndrome de Guillain-Barré en persones que han rebut la vacuna. Aquestes xifres estan en línia amb les taxes normals de fons d'aquesta malaltia.

Tots els casos s'han recuperat.

Les investigacions de les morts

Un petit nombre de morts s'han produït en persones que han estat vacunats. Totes aquestes morts, han estat investigades. Tot i que algunes investigacions estan en curs, els resultats de les investigacions concloses, han descartat un vincle directe a la vacuna contra la pandèmia com la causa de la mort.

A la Xina, per exemple, amb més de 11 milions de dosis de vacuna contra la pandèmia administrades, les autoritats sanitàries han informat a l'OMS de 15 casos d'efectes secundaris greus i dos morts que es van produir després de la vacunació.

Una investigació minuciosa d'aquestes morts, incloent-hi una revisió dels resultats de l'autòpsia, va determinar que les condicions mèdiques subjacents són la causa de la mort, i no la vacuna.

Més informació:

Document

Nova versió, la tercera (17/11/09), sobre les recomanacions oficials de la campanya de vacunació davant el nou virus gripal pandèmic H1N1

El Ministeri de Sanitat i Política Social, a la pàgina de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), ha inclòs una nova versió, la tercera (17/11/09), sobre les recomanacions oficials de la campanya de vacunació davant el nou virus gripal pandèmic H1N1.





.
.
.


Document
.
.

La FDA recomana que l'administració conjunta de omeprazol i clopidogrel s'ha d'evitar.

La FDA disposa de noves dades que mostren que l'inhibidor de la bomba de protons (IBP) omeprazol redueix l'efecte anti-coagulació de la sang de clopidogrel ( Plavix) gairebé a la meitat quan els 2 medicaments es prenen junts.

Les noves recomanacions, ja comentades a gener del 2009, es basen en els resultats de l'estudi dels fabricants de clopidogrel. Els estudis confirmen que la coadministració de omeprazol amb els resultats de clopidogrel en la disminució dels nivells del metabòlit actiu clopidogrel redueixen l´efecte anticoagulant del clopidogrel.

L´Omeprazol inhibeix els enzims metabolitzats de fàrmacs (CYP2C19), que és responsable de la conversió de clopidogrel en el seu metabòlit actiu. Els nous estudis van comparar la quantitat de metabòlit actiu clopidogrel en la sang i el seu efecte sobre les plaquetes en pacients que van prendre clopidogrel més omeprazol davant dels que van prendre clopidogrel sol.

Una reducció en els nivells de metabòlits actius de prop del 45% es va trobar en aquells que van rebre clopidogrel amb omeprazol en comparació amb els que van prendre clopidogrel sol.

L'efecte de clopidogrel sobre les plaquetes es va reduir fins en un 47% en els pacients que van rebre clopidogrel i omeprazol junts. Aquestes reduccions es van observar si els fàrmacs es van administrar en el mateix temps.

Atès que el nivell de la inhibició dels altres IBP es variable, es desconeix en quina quantitat els altres IBP poden interferir amb clopidogrel. No obstant això, esomeprazol, un IBP que és un component de omeprazol, inhibeix la CYP2C19 i també s'ha d'evitar en combinació amb clopidogrel.

Altres fàrmacs reductors, com la ranitidina, famotidina, nizatidina, o antiàcids, no s'espera que interfereixen amb l'activitat anticoagulant de clopidogrel, ja que no inhibeixen l'activitat de CYP2C19. No obstant això, cimetidina inhibeix l'activitat de CYP2C19 i també s´ha d´evitar.

A més de la cimetidina, altres fàrmacs que són potents inhibidors de l'enzim CYP2C19 s'espera que tingui un efecte similar, i s'ha d'evitar en combinació amb clopidogrel.

Aquests inclouen fluconazol, ketoconazol, voriconazol, Etravirine, felbamato, fluoxetina, fluvoxamina, i ticlopidina.


Fins que hi ha més informació disponible, l'FDA recomana el següent:

• La separació de la dosi de clopidogrel i omeprazol en el temps no reduirà la interacció dels medicaments.

• En aquest moment la FDA no té informació suficient sobre les interaccions de medicació entre clopidogrel i els altres IB diferents a omeprazol i esomeprazol per fer recomanacions específiques sobre la seva administració conjunta. Els professionals sanitaris i els pacients han de considerar totes les opcions de tractament acuradament abans de començar la teràpia.

• No hi ha evidència que altres fàrmacs que redueixen l'àcid estomacal, com la majoria dels bloquejadors H2 ranitidina, famotidina, nizatidina, amb excepció de cimetidina, o antiàcids interfereixen amb l´activitat anticoagulant de clopidogrel.

Més informació:

http://www.docguide.com/news/content.nsf/news/852576140048867A8525767100648268



.

Compte amb les revisions mèdiques pel subsidi!

Al realitzar les revisions mèdiques, els Professionals de la Salut podem estar exposats a possibles situacions difícils.

Vegem una d´aquestes:


.
.
.

Impacte de la manca de compliment del tractament antihipertensiu

.

.

.

.

Un alt compliment del tractament antihipertensiu s’acompanya d’una reducció del risc de malaltia cardiovascular, segons els resultats d’un estudi recent

(Circulation 2009;120:1598-605).

.

En una anàlisi d’un registre italià gairebé 19.000 pacients hipertensos sense cardiopatia isquèmica incident van ser dividits en tres grups segons el grau de compliment del tractament: alt, intermedi o baix (8%, 41%, i 51% de la cohort, respectivament).

.

.

Després d’un seguiment mitjà de 4,6 anys, la diabetis, la dislipèmia, l’obesitat i les pautes de tractament amb diversos fàrmacs es van associar de manera significativa amb un elevat compliment.

-

Els pacients amb alt compliment del tractament tenien menys risc de malaltia cardiovascular en comparació dels del grup amb baix compliment.

.

En l’editorial acompanyant, l’autor ens recorda que prop d’un 50% dels pacients deixen el tractament antihipertensiu durant els 6-12 mesos d’haver-lo iniciat, i ressalta la importància d’assegurar una regulació òptima de la pressió arterial i un bon compliment del tractament (Circulation 2009;120:1558-60).

.

.

Actualitzacions sobre el tractament de l´hipotiroidisme

.

.

.

.

.

.

.

..

..

..

.....

.

.

.

.

RESUM

S’ha demostrat que entre un 40 i un 48 % dels pacients amb hipotiroïdisme estan insuficientment
o excessivament tractats.

.

Un monitoratge clínic i de laboratori acurat permet ajustar el tractament en aquests pacients.

.

Cal prendre la levotiroxina sola, separada dels àpats i vigilar possibles interaccions amb altres fàrmacs.

.

No se’n recomana l’ús rutinari en l’hipotiroïdisme subclínic.

.

És recomanable mantenir el pacient amb la mateixa formulació per evitar diferències en la seva resposta degudes a diferències en la biodisponibilitat entre les diverses marques.

.

Cal recordar que la levotiroxina té un temps de semivida de set dies, per la qual cosa el malalt pot trigar una setmana o més a començar a sentir-se millor i poden passar uns quants mesos fins que desapareguin els símptomes d’hipotiroïdisme després de la correcció bioquímica.

.

En individus per sota dels 60 anys, es recomana l’inici del tractament substitutori a dosis completes.

.

En pacients ancians o amb malaltia isquèmica, cal iniciar el tractament amb dosis més baixes i progressives.

.

No és recomanable mantenir les concentracions de TSH excessivament baixes en pacients majors de 60 anys.

.

Tampoc no és aconsellable el tractament combinat de l’hipotiroïdisme amb triiodotironina i levotiroxina.

.

En determinats pacients, com les embarassades, es requereix el consell expert de l’especialista per fer-ne la supervisió i el seguiment.

Document

Actualitzacions a l´ASMA i la MPOC

En els últims anys han sorgit noves controvèrsies en relació amb la seguretat dels tractaments inhalats utilitzats habitualment en l'asma i en la MPOC.

El retard en la publicació d'alguns estudis, la informació contradictòria o la manca d'un posicionament de les agències reguladores de medicaments en el nostre medi, han contribuït a generar certa confusió entre els professionals sanitaris respecte al balanç, benefici i risc de fàrmacs com els beta agonistes de llarga durada ( a l'asma i la MPOC, i els anticolinèrgics i glucocorticoids inhalats (GCI) a la MPOC.

L'objectiu d'aquest INFAC és informar sobre els problemes de seguretat, analitzar el seu impacte en la pràctica clínica i proporcionar les recomanacions i precaucions a adoptar per a l'ús d'aquests fàrmacs.

RESUMS

ASMA

1.- Analitzant tota l'evidència disponible, es pot concloure que l'ús de BALD (salmeterol i formoterol)s'associa a un increment d'esdeveniments greus relacionats amb l'asma. El risc és molt clar enpacients que no reben tractament de fons amb GCI.

En pacients tractats amb GCI com a tractament de fons, el risc es redueix substancialment, però no es pot afirmar que desaparegui. En nens entre 4 i 11anys el risc sembla ser més gran.

MPOC

Els assajos clínics realitzats (TORCH, INSPIRE, Uplift) no semblen confirmar els possibles riscos associats als BALDO i als anticolinèrgics en pacients amb MPOC, encara que les agències reguladores continuen monitoritzant la seguretat d'aquests fàrmacs.

Pel que fa als GCI, és important tenir en compte el possible augment del risc de pneumònia, conjuntament amb el d'altres efectes adversos ja coneguts.

Recomanacions per a l'ús dels fàrmacs inhalats en la MPOC:

Com a pautes generals, es continua recomanant afegir broncodilatadors de llarga durada (BALD o tiotropio) a pacients que continuen amb símptomes malgrat rebre broncodilatadors de curta durada o bé quan presenten dos o més exacerbacions anuales.

El tiotropio s'ha mostrat superior al salmeterol en alguns estudis, encara que no en tots els análisis

Els GCI només haurien d'afegir als broncodilatadors de llarga durada en pacients amb FEV1 <50%>

La supervisió contínua del tractament és essencial per evitar tractaments innecessaris i minimitzar els riscos.

Més informació:

Document

3ª edat. No tot és l´Alzheimer!

Aquesta és una pel lícula feta per fer-te plorar i fer-te pensar.

Fa temps que no veia una pel.lícula tan bona!.

Aquestes pel lícules, fan que un pugui posar-se al lloc dels personatges, davant esdeveniments que molts ni somiem que ens puguin passar.

.

.

Informe del Departament de Salut: La pandèmia de grip A a Catalunya. 6 mesos de seguiment

Informe del Departament de Salut.

La pandèmia de grip A a Catalunya: 6 mesos de seguiment

Document complet:

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/premsa/gripandemia09.pdf

No és un deure del Metge la cerca d´antecedents clínics.

Una resolució judicial per analitzar-la!

L'Audiència Provincial de Barcelona ha absolt a un metge per la demanda d'un malalt per un aneurisma.

La sentència adverteix que no està inclosa en protocol l'obligació del facultatiu de demanar antecedents del pacient, llevat que es presenti una causa especial.

Més informació en Castellà:

"Los antecedentes clínicos de un paciente pueden ser determinantes en la detección de patologías. Sin embargo la búsqueda de estos precedentes no constituye una obligación del facultativo, según una sentencia de la Audiencia Provincial de Barcelona.

.

El fallo absuelve a un médico de urgencias que había sido demandado por no realizar pruebas exploratorias, concretamente una TC, a un paciente que falleció de un aneurisma.

No consta un protocolo que imponga la necesidad de la búsqueda de antecedentes, por lo que no hay responsabilidad.

Los hechos relatados por el tribunal revelan que el enfermo acudió al servicio de urgencias de un hospital en noviembre de 2005 refiriendo un fuerte dolor de cabeza y vómitos tras un estornudo.

.

El paciente fue dado de alta tras un diagnóstico de hipotensión, pero volvió a urgencias al cabo de un mes por presentar una cefalea intensa holocraneal con náuseas y vómitos, sin que en la hoja de enfermería ni en el documento de admisión constase referencia alguna a la visita del mes de noviembre.

.

Nuevamente el paciente fue enviado a su domicilio tras ser diagnosticado de una migraña.

.

Esa misma noche el enfermo perdió la consciencia y fue ingresado en el hospital, donde la TC reflejó la existencia de una hemorragia subaracnoidea por rotura de aneurisma cerebral, falleciendo tras la intervención quirúrgica urgente.

.

Los magistrados analizan dos elementos de responsabilidad.

- Primero, si concurría en el médico el deber de buscar antecedentes clínicos del enfermo, de tal forma que pudiera haber valorado la primera visita al servicio de urgencias que se produjo en el mes de noviembre y,

.

- Segundo, si es posible la aplicación de la teoría de la pérdida de oportunidad por la omisión de una prueba diagnóstica que podría haber detectado precozmente la hemorragia que provocó el fallecimiento.

.

Aunque la práctica de la TC hubiera advertido de la existencia de un aneurisma, no está tan claro que se tuviera que prescribir una intervención urgente.

.

Sin protocolizar

En cuanto al primero de los aspectos, el facultativo demandado afirma que la búsqueda de antecedentes se realiza "si hay un motivo especial para ello, como la necesidad de internamiento o el olvido del paciente del tratamiento administrado".

.

El fallo acoge esta argumentación y aclara que "no consta que haya protocolo que imponga la necesidad de la búsqueda de antecedentes, por lo que no se puede apreciar incumplimiento del médico en este punto".

En segundo lugar, la resolución judicial analiza si la realización de la prueba diagnóstica hubiera o no evitado el fallecimiento del enfermo.

.

Los magistrados del tribunal catalán acogen las conclusiones de los peritos, que defienden la "innecesariedad de la prueba, pues la TC sólo debe practicarse cuando concurren síntomas determinados, aparte del fuerte dolor de cabeza con náuseas e incluso vómitos, que suelen ser característicos de un cuadro de migraña, que es lo que se diagnosticó".

.

En concreto, los protocolos establecen que procede su realización "cuando hay una sintomatología neurológica, lo que no era el caso".

.

Por último, la sentencia, no aprecia la existencia de pérdida de oportunidad.

El tribunal aclara que a la vista de los acontecimientos "existe una tentación de pensar que podría haberse hecho o intentado una intervención inmediata".

.

Sin embargo, aunque se hubiera realizado la TC que advirtiera de la presencia de un aneurisma "no está tan claro que se tuviera que prescribir una intervención con carácter de extremada urgencia casi como única y urgente alternativa vital".

Es más, tampoco se puede decir con certeza que con un diagnóstico precoz "el tratamiento hubiera sido eficaz y el enfermo se hubiese salvado y curado, pues puede que hubiese fallecido igual".

.

.

Quines són les mesures més eficaces per prevenir la cardiopatia isquèmica?

Les mesures més eficaces per prevenir la cardiopatia isquèmica són la prevenció i el coneixement dels factors de risc que té cada persona. És per això, de la importància de reduir tots els factors de risc del pacient.

Per exemple, sempre serà beneficiós baixar el colesterol , deixar de fumar, controlar l´alcohol i altres FRCV. El Metge d´AP té un paper rellevant a l´hora d´influir en el canvi d´hàbits.

Veiem un exemple de pacients "tipo" a la nostra consulta:.
.




.
.

Absolució d'un metge per agressió en legítima defensa

.

..

.

..

.

.

.

...

El Facultatiu li clava cops de Fonendoscopi!!

Un jutjat de Huelva ha absolt un metge que va lesionar a un pacient amb el fonendoscopi en una consulta.

La decisió aclareix que el malalt va arribar enfadat i alterat, i va acorralar al metge amb atacs verbals i intimidatoris, el que justificava la reacció del facultatiu.

.

.

El Jutjat Penal número 1 de Huelva ha declarat innocent a un metge que va agredir un pacient amb el fonendoscopi de manera accidental quan el malalt li intimidar verbalment.

El cop va causar al pacient una ferida al front que va requerir tres punts de sutura i set dies de cures.

.

Font: Diario Médico.

Informació en Castellà:

.

"Según los hechos probados, el enfermo acudió al servicio de urgencias de un centro de salud de Huelva a primera hora de la madrugada por dolor en el pecho y en la garganta.

.

Entró en la consulta del médico acusado quejándose del trato que había recibido de una facultativa del centro de urgencias al que había acudido en primer lugar.

.

El estado anímico que el paciente presentaba era de "enojo y alteración", según recoge el fallo.

.
El paciente era 33 años más joven y más alto que el médico, por lo que no es creíble que el golpe que éste dio en el mesa intimidara al enfermo.

.

Ante esta situación, el médico llamó a la calma a su paciente, pero no pudo impedir que éste se levantara de la silla y rodeara el lateral de la mesa hacia donde estaba el profesional, "quien al verle encima de sí y acorralado contra la pared se quitó el fonendoscopio que tenía al cuello por temor a ser agredido, golpeando al enfermo con el disco del aparato en la frente".

.

La veracidad de los hechos expuestos en el juicio fue confirmada por el celador y el enfermero del centro sanitario.

.

Reacción racional

La sentencia acepta las argumentaciones del abogado del Colegio de Médicos de Huelva, que amparaba la actuación del facultativo en su derecho a la legítima defensa, ya que "al ver que el paciente se le aproximaba en estado alterado, tuvo una racional sensación de peligro inminente, [...] teniendo una humana reacción defensiva de golpearle con lo único que tenía a mano, el fonendoscopio".

.

Además, el fallo aclara que el paciente era 33 años más joven que el facultativo y más alto, lo que refuerza la argumentación de la defensa.

.

Frente a la versión alegada por el médico, el paciente afirma que su conducta se limitó a dar voces altas y palabras, pero sin llegar a tener una conducta activa agresiva.

Otras opciones

La sentencia otorga más valor a los testimonios del celador y la enfermera, que desmienten la versión del paciente, "pues no es creíble, por no ser posible, que estando el médico en su consulta en vez de expulsar al paciente optase por pegarle sin razón alguna".

.

El otro argumento del enfermo agredido se fundamenta en que el facultativo llegó a golpear la mesa atemorizándole.

.

Sin embargo, los testigos aclaran que ni el paciente ni su acompañante mostraron ningún indicio de estar atemorizados.

.
Por último, la resolución judicial reconoce que el profesional sí dio un golpe en la mesa "en manifestación de que su paciencia fue colmada ante la conducta inadecuada e irrespetuosa de que hacía gala el paciente".

En consecuencia, el juzgado considera probado que el facultativo no actuó con dolo ni culpa, sino movido por el derecho a la legítima defensa, con lo cual queda absuelto de la acusación penal.

.

Intercambio de papeles
Lo común en los casos de agresiones en centros e instituciones sanitarias es que los jueces se encuentren ante la conducta agresiva de los pacientes y familiares.

.

La sentencia dictada por el juzgado penal de Huelva es atípica por cuanto analiza la reacción de un médico ante la posibilidad de convertirse en víctima de una agresión física o verbal.

.

El fallo del juzgado onubense demuestra que la tendencia de los tribunales es optar por la defensa de la profesión sanitaria. Cuando el médico es objeto de una agresión, los jueces aplican el delito el atentando contra autoridad pública, otorgando la protección que el Código Penal concede al personal al servicio de la Administración Pública.

.

En el supuesto de que, como en este caso, el profesional opte por defenderse ante el peligro inminente de ser agredido, el juez apela al derecho de legítima defensa, otorgando mayor valor a las declaraciones de los testigos que a las del médico agresor y el paciente agredido."

.

.

Risc d’ictus i augment de la mortalitat amb epoetines

.

.

.

.

En pacients trasplantats renals el tractament amb eritropoetines s’associa a un augment de la mortalitat, i en pacients amb diabetis i insuficiència renal crònica la darbepoetina alfa augmenta el risc d’ictus, segons els resultats de dos estudis recents.

.

En pacients amb insuficiència renal crònica el tractament amb eritropoetina per aconseguir concentracions altes (de més de 12 g/dL) d'hemoglobina s'ha associat a un augment de la morbimortalitat cardiovascular (Butll Groc 2007;20:5-8).


En el tractament de l'anèmia en pacients amb càncer els estimuladors de l'eritropoesi augmenten el risc de tromboembolisme venós i la mortalitat (JAMA 2008;299:914-24).


Els resultats d’un estudi de cohorts retrospectiu en pacients trasplantats renals suggereixen que el tractament amb eritropoetines per assolir concentracions d’hemoglobina per sobre de 12,5 g/dL s’associa a un augment de la mortalitat (BMJ 2009;339:b4018).


En un altre estudi es van aleatoritzar més de 4.000 pacients diabètics, amb insuficiència renal crònica i anèmia moderada a rebre darbepoetina alfa (per assolir una xifra d’hemoglobina de 13 g/dL) o bé placebo (s’iniciava tractament de rescat si l’hemoglobina queia per sota de 9 g/dL).


Després d’un seguiment mitjà de gairebé 2,5 anys, no es van observar diferències en les variables principals combinades de mort o malaltia renal terminal, ni de mort o esdeveniment cardiovascular.

No obstant, els pacients tractats amb darbepoetina alfa van presentar més ictus (5%) que els del grup placebo (2,6%) (NEJM 2009;361).

Aquestes troballes confirmen els riscos associats a l'ús d'epoetines en trasplantats renals i en pacients diabètics amb insuficiència renal crònica (BMJ 2009;339:b3825).
.
.

La amoxicilina-clavulànic no és un tractament indicat en el tractament de les cel lulitis

Pregunta Clínica

Pacient de 42 anys amb antecedents d'alcoholisme, que presenta cel lulitis en membre inferior dret.

.

Tractament amb amoxilicilina-àcid clavulànic més levofloxacina en comparació amb amoxicilina-àcid clavulànic sol. Es valora els efectes secundaris del tractament combinat o amb un antibiòtic només.

,

Resultats

Pacient 42 anys amb antecedents de alcoholisme i cel lulitis en cama Amoxicilina-clavulànic vs amoxicilian-clavulànic + levofloxacina

.

Resum de l'evidència

1.- No hem trobat cap referència al fet que per tractar-se d'una persona amb antecedents d'alcoholisme, hagi de ser tractada de forma diferent a la resta de persones amb cel lulitis.

.

2.- Tampoc hem trobat cap ACA que compari la amoxicilina-clavulànic amb el levofloxacina sol o associat a la amoxicilina-clavulànic en el tractament de les cel lulitis.

.

En el tractament de les cel lulitis és important intentar distingir entre erisipela que afecta capes més superficials de la pell i que apareix com un eritema de límits diferenciats i bodes lleugerament sobreelevats i la cel lulitis pròpiament dita que afecta a capes més profundes i que en el seu presentació els límits són plans i més difusos (1).

.

Pel que fa al tractament:

1. Celulitis: el seu tractament empíric ha de cobrir els S. pyogenes i S. aureus. En els casos lleus es pot utilitzar una penicil.lina semisintètica (cloxacil · lina o dicloxacilina), cefalosporines de primera o segona generació (cefalexina) un macròlid o clindamicina per via oral.

.

En cas de tractar-se de pacients sospitosos de patir una infecció per S. aureus meticilina resistents (MRSA) o quan la seva prevalença en la comunitat és superior a un 30% s'utilitzarà un règim d'antibiòtics diferent (per exemple, clindamicina o penicil.lina + trimetropin-sulfametoxazol o doxiciclina).

.

Encara que les fluorquinolonas han demostrat ser efectives en el tractament de les cel lulitis, excepte en MRSA, hi ha dubtes sobre si és adequat utilitzar un antibiòtic d'ampli espectre per a tractar una infecció que és de baix espectre i paucibacteriana.

En cas d'existir signes de toxicitat el pacient haurà de ser ingressat per rebre tractament per via parenteral (1-4).

.

2. Erisipela: els casos lleus s'hauran de tractar amb amoxicilina o penicil.lina per via oral. En cas de presentar signes de toxicitat o en els nens el tractament s'ha de fer per via parenteral (1).

.

Resposta

No hem trobat proves que justifiquin la utilització de la amoxicilina-clavulànic en el tractament de les cel lulitis.

.

Autors: Idoia Alcorta i M ª Luisa González Delgado. Font: Fisterra. 30 d'agost de 2009.

.

Bibliografia:

1.- Baddour LM. Cellulitis and erisipelas. En: UpToDate, Basow, DS (Ed), UpToDate, Waltham, MA, 2009.

2.- Stevens DL, Bisno AL, Chambers HF, Everett ED, Dellinger P, Goldstein EJ, Gorbach SL, Hirschmann JV, Kaplan EL, Montoya JG, Wade JC. Practice guidelines for the diagnosis and management of skin and soft-tissue infections. Clin Infect Dis 2005 Nov 15;41(10):1373-406. Disponible en: [Guidelines]

3.- Morris AD. Cellulitis and erysipelas. Clinical Evidence [on line] [cited Jul 16]. URL: http://clinicalevidence.bmj.com

4.- EBM. 10-day regimen of levofloxacin was not needed in patients with uncomplicated cellulitis who had an acceptable 5-day response. Disponible en: http://ovidsp.tx.ovid.com

.

.

És necessària la tromboprofilaxis en la immobilització per fractura de metatarsià?

.

.

Pregunta Clínica

Pacient de 16 anys i 70 kgs de pes que presenta fractura de 3 er MTT i tractat per traumatologia amb fèrula durant 1 setmana i posteriorment amb guix tancat durant 3 setmanes.

Està indicat realitzar profilaxi de TVP? En cas afirmatiu, quina dosi?.

Resum de l'evidència

Segons Up to Date (3) la incidència de TVP en població quirúrgica és de 0.1-0.8% en cirurgia general programada, 2-3% en artroplàstia programada de maluc, i 4-7% en cirurgia de fractura de maluc.

Són factors de risc coneguts edat >50 anys, existència de varices, infart previ, càncer, acta, ACV, i diabetis mellitas, obesitat, antecedent de TVP prèvia, a més de les trombofilies, amb efecte additiu.

L'American Collage of Chest Physicians Evidence-Based Clinical Practice Guidelines (ACCP) (1) considera tres nivells de risc, baix en cirurgia menor, moderat en cirurgia oberta en ginecologia i urologia, i alt en cirurgia de maluc.

La incidència de TVP en població no quirúrgica és variable en funció del mètode de detecció (venografía o eco doppler), existència o no de simptomatologia i tipus de lesió, les fractures proximals a genoll tenen major risc (1).

Fen una revisió pràcticament en els mateixos estudis, ens trobem amb dues recomanacions contradictòries:

1.- Mentre que la (ACCP) (1) fa una recomanació feble en contra de la utilització de les HBPM ,

2.- una revisió sistemàtica de Cochrane (2) ho fa a favor de la utilització de les HBPM sense concretar dosi ni durada.

Es pot destacar que els estudis inclosos són de baixa qualitat, les HBPM són diferents, les poblacions i el tipus d'afectació traumatológica també difereixen encara que coincideixen que les lesions són per sota del genoll.

No hi ha dades de mortalitat i són escassos sobre els efectes adversos.

L'ACCP fa una recomanació forta en contra de la utilització de l'AAS en aquests casos, i a favor de les mesures de compressió en persones de baix risc de TVP.

Amb tot això, no hem d'oblidar que la millor profilaxi és evitar la immobilització.

Resposta

1.- La millor recomanació consisteix a evitar la immobilització.

2.- La pobra qualitat dels estudis impedeix fer una recomanació ferma a favor o en contra de la utilització de les HBPM en aquest cas.

Autors: I.Idarreta. Font: Fisterra.

Bibliografía
1.- Geerts, WH, Bergqvist, D, Pineo, GF, et al. Prevention of venous thromboembolism: American College of Chest Physicians Evidence-Based Clinical Practice Guidelines (8th Edition). Chest 2008; 133:381S.

2.- Testroote Mark, Stigter Willem, de Visser Dianne C, Janzing Heinrich. Heparina de bajo peso molecular para la prevención de la tromboembolia venosa en pacientes con piernas inmovilizadas (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 4. Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.update-software.com. (Traducida de The Cochrane Library, 2008 Issue 3. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd.).

3.- Graham FPineo -Prevention of venous thromboembolic disease Up to Date.Wellesdey Rose BD.

( http://Uptodate.com acceso 23/3/2009).

.

.

Dos cervells. La "Caja de la Nada"

Els homes i dones som "is differents"?. Tenim diferents caixes???...

Un monòleg on podem veure les nostres diferències...

Per la Dra. Laura Gómez

.

Nova Guia NICE sobre la depressió en l'adult

La guia del National Institute for Clinical Excellence (NICE) aborda les recomanacions del diagnòstic, tractament i maneig de la depressió en l'adult, tant en atenció primària com a secundària.

Bibliografia NICE Clinical Guideline. Depression - the treatment and management of depression in adults. Octubre 2009.

[Text complet]

Les diferències sanitaries entre Osakidetzia i la Sanidat privada

Sempre tindrem diferències entre la Sanitat Privada i la Pública !!!.

.En aquest vídeo, i amb humor, els nostres companys vascos ens fan passar una bona estona.

.

.

Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC) 5.11.09

Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC). Full informatiu núm.4 (5.11.09).

L’evolució presentada pels indicadors utilitzats en el sistema de vigilància és la següent:

Document

Canne 2009: Gripe y Calma. Premi merescut!

Com no podia ser d'una altra manera, la iniciativa Gripeycalma ha resultat ser la guanyadora del Festival Canne 2009 !!!.


Des de aquest Bloc, felicitar a tots els que hem contribuït a difondre una informació objectiva i de qüalitat en relació a la grip A.








.
.

Els IBPs, utilitzats en el 1º trimestre d'embaràs, no s'associen amb risc de malformacions congènites, avortaments espontanis o parts prematurs

En base als resultats del meta-anàlisi, i en concordança amb altres estudis prèviament publicats, els autors suggereixen que els IBPs, utilitzats en el primer trimestre d'embaràs, no s'associen amb un major risc de malformacions congènites, avortaments espontanis o parts prematurs .

Informació en Castellà:
¿Los inhibidores de la bomba de protones son seguros para el feto?

Una revisión sistemática sugiere que la toma de inhibidores de la bomba de protones durante el primer trimestre del embarazo no aumenta el riesgo de malformaciones congénitas, abortos o partos prematuros.

La pirosis y el reflujo gastroesofágico pueden afectar hasta un 80% de las embarazadas, que también pueden presentar trastornos gastrointestinales más graves, como la infección por Helicobacter pylori o la úlcera péptica.

Los inhibidores de la bomba de protones (IBPs) han demostrado ser eficaces y seguros para el tratamiento de la enfermedad ácido-péptica en la población general. No obstante, todavía no está claro si su uso durante el embarazo es seguro para el feto.

Una revisión sistemática ha evaluado si la toma de IBPs durante el primer trimestre de embarazo es segura para el feto.

Se realizó una búsqueda exhaustiva de la literatura hasta julio de 2008.

Se consideró cualquier diseño de estudio. Los estudios debían comparar embarazadas que hubieran tomado IBPs en el primer trimestre de embarazo, con embarazadas no expuestas a este grupo de fármacos durante su embrazo.

Las variables de resultado consideradas fueron la aparición de malformaciones fetales, los abortos espontáneos y los partos prematuros.

La calidad metodológica de los estudios incluidos se evaluó mediante la escala de Downs-Black, herramienta que permite evaluar la calidad de los estudios no aleatorizados.

La revisión incluyó siete estudios de cohortes, con un total de 134.940 embarazadas. Los IBPs analizados fueron el omeprazol, el lansoprazol y el pantoprazol. La duración media del tratamiento osciló de los 14 a los 22 días.

Finalmente, no se detectó heterogeneidad estadística entre los estudios, ni indicios de la existencia de sesgo de publicación.

En general, la calidad de los estudios fue aceptable.

El meta-análisis mostró que la toma de IBPs durante el primer trimestre del embarazo no se asoció con un mayor riesgo de malformaciones congénitas (134.940 embarazadas, Odds Ratio (OR) 1,12; IC 95% 0,86 a 1,45); abortos espontáneos (1.505 embarazadas, OR 1,29; IC 95% 0,84 a 1,97); o partos prematuros (133.443 embarazadas, OR 1,13; IC 95 % 0,96 a 1,33).

El omeprazol, analizado de forma aislada, tampoco se asoció con un mayor riesgo de malformaciones congénitas (121.478 embarazadas, OR 1,17; IC 95% 0,90 a 1,53).

Article Original
Gill SK, O'Brien L, Einarson TR, Koren G. The safety of proton pump inhibitors (PPIs) in pregnancy: a meta-analysis. Am J Gastroenterol 2009;104(6):1541-5 [PMID: 19491869].

.

.

Les exploracions normals no tenen per què citar-se a la HC

Absolucío de l´Administració en un cas de Luxació de Maluc

El Tribunal Superior de Justícia d'Aragó ha declarat que el fet que una exploració no consti en la història clínica no és dada suficient per deduir que aquella es va ometre.

La decisió aclareix que no té per què registrar-se si els resultats han estat normals.

El contingut d'una història clínica pot ser transcendental en la resolució d'un judici per responsabilitat sanitària, però no deixa de ser un mitjà d'assistència clínica.

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó ha declarat que en aquest document han de registrar les anomalies en les exploracions que es facin a un pacient i no han de incloure una exploració si el seu resultat ha estat normal. El tribunal autonòmic ha utilitzat aquest argument per exonerar de responsabilitat a la Diputació General d'Aragó i Zurich Espanya, la seva companyia asseguradora, de la demanda presentada pels pares d'un menor que alegaven un retard en el diagnòstic d'una luxació de maluc.

Fet no deduïble

Segons explica la resolució judicial, en la demanda es deia que va existir una mala praxi mèdica, ja que "el diagnòstic tardà de la luxació congènita de maluc i el del seu tractament es va deure al fet que no es va realitzar durant les primeres visites programades la revisió de malucs ".

Aquest fet es dedueix per la "no constància de cap anotació" en la història clínica.

La resolució judicial afirma que "no hi ha base suficient en les actuacions per considerar que hi va haver una deficient actuació mèdica i sí, en canvi, que l'assistència prestada va ser en tot moment correcta".

En efecte, els magistrats, aclareixen que la revisió dels malucs que es va realitzar a la nena només néixer amb la maniobra d'Ortolani-Barlow, va resultar negativa. Si bé és cert que en les consultes programades amb el pediatre durant el primer any de vida no consta res en la història sobre la revisió dels malucs, també ho és que "aquest fet no permet deduir que no es va efectuar la revisió".

La sentència afirma que en els fulls de consulta "es reflecteixen les troballes patològics, tractaments de malalties i pautes de puericultura i no hi ha cap anotació en l'exploració de maluc perquè va ser en totes les exploracions rigorosament normal".

Factors de risc

Encara que en la demanda es deia també que la tècnica més fiable per detectar la luxació és l'ecografia, els magistrats del tribunal aragonès no accepten aquesta argumentació.

Tant l'informe de la inspecció mèdica com l'elaborat pel perit judicial afirmen que aquesta prova diagnòstica està indicada "davant la presència de factors de risc encara que l'exploració física sigui normal, i la seva major utilitat diagnòstica es presenta al final del primer mes i per això s'indica entre la 40 i la 60 setmana en els pacients amb factors de risc i exploració clínica dubtosa

En el cas analitzat, el tribunal autonòmic sosté que "no estava indicada aquesta prova diagnòstica des del moment en que l'exploració clínica no era anormal ni concorrien suficients factors de risc o almenys dos d´aquests: sexe femení, part de nalgues i antecedent familiar de displàsia de maluc ".

La sentència avala les conclusions de la inspecció mèdica, que declara que la nena "se li van proporcionar tots els mitjans assistencials precisos i es van contemplar i van seguir els protocols i recomanacions de l'Associació Espanyola de Pediatria".

Per tant, l'actuació dels metges del servei aragonès "es va ajustar en tot moment a la lex artis exigible".

.

.

El Departament de Salut implanta el Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte

Nota de Premsa

L’any 2010 s’iniciarà la implantació del programa a tot Catalunya

Es preveu que s’assoleixi la cobertura del 100 % de la població diana l’any 2015

Per primera vegada a l’Estat espanyol els farmacèutics tindran un paper actiu en la detecció d’aquest tipus de càncer.

La prova de detecció de sang oculta en femta es durà a terme en homes i dones de 50 a 69 anys d’edat, amb una periodicitat biennal

A Catalunya, cada any es diagnostiquen uns 4.500 casos nous d’aquest tumor

La Consellera de Salut, Marina Geli, ha presentat avui el Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte. Es tracta d’un programa que ofereix el Departament de Salut des de diferents hospitals catalans als homes i dones que tenen entre 50 i 69 anys, amb l’objectiu de prevenir i diagnosticar precoçment el càncer de còlon i recte.

Actualment el Programa està implantat a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat i al GTS de l’Alt Penedès. La població diana inclosa és de 85.686 persones, xifra que equival al 5,4 % de la població diana de Catalunya.

Abans de finalitzar l’any 2009, el programa s’implantarà a les àrees funcionals Esquerra i Litoral de la ciutat de Barcelona.

L’Oficina de Cribratge de l’Hospital Clínic-Hospital del Mar coordinarà el programa en aquests territoris, la qual cosa suposarà l’assoliment d’una població diana inclosa de 196.761 persones, xifra que equival al 17,7 % de la població diana de Catalunya.

L’any 2010 el Programa es començarà a implantar a les regions sanitàries de Barcelona, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Girona, Catalunya Central i Lleida. La implantació es farà de forma progressiva i es preveu que s’assoleixi la cobertura del 100 % de la població diana l’any 2015.

El programa consisteix en la realització d’una prova que detecta la sang en femta no visible a simple vista i les posteriors exploracions en cas de necessitat, així com l’atenció individualitzada a les persones amb un risc incrementat en funció dels seus antecedents familiars i personals de càncer.


El paper de les farmàcies

Per primera vegada a l’Estat espanyol les farmàcies tindran un paper actiu en la detecció d’aquest tipus de càncer. La proximitat dels farmacèutics als usuaris facilitarà aquest paper a l’hora de convèncer i conscienciar homes i dones d’entre 50 i 69 anys de la conveniència de fer-se una prova que pot ajudar a detectar, en una fase precoç, una malaltia curable.

Les farmàcies seran les encarregades de recollir les mostres dos cops per setmana i portar-les als hospitals perquè les analitzin. A Europa només hi ha una experència similar a Itàlia.


Importància de la detecció precoç

L’objectiu principal del programa és prevenir i reduir els casos de mortalitat. La majoria dels càncers de còlon i recte (CCR) es desenvolupen a partir de pòlips adenomatosos colorectals. No obstant això, la presència de pòlips és freqüent en la població i només un petit percentatge, entre el 3 % i el 4 %, progressa a càncer. El temps mitjà necessari per completar aquesta progressió és llarg, probablement de 10 anys o més, cosa que permet prevenir o detectar precoçment el CCR i consegüentment millorar el pronòstic de la malaltia.

El recull de dades de 4 assaigs controlats ha conclòs que el cribratge amb detecció de sang oculta en femta pot reduir la mortalitat per CCR un 15 % si es fa amb una periodicitat biennal.


Incidència i mortalitat del càncer de còlon i recte

El càncer de còlon i recte (CCR) és el tercer càncer en freqüència entre els homes i el segon en les dones. A Catalunya, cada any es diagnostiquen 4.500 casos nous d’aquest tumor (2.600 en els homes i 1.900 en les dones).

Un 5,4 % dels homes i un 3,1 % de les dones desenvoluparan un càncer de còlon i recte abans dels 74 anys. La supervivència als 5 anys és a l’entorn del 50 %.

El CCR és, per altra banda, la segona causa de mort per càncer a Catalunya tant en homes com en dones, després del càncer de pulmó i el de mama, respectivament. Cada any moren 1.970 persones per aquest tipus de tumor.

.

La Cirurgia va tenir millor resultat funcional i simptomàtic que el tractament mèdic del Síndrome del Túnel Carpià (STC).

En general, aquest estudi indica que, en pacients amb síndrome del túnel carpià sense denervació, la cirurgia millora la funció de la mà i els símptomes i aquest benefici es manté a 1 any.

Article: Lancet, 26 de Setembre 2009

Avaluació d´un nou medicament. Aripiprazol

Avaluació de aripiprazol (ABILIF), per al tractament d'episodis maníacs moderats o severs en pacients amb trastorn bipolar I i en la prevenció de nous episodis maníacs.

.

.

.

Elaborada pel CEVIME

(COMITÉ DE EVALUACIÓN DE NUEVOS MEDICAMENTOS DE EUSKADI).

.

Informació en Castellà:

CONCLUSIONES
El aripiprazol es un antipsicótico atípico comercializado en 2005 para el tratamiento de la esquizofrenia, al que se ha autorizado una nueva indicación: tratamiento de los episodios maníacos moderados o severos en pacientes con trastorno bipolar I y prevención de nuevos episodios maníacos en pacientes que presentaron episodios predominantemente maníacos y que respondieron al tratamiento con aripiprazol.

Olanzapina también está autorizada en tratamiento y prevención de los episodios maníacos, no así quetiapina, risperidona y ziprasidona, indicadas únicamente en el tratamiento de éstos.

EFICACIA
En el tratamiento agudo, el aripiprazol, tanto en monoterapia como en terapia combinada con litio o valproato, fue más eficaz que placebo. En monoterapia parece ser similar al litio y al haloperidol (aunque los ensayos no estaban diseñados para una comparación directa con dichos fármacos).

En la prevención de nuevos episodios maníacos en pacientes que habían respondido al tratamiento con aripiprazol, éste fue superior a placebo. Sin embargo, no se ha comparado con olanzapina que sí demostró prevenir los episodios tanto maníacos como depresivos.

No hay ensayos frente a antipsicóticos atípicos que evalúen la eficacia comparativa ni en tratamiento ni en la prevención de nuevos episodios maníacos.

SEGURIDAD
En los ensayos clínicos, la incidencia de temblores fue menor con el aripiprazol que con el litio, pero se dio mayor incidencia de acatisia y sedación.

Respecto al haloperidol, el aripiprazol provocó menos trastornos extrapiramidales, acatisia, temblores y parkinsonismo y más náuseas e insomnio.

Por el momento, el aripiprazol no ha demostrado poseer ventajas frente a los demás fármacos utilizados en el tratamiento de los episodios maniacos en pacientes con trastorno bipolar I.

Respecto a la prevención de nuevos episodios, la olanzapina presenta la ventaja de haber demostrado prevenir tanto los episodios maniacos como los depresivos, mientras que el aripiprazol solamente previene los episodios maniacos.

FRASE RESUMEN
Seguir utilizando los medicamentos existentes con mayor experiencia clínica para el tratamiento y la prevención de episodios maníacos asociados a trastorno bipolar, ya que, con la evidencia disponible actualmente, no se puede recomendar el uso del aripiprazol en sustitución de las terapias establecidas.

CALIFICACIÓN: “NO SUPONE UN AVANCE TERAPÉUTICO“


Més informació:

Nou Medicament a Examen: http://bit.ly/W8Mji
Crítica a la publicitat: http://bit.ly/mQqp0
Informe complet:http://bit.ly/WxzMz

RISCTOX: Una interessant base de dades de substàncies tòxiques

El Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS), ha desenvolupat una base de dades de substàncies tòxiques i perilloses que ofereix informació sobre els riscos per a la salut i el medi ambient sobre més de 100.000 substàncies químiques que poden estar presents a les empreses, i de les quals es disposa d’informació.

També facilita recomanacions d’actuació, enllaços a guies d’actuació i a normatives relacionades.

Així mateix, ofereix entrades específiques sobre productes cancerígens i mutàgens, tòxics per a la reproducció, disruptors endocrins, neurotòxics, i sensibilitzants.

Accés a RISCTOX

.

.

.

Grip A. Situació a 21-27 d´octubre

Comunicat del Departament de Salut

Segons la informació recollida pel sistema PIDIRAC (Pla d’Informació de les Infeccions Respiratòries Agudes a Catalunya), l’activitat gripal a Catalunya pel nou virus de la grip A(H1N1) ha presentat un important increment respecte a la setmana anterior, havent assolit uns valors que superen el llindar epidèmic.


La taxa d’incidència és de 168 casos per cada 100.000 habitants.


Aquesta taxa més més elevada en el grup d’edat de 5 a 14 anys que en la resta de grups i es correspon amb el fet que en aquesta fase inicial els quadres gripals es presenten sobretot en població infantil.


L’evolució durant les properes setmanes ens permetrà avaluar la situació de l’ona epidèmica.

Encara que el virus gripal ha començat a circular amb més intensitat a Catalunya, s’observa també una circulació d’altres virus respiratoris. Del total de mostres respiratòries que han resultat positives al laboratori, aproximadament la meitat correspon al nou virus de la grip A i l’altra meitat a d’altres virus respiratoris.


Pel que fa a la vigilància de casos produïts pel nou virus de la grip A (H1N1), la majoria han presentat un quadre gripal lleu, amb una recuperació en pocs dies.


Des de l’aparició del virus de la grip A(H1N1), a Catalunya s’han produït un total de 54 casos greus, 39 dels quals ja han estat donats d’alta hospitalària.


En aquests moments es troben ingressats a la UCI 3 casos greus.


Fins al moment a Catalunya s’han produït 7 defuncions.


La darrera mort correspon a una dona de 70 anys que tenia patologies prèvies.


L’activitat assistencial comença a presentar un lleuger increment en relació a les setmanes anteriors, que caldrà confirmar al llarg de les properes setmanes.


L’increment s’observa especialment a les urgències per grip ateses als hospitals infantils, que han estat 4.628 durant la setmana del 21 al 27 d’octubre, el que suposa un increment del 12% en relació a la setmana anterior.


Al llarg d’aquesta setmana, s’han atès 65.862 urgències als hospitals catalans de la xarxa pública, el que suposa un increment del 4,3% respecte a la setmana anterior.


El nombre de trucades ateses al 061 i de domicilis atesos per aquest servei presenta un increment al voltant del 8% en relació a la setmana anterior.


Als centres d’urgències d’atenció primària també s’observa un increment del nombre d’urgències ateses (d’un 13%) i de domicilis (3,5%).


Aquest increment d’activitat encara no es reflecteix en l’activitat habitual dels equips d’atenció primària, que ha estat similar a la de la setmana anterior, encara que s’observa un increment del nombre de visites por sospita de grip, especialment pel que fa als nens, que durant el mes d’octubre han estat el doble de les realitzades el mes de setembre.
.
.

Nova Llei de Salut Pública de Catalunya

Ja tenim el DOGC:

Nova Llei de Salut Pública de Catalunya.

Aquesta llei reconeix les prestacions i els serveis que en matèria de salut pública ha de prestar el sistema sanitari públic a Catalunya. D’aquesta manera, el Sistema Nacional de Salut explicita la incorporació, a les seves prestacions, no només de serveis adreçats a les persones individuals, sinó també de serveis adreçats a les col·lectivitats i a la prevenció de riscos ambientals.

Així mateix, aquesta llei preconitza que aquesta integració es faci dins d’organitzacions executives, àgils i flexibles, amb capacitat per a mobilitzar la cooperació intersectorial i interadministrativa i fomentar les aliances comunitàries. Per això s’opta pel model d’agència amb autonomia de gestió i amb una cartera de serveis clarament definida.

Aquesta opció contribueix a aclarir la necessària separació de la dimensió política de la salut pública, que correspon al departament competent en matèria de salut per mitjà de la secretaria sectorial de salut pública de nova creació, de la dimensió tècnica i executiva de la provisió de serveis, que correspon
a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), com a organització amb una àmplia desconcentració per mitjà de la seva estructura regional i territorial, que ha de permetre respondre a les necessitats en matèria de salut pública, tot garantint l’equitat en la gestió dels riscos per a la salut, amb una atenció especial al territori i a l’àmbit local. Per això, aquest model incorpora elements de descentralització territorial, amb instruments que van des de la col·laboració amb els ens locals fins a la participació efectiva d’aquests en la titularitat de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

També cal esmentar la creació del Sistema d’Informació de Salut Pública, integrat en el Sistema d’Informació de la Salut, entès com a sistema organitzat d’informació sanitària, orientat a la vigilància i l’acció en salut pública, a la gestió del qual contribueix d’una manera decisiva l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Finalment, l’abast de la reforma dels serveis de salut pública implica una dotació pressupostària més gran per a aquesta àrea d’activitat dels serveis de salut finançts púlicament. En primera instàcia, l’Agència de Salut Púlica de Catalunya es finança per mitjà de la transferència de recursos del departament competent en matèria de salut de la Generalitat a les àrees relacionades amb les activitats operatives de la salut pública. Les taxes i els preus públics derivats de la seva activitat són fonts de finançament complementàries.

Més informació:

Document: DOGC 5495 – 30.10.2009

Actualització: És necessària la interrupció temporal de la teràpia antitrombòtica en el període perioperatori?

Les indicacions de la teràpia antitrombòtica han augmentat en les últimes dècades, el que suposa que un elevat nombre de pacients reben tractament, de manera crònica, amb anticoagulants i antiagregants.

Quan aquests pacients han de sotmetre's a una intervenció quirúrgica o un altre procediment invasiu, es planteja la disjuntiva de: o bé retirar el tractament, amb el possible increment de presentar una complicació de tipus tromboembòlic, o bé mantenir-lo, el que comporta un augment del risc de presentar alguna complicació hemorràgica durant o després de la intervención.

Per tant es plantegen dues qüestions:

1.- D'una banda si és necessària o no la interrupció temporal de la teràpia antitrombòtica en el període perioperatori, i

2.-Si es necessita una medicació alternativa durant aquest període, en el cas que s'interrompi la medicació habitual.

Fins al moment, la informació disponible sobre com gestionar aquestes situacions és escassa i procedent, fonamentalment, d'estudis observacionals, el que explica la gran variabilitat en la pràctica clínica.

Recentment, l'American College of Chest Physicians (ACCP) ha publicat una guía sobre el maneig perioperatori d´aquests fàrmacs.

Recollim de forma resumida les recomanacions més rellevants d'aquesta guia i incorporem altres referències per adaptar les recomanacions al nostre medi (per exemple, per incloure recomanacions respecte l'acenocumarol, a més de warfarina).

Font: Infac
ESKUALDEKO FARMAKOTERAPI INFORMAZIOA


Document

Les xifres màgiques en la prevenció farmacològica de la Malaltia Cardiovascular i de fractures

.

.

.

.

.

Una valoració crítica.

Per Felix Miguel et al., en el Butlletí d'Informació Farmacoterapèutica de Navarra.

Resum en Castellà:

- "No se encuentran evidencias que sustenten el tratamiento preventivo de la prehipertensión, prediabetes ni de la osteopenia. Tampoco para tratar indiscriminadamente con estatinas a todo diabético o hipertenso sin enfermedad cardiovascular. "

- "De hecho, no existe fundamento para considerar la diabetes como un “equivalente de riesgo coronario”.

- El tamaño del efecto global de las estatinas es del 1,6% (RAR, reducción absoluta del riesgo) en 4-5 años en la
incidencia de acontecimientos coronarios.

- No se dispone de evidencias para el uso de estatinas en mujeres sanas, ni en mayores de 70 años sin enfermedad cardiovascular.

- La aspirina logra reducir infartos en varones en un 0,8% en 5-6 años e ictus en mujeres en un 0,2% en 10 años, con un incremento de la incidencia de hemorragia digestiva severa del 0,3% y cerebral del 0.1%.

- En los ensayos en diabéticos la aspirina no ha resultado eficaz.

- Las evidencias sobre la prevención de fracturas son de mala calidad.

- En prevención primaria los fármacos antifractura reducen la incidencia de fracturas vertebrales, pero no, de forma clara y consistente, las fracturas de cadera o no vertebrales; no existen datos en mujeres menores de 65 años.

- Las evidencias no apoyan que se reduzca la presión arterial en los diabéticos debajo de 130/80 mm Hg, y el objetivo general 140/90 mmHg es más una “recomendación prudente” que una cifra sólidamente avalada.

- En prevención primaria no existen datos que permitan justificar el logro de cifras de c-LDL inferiores a 130 ó a 115 mg/dl.

- Existen evidencias de que reducir la HbA1c debajo de 6-6,5% frente al 7-8% se asocia a mayor mortalidad.

- El uso de tablas de riesgo para decidir tratamientos no ha demostrado su impacto clínico.

- SCORE no ha sido validada en población española:no debería utilizarse por encima de los 65 años, pues no tiene capacidad de discriminar riesgo.

- En España la tabla REGICOR, que puede utilizarse hasta los 75 años, ha sido validada en población española.

Conclusiones

"Una de las vías principales, por inadvertida, de la medicalización contemporánea, es la intervención farmacológica en personas sanas con pretensión preventiva.

La utilización de criterios para el inicio del tratamiento basados en un concepto poco nítido y problemático de “alto riesgo” y la insistencia en conseguir objetivos terapéuticos cada vez más bajos, son nuevos procedimientos operativos para la medicalización potencial de amplios grupos de población, sin que exista fundamento científico sólido que lo sustente.

El médico de hoy debe ser consciente de esta problemática y guiarse por la prudencia clínica."

Article:

.

.

Ètica i mort digna

,Amb motiu de l'elaboració del Projecte de Llei sobre la dignitat de les persones davant el procés de la mort, la Comissió Autonòmica d'Ètica i Investigació Sanitària, va presentar el document 'Ètica i Mort Digna', de la Consejeria de Salud de Andalucia.

.Document

Les gotes oculars amb timolol no incrementen el risc que el nadó presenti un baix pes

D'acord amb els resultats d'un estudi dut a terme per investigadors de l'Hospital Clínic Universitari de Taipéi (Taiwan) i publicat en últim número de la revista Journal of Ophthalmology (2009; 93: 1283-1286), les embarassades amb glaucoma poden usar gotes oculars amb timolol, ja que no incrementen el risc que el nadó presenti un baix pes al néixer.

Concretament, els autors, dirigits pel Dr. Jau-Der Ho, van avaluar la relació entre l'ús de fàrmacs per tractar el glaucoma en l'embaràs i el risc de tenir un nadó de baix pes al néixer. I és que com refereixen al seu article, "en alguns casos, l'embaràs influeix sobre el glaucoma i el seu maneig en la gestació és un desafiament".

L'estudi en va incloure 244 d'embarassades a les quals se'ls havien indicat gotes oculars per controlar el glaucoma durant l'embaràs. Se les va comparar amb 1.952 d'embarassades seleccionades aleatòriament amb característiques similars, però que no van usar gotes per tractar el glaucoma.

La majoria de les dones (el 77,5%) tractades amb gotes oftalmològiques per controlar el glaucoma van rebre b-b, cas de timolol maleato.

L'equip va trobar que el 10,7% de les embarassades tractades amb un fàrmac per a glaucoma va tenir un bebè amb baix pes en néixer, a diferència del 6,2% de les embarassades del grup de control.

Després d'ajustar factors que influirien sobre els resultats, no hi va haver diferències significatives en el risc de tenir un bebè amb baix pes en néixer entre les futures mares a qui se'ls va indicar usar o no gotes amb el b-b.

Com refereixen els investigadors, sí que es van trobar diferències significatives amb les gotes d'altres tipus de fàrmacs, arribant fins i tot a duplicar-se el risc de tenir un bebè amb baix pes en néixer.

"Les dades suggereixen que els betablocadors d'ús tòpic podrien ser fàrmacs de primera elecció per al tractament mèdic del glaucoma en embarassades. Tot i així, per considerar-los completament segurs en l'embaràs, s'haurien de tenir en compte altres efectes adversos per al bebè i la mare", va concloure el Dr. Ho.

Més informació:

British Journal of Ophthalmology 2009;93:1283-1286

És dimecres! L´hora de anar al Gimnàs!

Dimecres 28 d´octubre: 7:00 h. Riing!!!

No hi ha res millor que començar el dia amb bon peu.

Fer exercici físic aporta grans beneficis!


Tots el dies és important realitzar una activitat física moderada, però intènsa, per començar amb bon peu la jornada laboral....encara que algunes vegades, a primera hora del matí, no ens veiem molt ...

.


. .
. .

Josep Cuní entrevista Marina Geli per parlar sobre la grip A

Marina Geli i la grip A
Josep Cuní entrevista Marina Geli per parlar sobre la grip A.

Després d'un petit examen, Cuní afirma que la consellera se n'ha contagiat !.

.

Font: 3alacarta

Ajuda social en Catalunya i a persones afectades d'hemofília o altres coagulopaties congènites, contaminades pel virus de l'hepatitis C

Ordre /453/2009, de 13 d'octubre, per la qual es reconeix una ajuda social a persones afectades d'hemofília o altres coagulopaties congènites, contaminades pel virus de l'hepatitis C com a conseqüència d'haver rebut transfusions sanguínies o tractaments amb concentrats de factors de coagulació en l'àmbit del sistema sanitari públic de Catalunya.

Més informació:

Ordre

.

.

L'assistència ha de ser d'acord amb els mitjans existents

Condemna per manca de proves un Servei d´Urgències

Un jutjat contenciós de Santiago de Compostela ha condemnat a l'Administració per la mort d'un pacient que va acudir a un servei d'urgències. La decisió censura que no es fan servir els mitjans existents per controlar els problemes respiratoris que presentava.

Més informació en Castellà:

"El paciente tiene derecho a que la asistencia que se le preste sea acorde con los medios sanitarios de los que dispone la Medicina.

Esta es la conclusión que se extrae de una sentencia del Juzgado Contencioso-administrativo número 2 de Santiago de Compostela en la que se condena a la Administración por el fallecimiento de un enfermo que no fue atendido conforme a los criterios de la lex artis médica.

En la demanda interpuesta por los familiares del fallecido se alegaba que había existido una atención médica deficiente e incorrecta. Según los demandantes, el enfermo había acudido a un ambulatorio con un cuadro sincopal y convulsivo. Fue trasladado a un hospital público donde se le diagnosticó una posible neumonía, sospecha de enfisema, probable insuficiencia renal aguda, y fallecimiento a los pocos días como consecuencia de la neumonía.

En la demanda se sostiene que en los servicios médicos "pasó desapercibida la evolución infecciosa del lóbulo superior izquierdo y que se dejó evolucionar la insuficiencia respiratoria sin monitorizar la saturación de oxígeno ni tomar ninguna medida al respecto".

El perito designado judicialmente avala la responsabilidad de los servicios médicos al entender que "desde un principio se debió considerar al paciente como de extrema gravedad por el síncope de hipotensión grave e hipoxemia y debió procederse a la monitorización de su oxígeno en sangre o a aumentar la presión de llenado de sus pulmones".

Además, la sentencia, que acoge las alegaciones de Alfonso Iglesias, letrado de los familiares del enfermo, afirma que "no se agotaron todas las posibilidades médicas y el nivel de asistencia prestado al paciente estuvo muy por debajo de lo que actualmente ofrece la medicina y, en concreto, de lo que en dicho hospital se disponía".

Actuación correcta
La infracción de la lex artis se materializa en el hecho de que la hipotensión "se había mantenido durante demasiado tiempo, dando lugar a una hipoxemia y a una hipotensión que provocaron la arritmia cardiaca" que también provocó el fallecimiento del enfermo.

El fallo sostiene que los especialistas debieron proceder "a la monitorización del oxígeno en sangre, aumentar la presión de llenado de los pulmones para tener un mejor control de su proceso respiratorio".

La condena asciende a 150.000 euros para la mujer y 10.000 para cada hijo."

Font: Dr. Eugenio Laborda Calvo

Vacunació Grip A i Dispensació d´antivirals a l´Oficina de Farmàcia

Resolució del Consell Interterritorial

Document
.
.
.