Epistemonikos: nova base de dades d´evidències!





Epistemonikos: la manera més ràpida i fiable de trobar evidència!

Font original: Rada G. "Epistemonikos: la forma más rápida y fiable de encontrar evidencia". Evid Pediatr. 2012;8:28.

El 20 de abril, después del trabajo de dos años y medio de un equipo de desarrollo en Santiago de Chile, y del esfuerzo de múltiples colaboradores en diferentes partes del mundo, se ha lanzado Epistemonikos en su versión en español.

Las versiones en otros idiomas serán lanzadas el 20 de junio, incluyendo el inglés dentro de la denominación “otros idiomas”.

¿Qué es Epistemonikos?

En pocas palabras, es una nueva base de datos de evidencia, orientada al usuario, colaborativa y en múltiples idiomas.

 

¿Por qué se necesita una nueva base de datos en salud?

Después de años de enseñar cómo realizar una búsqueda eficiente de la literatura, nos hemos dado cuenta de que existen serias limitaciones de los recursos existentes. Por un lado, la información está dispersa en decenas (siendo bastante conservadores) de bases de datos y sitios web. Sin contar con que, en ocasiones, esta existe solo en papel, en un póster de congreso, o no ha sido nunca publicada. El primer gran objetivo de Epistemonikos es intentar tener toda la evidencia existente en un mismo lugar, independientemente de su procedencia, de su idioma o de si está publicada o no.

Bueno… ¿y qué es la evidencia?

El concepto de "evidencia" (o prueba) en el contexto sanitario no requiere mayor explicación. Sin embargo, la aplicación en la práctica no es tan simple. Por ejemplo, a nadie le cabe duda de que las revisiones sistemáticas Cochrane deben estar presentes en una base de datos de evidencia pero, cuando pasamos a otras autodenominadas revisiones sistemáticas (pero de muy baja calidad) o a metaanálisis que no siguen el proceso de revisión sistemática, la definición se vuelve más compleja. Después de divagaciones filosóficas, hemos tomado una decisión pragmática: usar la misma definición utilizada por el Centre for Reviews and Dissemination (CRD) que es, de lejos, la mayor iniciativa de evaluación de revisiones sistemáticas existente (el CRD es el centro que produce DARE.

Si bien las revisiones sistemáticas son el corazón de lo que llamamos evidencia (y por tanto de Epistemonikos), también incluimos revisiones panorámicas (overview, o review of reviews), guías de práctica clínica y resúmenes estructurados.

Por supuesto que la materia prima de toda la información recién mencionada son los estudios primarios, es decir, aquellos en que la unidad de análisis es un individuo o una población. A diferencia de otras iniciativas, Epistemonikos no se limita a los ensayos controlados con asignación aleatoria (ECA) dado que, en muchísimos ámbitos (por ejemplo diagnóstico, riesgo, pronóstico), estos no necesariamente son la mejor evidencia, y en otros casos puede que estos no sean factibles o simplemente no se hayan realizado. En vez de tener una definición de los diversos tipos de estudios primarios que son considerados evidencia, Epistemonikos adopta un enfoque diferente: considerando que cada pregunta clínica o de política sanitaria es distinta, y por tanto la consideración de cuál es probablemente la mejor evidencia es compleja y varía entre distintos expertos, hemos optado por seleccionar los “estudios incluidos” en las revisiones sistemáticas, es decir, aquellos estudios cuyos datos son extraídos, analizados y/o sintetizados. En pocas palabras, acogemos el criterio que cada autor de cada revisión sistemática ha determinado como el más relevante para la pregunta que intenta responder.

Si bien toda esta introducción puede parecer complicada, creemos que es necesaria para entender que Epistemonikos incluye la gran mayoría de “lo que vale la pena conocer” (este es el significado de la palabra griega epistemonikos), y deja fuera otras cosas que tienen menor importancia. Algunas estimaciones serían que aproximadamente el 3% de lo que ingresa a una base de datos como PubMed son revisiones sistemáticas o ECA. Si pensamos en el total de información existente en el mundo (menos de 1 de cada 100 revistas existentes estaría en PubMed, sin contar todo lo que no se publica en revistas), este porcentaje debería ser mucho menor.

¿Qué significa que Epistemonikos sea orientado al usuario?

Desde los albores de la Atención Sanitaria Basada en Evidencias hasta nuestros días, muchas cosas han cambiado. Inicialmente, para una amplia mayoría de las preguntas existentes, la respuesta era “no existe buena evidencia”. Sin embargo, esa situación es cada vez más infrecuente, y hoy en día uno de los principales desafíos para realizar una toma de decisiones informada por evidencias es acceder al mejor resumen actualizado de la información existente. A medida que la cantidad de investigación ha aumentado, se ha vuelto más complejo encontrar lo requerido. Las bases de datos tradicionales se han vuelto inmanejables incluso para profesionales de la información, y una gran cantidad de información relevante no se encuentra contenida en estas (especialmente las formas más amigables de síntesis).

Mediante la utilización de un avanzado software, Epistemonikos provee una interfaz de búsqueda simple e intuitiva (“tan simple como utilizar Google”), que permite consultas en múltiples idiomas. Esto se complementa con una estrategia de búsqueda amplia, y una selección y categorización rigurosa de la información.

Adicionalmente, la información es ingresada siguiendo un diagrama de relaciones fundamentado en los conceptos de la Atención Sanitaria Basada en Evidencia. Esta forma de relacionar la información permite que un usuario navegue desde evidencia de menor a mayor jerarquía (por ejemplo, desde un estudio primario a una revisión sistemática) y desde investigación académica a resúmenes estructurados. Así mismo, esta forma de relacionar la información permite al sistema sugerir “evidencia relacionada”, con un alto nivel de precisión.

¿Por qué es importante que sea colaborativa?

Desde hace años se intenta crear herramientas automáticas y filtros que permitan extraer la mejor evidencia del universo más amplio de información biomédica (ese 3% relevante dentro de PubMed). Sin embargo, no se ha logrado con la exactitud suficiente para que el usuario pueda confiar en los resultados. Por ejemplo, uno de cada ocho referencias recuperadas con el filtro clinical queries de PubMed para revisiones sistemáticas es, efectivamente, una de estas.

En Epistemonikos, mediante el aporte de múltiples colaboradores, se lleva a cabo la enorme tarea de identificar y clasificar adecuadamente toda la información que ingresa. El usuario puede estar más seguro que en cualquier otro recurso de que la información presentada es correcta.

¿Es el idioma importante?

La barrera del idioma sigue siendo una de las limitaciones principales para llevar a cabo el proceso de búsqueda eficiente de la literatura. Toda la información que ingresa a Epistemonikos (título y resumen), para la cual no existe una traducción oficial, es traducida automáticamente por medio de un software, y después una red de colaboradores las edita. Esto significa que toda la información existente en la base de datos se encuentra disponible en español, al menos mediante una traducción automática. Esperamos algún día alcanzar la meta de tener traducciones colaborativas de alta calidad para el total de la información. Para el usuario familiarizado con la lectura en inglés, puede que estas traducciones no sean de mayor utilidad (incluso pueden ser una distracción si se trata de una traducción automática). Sin embargo, la posibilidad de realizar la búsqueda en español es algo que puede ser de utilidad incluso para aquellos con mayor dominio del inglés. En este último caso, el usuario puede utilizar la interfaz en inglés, pero realizando la búsqueda en español (o en una combinación de inglés y español).

Creemos que existen incontables beneficios al promover la creación, traducción y difusión de la mejor evidencia científica en español, cuya explicación excede lo que podríamos tratar en este artículo.

Desafío futuro

Epistemonikos aborda muchos de los desafíos a los que se enfrentan los profesionales de salud, que requieren saber cuál es la mejor evidencia para informar sus decisiones. Su éxito dependerá de la capacidad de mantener y expandir el modelo colaborativo, incorporar activamente a actores clave en difundir la Atención Sanitaria Basada en Evidencia e incorporar a sus usuarios en un proceso de mejora continua.

També et pot interessar:

Bases científiques de l’estàndard de qualitat de prescripció farmacèutica 2012

A l’estat espanyol les diferents comunitats autònomes han definit diverses bateries d’indicadors d’ús de medicaments en un intent d’aproximar‐se a la mesura de la qualitat de la prescripció farmacològica dels seus i de les seves professionals.

.

Aquests conjunts d’indicadors, coneguts com a estàndards de qualitat de prescripció de medicaments, es defineixen com “el patró d’ús de medicaments generat quan s’utilitza l’opció terapèutica recolzada per la millor evidència científica disponible, en l’abordatge dels problemes de salut propis d’un nivell assistencial”.

Aquests patrons s’acostumen a ajustar d’acord amb la prevalença dels problemes de salut prioritzats i les característiques demogràfiques dels pacients atesos.

L’Estàndard de qualitat de prescripció farmacèutica (EQPF) de l’Institut Català de la Salut (ICS) és un dels precursors (data de l’any 1999); al llarg dels anys les diferents versions disponibles han estat sotmeses a diversos procediments de validació amb dades procedents de les històries clíniques, i ha demostrat la seva correlació amb les dades clíniques registrades. Així mateix, ha demostrat que els seus valors es correlacionen positivament amb els resultats assistencials dels equips d’atenció primària i negativament amb la despesa farmacèutica que la seva activitat genera.

Aquí deixo un document de gran vàlua a l'hora de conèixer les dades i informació científica que s'ha utilitzat i valorat per poder realitzar les recomanacions de suport i recolçament de qualitat en la prescripció farmacèutica.

Bases científiques emprades en l’elaboració de l’estàndard de qualitat de prescripció farmacèutica de Medicina Familiar i Comunitària 2012

També et pot interessar:

Retirada de sintrom i aparició d´un accident vascular cerebral (AVC)

SENTÈNCIA DEL SUPREM

No sempre es requereix certesa absoluta i n'hi ha prou amb un judici de probabilitat qualificada

La retirada del sintrom no va ser la causa de l'ictus, ja que el tractament amb anticoagulants no exclou en si mateix la possible aparició d'accidents cerebrals

Sentència

La Sala civil del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació imposat per una pacient al no existir nexe causal entre l'ictus que va sofrir i l'actuació del metge que la va atendre.

La dona es va sotmetre a una intervenció de cirurgia plàstica per una blefaroplastia i va patir un accident cerebral que li va deixar greus seqüeles permanents d'infart en el territori de l'artèria cerebral mitja dreta i hemiplegia esquerra.

La sentència de primera instància va estimar parcialment la demanda formulada contra el doctor, i li va condemnar al pagament de 219.415 euros, en considerar que la causa de l'ictus va ser la retirada del sintrom, sense que aquest fos substituït per una altra pauta farmacològica anticoagulant.

No obstant això, l'Audiència Provincial va revocar la sentència, absolent al demandat, en considerar que en l'àmbit de la responsabilitat del professional mèdic deu descartar-se la responsabilitat objectiva i la tècnica de la inversió de la càrrega de la prova exigint del pacient la demostració de la relació causal i de la culpa, i que de les proves practicades no existeix cap prova del nexe causal entre el dany sofert i l'actuació mèdica.

Segons l'informe, la causa no va ser la retirada del sintrom a causa que el tractament amb anticoagulants no exclou en si mateix la possible aparició d'ictus. Segons l'alt tribunal, no sempre es requereix certesa absoluta i n'hi ha prou amb un judici de probabilitat qualificada.

Així, la Sala assenyala que les regles de la distribució de la càrrega de prova solament s'infringeixen quan s'atribueixen les conseqüències de la falta de la prova a qui no li incumbia provar i per tant, no li correspon que se li imputi la deficiència probatòria. A més, el Suprem afegeix que la responsabilitat establerta per la legislació de consumidors solament és aplicable en relació amb els aspectes organitzatius o de prestació de serveis sanitaris, aliens a l'activitat mèdica pròpiament aquesta.

També et pot interessar:

Vacunació pràctica a l´àmbit laboral

Idees Clau

1.- Aquesta Guia pretén ser una eina d'utilitat per als professionals de la Medicina del Treball, proporcionant assessorament i suport a l´hora de la vacunació, per tal de garantir l'adequada protecció de la salut dels treballadors, i oferint el material necessari per a la formació en matèria preventiva.

2.- Permet l'adaptació dels plans de vacunació a les peculiaritats de cada centre de treball, a les característiques de les persones que en ell desenvolupen la seva activitat, i a la labor concreta que realitzen.

3.- Es tracta d'un llibre de consulta que ajuda a resoldre els dubtes, que es poden plantejar en el camp de la prevenció de les malalties infeccioses transmissibles a l'àmbit laboral.

4.- La Guia aborda inicialment la base legal i l'elaboració del protocol per situar el risc biològic a l'entorn de treball.

5.- S´ha realitzat una revisió científica i actualitzada de les principals vacunes que poden ser aplicable en el nostre mitjà.

6.- S´estableixen recomanacions en diversos col·lectius laborals i en funció del risc biològic. 

7.- Finalment s'aborda la vacunació en situacions especials i les possibles estratègies d'actuació.

Document

 

També et pot interessar:

Projecte ECOPIH: Eina de comunicació on line entre Primària i Hospital

Una manera àgil i eficaç de comunicació!

Projecte

També et pot interessar:

Innovació i Transferència en Atenció Primària

　

Una molt bona presentació a l'hora d'innovar en les relacions Hospital i l´AP!

Idees i punts desenvolupats:
 
1.- Innovació i Transferència en Atenció Primària.

2.- Innovació i transferència en l’àmbit assistencial.

3.- Reptes per a l’Atenció Primària

Per Glòria Palomar. Directora de Gestió de la Fundació Parc Taulí

Document

També et pot interessar:

Nova eina a l´eCAP: risc elevat d´ingrés hospitalari

Els professionals d'atenció primària de l'ICS identificaran els pacients amb un risc d'ingrés hospitalari més elevat.

.

.

L’ICS, d’acord amb el Pla de Salut de Catalunya, potencia l’atenció als malalts crònics amb una nova eina que alertarà els professionals sanitaris quan un dels seus pacients tingui més probabilitat de recaure..
.

 .

.

Aproximadament uns 30.000 malalts ingressen de manera urgent dos o més vegades en un any

 .

Aquesta classificació permetrà treballar amb accions preventives i evitar, en la mesura que sigui possible, ingressos hospitalaris
.

L’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) disposarà d’una nova eina de suport que permetrà identificar i classificar aquells grups de pacients amb malalties cròniques i un risc més elevat d’ingrés hospitalari.
.

Gràcies a aquesta nova aplicació, es podran dur a terme accions preventives en aquells malalts que tenen un risc més elevat de patir dos o més ingressos hospitalaris urgents. L’aplicatiu utilitza les dades creuades de dues fonts. Per una banda, les que proporciona el Servei Català de la Salut (CatSalut) de tota la xarxa assistencial de Catalunya i, amb les que obté les dades d’utilització hospitalària de cada usuari en funció dels seus contactes amb el sistema sanitari. I per una altra, les xifres de la classificació o estratificació de la població basada en la seva morbiditat i gravetat segons els Grups de Risc Clínic (CRG), que determinen l’estat de salut, el nivell de gravetat i l’estimació de risc de cada usuari.

 .

Amb el resultat d’aquest model estadístic, els professionals d’atenció primària poden saber quins dels seus pacients tenen un major risc de patir una hospitalització de caràcter urgent. Un cop analitzat cada cas, el professional pot posar en marxa les accions preventives de seguiment i vigilància necessàries per controlar de forma més acurada els pacients que ho requereixin. Es tindrà la possibilitat de fer un seguiment de caràcter preventiu a les persones amb una salut més fràgil.
.

El perfil del malalt de risc
.

Aproximadament uns 30.000 malalts ingressen de manera urgent dos o més vegades en un any.
.

L’atenció al pacient crònic pretén millorar els resultats de salut, la satisfacció, la seva qualitat de vida i, alhora, prevenir en la mesura que sigui possible les hospitalitzacions urgents.
.

Les malalties cròniques estan molt associades a la probabilitat d’ingressos hospitalaris urgents i, en general, a una major utilització de recursos sanitaris. A Catalunya, un 76% dels pacients que ingressen dues o més vegades de manera urgent pateixen una patologia crònica important (23.560) i, la gran majoria, més d’una (un 79%, és a dir, 18.375 malalts)...
.

Les malalties més freqüents d’aquest tipus de pacients són la insuficiència cardíaca i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).
.

Una eina més de l’ECAP

 .

L'estació de treball clínic d'atenció primària (ECAP) és l'eina que utilitzen tots els professionals d'atenció primària de l’ICS per introduir i gestionar la informació clínica dels pacients que atenen. L’aplicatiu de valoració de risc d’ingrés hospitalari estarà integrat dins de l’ECAP i tindrà diverses funcionalitats. En una primera fase, el professional tindrà avisos si un dels seus pacients entra en risc alt o molt alt d’ingrés.
.  .
Posteriorment, també serà possible fer un cribratge setmanal de quin és l’estat de la població que atén, avisos específics, etc. L’eina estarà disponible en les properes setmanes a tots els centres d’atenció primària de l’ICS i a aquells centres no gestionats per l’ICS que treballen amb ECAP.

.

.

.

.

També et pot interessar:

Què fem amb un pacient que té bifosfonats amb una durada de més de 5 anys?

Ara fa un temps vaig realitzar la següent entrada al setembre del 2011.

Quina és la durada òptima del tractament dels bisfosfonats en la pràctica clínica?

 
i la resposta va ser:    No més de 5 anys!




Vam precissar que les 5 idees clares a tenir en compte eren:


1.- Els bifosfonats no haurien de ser utilitzat indiscriminadament.

2.- Un article de revisió que reforça, amb sentit comú, la retirada de la "teràpia de manteniment indefinida" amb bisfosfonats:

3.- És raonable finalitzar els bifosfonats després de 5 anys del seu ús.

4.- Hi ha escasa evidència en les GPC sobre la durada dels bifosfonats en teràpia de més enllà de 5 anys.

5.- Cada vegada hi ha més evidència del risc de fractures atípiques després de 5 anys de l´ús de bifosfonats.

Doncs bé, si tenim a un pacient que porta més de 5 anys amb bifosfonats: 

1.- Com ho avaluem?

2.- Com ho fem?

3.- i que algoritme podem utilitzar?

Gràcies a l'excel·lent company de treball Francesc Borrell i col.laboradors en el seu Bloc Criterium Medicae , ens facilita un esquema molt senzill però molt pràctic per a la consulta diària.

ALGORITME D´ACTUACIÓ BIFOSFONATS > 5 ANYS

DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RESUM D´ARTICLES D´INTERÈS SOBRE L´OSTEPOROSI

També et pot interessar:

Situació de la Incapacitat Laboral (IT) a Catalunya 2011

El control de l’absentisme laboral per Incapacitat Temporal prescrit pel metge d’atenció primària el té encomanat a Catalunya l ‘ICAMS

L’ICAMS és un organisme autònom administratiu, adscrit al Departament de Salut.

Incapacitat laboral per contingències comunes a Catalunya 2011. Informe 4 

Incapacitat laboral per contingències comunes a Catalunya 2011. Informe 4 (versión castellana)

També et pot interessar:

Resum pràctic de la nova guía GESEPOC

Un resum molt actualitzat del que serà la nova guia GESEPOC

Cap a un nou enfocament en el tractament de la MPOC.

Conceptes nous de la nova guia
La Guia Española de la EPOC (GESEPOC)





Idees Clau

1.- Nova classificació per fenotips clínics de la MPOC

2.- El VEMS ja no és la peça fonamental per classificar la gravetat

3.- Nous aspectes d'avaluació de la gravetat: 5 nivels mitjançant l'index BODE (O BODEx en AP) i els seus diferents quartíls.

4.- Qüestionari Cat

Per ampliar més informació

Guia per al diagnòstic, tractament i prevenció de la MPOC GOLD 2011

Nous conceptes de classificació i tractament de la MPOC!

i   NUEVOS CONCEPTOS DE LA EPOC

També et pot interessar:

Actualització del dolor neuropàtic Agut (DNA)

Pel Dr.Antonio Montero Matemala

Societat Catalana d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor

Document

També et pot interessar:

Actualització del diagnòstic i tractament de la malaltia tromboembòlica. Noves directrius

Un repàs molt actualitzat del diagnòstic, tractament i prevenció.

 

 

 

 

  

Document

També et pot interessar:

Compte amb les fractures de falange distal del dit!

           ACORD   EXTRAJUDICIAL

Indemnització perquè una fractura no va ser controlada per un traumatòleg

El Servicio Murciano de Salud haurà d'abonar 27.000 euros a un jove de 20 anys de després d'un acord extrajudicial aconseguit "per defectuosa assistència sanitària", sol·licitant amb això les parts l'arxiu del procediment ordinari. 

L'afectat va patir el dia 19 de juliol de 2010 un traumatisme a la mà, diagnosticant-li en el seu centre de salut fractura de la tercera falange del segon dit de la mà esquerra.
En dates posteriors va acudir al seu metge de capçalera, que en cap moment li va derivar a traumatologia. 

El 31 d'agost d'aquest any, 42 dies després de la fractura, per primera vegada és vist en el servei de traumatologia d'un hospital murcià, diagnosticant rotació externa del dit i dèficit de flexió interfalàngica distal. Se li va remetre a rehabilitació de manera urgent i el pacient va patir una fractura amb rotació de la falange, requerint una reducció amb cirurgia urgent per evitar deformitats i seqüeles. Com a conseqüència d´això, va ser sotmès a dues intervencions quirúrgiques en un altre centre, l'1 de desembre de 2010 i el 7 de juny de 2011 amb posterior tractament rehabilitador amb baixa laboral i seqüeles en la mobilitat del dit.

Després de la reclamació patrimonial, el pacient va interposar demanda davant el jutjat del contenciós administratiu i després de l'estudi del cas, els traumatòlegs de l'asseguradora del SMS van reconèixer que "el control d'una fractura d'aquest tipus ha de ser realitzat per un traumatòleg" i amb almenys un control proper a la mateixa per comprovar absència de falta de reducció o desplaçament de la reducció inicial, hagués motivat el seu tractament correcte en fase més inicials.


Deixo una molt bona presentació sobre el tractament de les fractures de mans i avantbraç.

També et pot interessar:

Maneig dels corticoides en la pràctica clínica

Els corticoides són àmpliament utilitzats per molt diverses especialitats.                             .....           No obstant, el seu ús no està exempt de complexitat!

Idees Clau

1.- El maneig adequat d'aquests fàrmacs requereix tenir nocions bàsiques de fisiopatología i conèixer bé les característiques del corticoide que es pretén utilitzar: les seves equivalències, vida mitjana en sang, potencia glucocorticoidea i mineralcorticoide relativa o tipus d'acció tisular del preparat.

2.- Els efectes secundaris són freqüents i poden arribar a ser greus, es per això que amb freqüència han de prendre's mesures per minimitzar-los.

3.- En els casos en en que s'administrin dosis suprafisiológiques ha d'avaluar-se adequadament l'estat de l'eix hipofi sota-adrenal al final del tractament.

També et pot interessar:

Està científicament indicat realitzar el Test d'O´Sullivan de manera sistemàtica a totes les gestants?

Resposta

1.- Considerem el test d'O`Sullivan com la determinació de la glucemia plasmática una hora després de l'administració de 50 gr de glucosa per via oral, a qualsevol hora del dia i independentment de la ingesta o no d'aliments prèvia (1).

2.- L'evidència actual és insuficient per recomanar o no l´escreening universal de diabetis durant l'embaràs i tampoc hi ha suficient informació per indicar la realització del test d'O`Sullivan, o altres proves d´escreening.

3.- Encara que en els diferents documents revisats hi ha acord a recollir durant la primera consulta a la gestant els factors de risc per a diabetis i fer recomanacions generals sobre dieta i estil de vida, les recomanacions són molt diverses per al tipus de prova i el tipus d´escreening de diabetis, si universal o restringit a gestants amb factors de risc per a diabetis.

Resumen en Castellano de la evidencia de la efectividad del cribado

Una revisión sistemática del USPSTF, realizada en el 2008 (2) , concluye que la evidencia actual era insuficiente para evaluar el balance de beneficios y de daños del cribado para la diabetes gestacional antes o después de la semana 24 de embarazo. Sugiere que, hasta que se disponga de una evidencia mejor, los clínicos deben valorar los factores de riesgo y deben discutir los beneficios y riesgos del cribado con sus pacientes y tomar decisiones caso a caso. Señala que la evaluación de las pruebas de cribado y los estudios realizados resulta muy complicada por los diferentes criterios diagnósticos, diferentes pruebas de cribado y diagnóstico utilizados; así como la variabilidad de la eficacia del cribado según la prevalencia de diabetes en diferentes poblaciones.

Dos revisiones sistemáticas de la Cochrane, publicadas posteriormente (3,4) , concluyen igualmente en que no hay pruebas suficientes para recomendar el cribado de diabetes gestacional, ni para decidir cual de los diferentes tipos de cribado es el más adecuado y si el tipo de cribado puede hacer variar de forma diferente los resultados en salud maternal y fetal.

Utilidad diagnóstica del test de O`Sullivan

En relación con la validez diagnóstica del test de O`Sullivan comparada con criterios estandarizados en pruebas de tolerancia oral (PTO), una revisión sistemática publicada en el 2011(5), que incluyó 26 estudios con 13564 mujeres, mostró una sensibilidad del 74% (IC al 95% del 62-87%) y una especificidad del 85%(IC del 80-91%), por lo que concluye que no puede considerarse como una prueba definitiva para establecer el diagnóstico de diabetes gestacional. Una sinopsis de esta revisión, incluida en la base de datos DARE(6) indica que aunque las conclusiones de los autores están sustentadas de acuerdo con los resultados encontrados, deben tomarse con precaución, fundamentalmente al no considerar la revisión de forma adecuada el sesgo de publicación.

Recomendaciones de guías de práctica clínica y de consensos de profesionales más recientes sobre el cribado:

La American Diabetes Association(ADA) (7) y la "International Association of Diabetes and Pregnancy Study Groups" (IADPSG)(8) coinciden en recomendar el cribado durante la primera visita en mujeres gestantes con factores de riesgo para diabetes, utilizando una medición de HbA1c, o medición en ayunas de glucemia, o mediante la PTO tras la administración de 75 gr de glucosa. En mujeres que no presentan factores de riesgo para diabetes, aconsejan realizar la PTO con 75 gr durante la semana 24 a 28 de gestación.

El sumario de evidencia de Uptodate(9), sugiere realizar un cribado universal a todas las gestantes, más que de forma selectiva en función de los factores de riesgo. Indica que se podría utilizar la PTO con 75 gr (y medición a las dos horas) o de 100 gr (con medición hasta las tres horas). Sugiere la posibilidad de medir la HbA1 durante la primera visita y si el resultado es menor de 6,5%, solicitar la PTO con 75 gr entre la semana 24 a 28. Señala que también podría ser aceptable realizar el cribado en dos etapas: por ejemplo la prueba de O`Sullivan entre la semana 24 a 28 y la PTO con 100gr de glucosa si el resultado del cribado fuera positivo.

El "American College of Obstetricians and Gynecologists (ACOG)"(10) recomienda que todas las gestantes deben realizar el cribado, mediante recogida de los factores de riesgo o mediante el test de O`Sullivan en la semana 24-28 del embarazo y si el cribado fuera positivo; el diagnóstico debe basarse en la PTO con 100 gr. No recomienda el cribado basado en una sola etapa con la administración de 75 gr de glucosa y medición a las dos horas.

La guía escocesa de SIGN (11) recomienda:

Revisar la presencia de factores de riesgo importantes en la primera visita (IMC superior a 30, antecedentes de fetos macrosómicos, diabetes gestacional previa, pertenencia a determinados grupos étnicos). A todas las mujeres con alguno de estos factores de riesgo se les debería solicitar una glucemia basal o la HbA1c. Si no se establece el diagnóstico de diabetes, debería evaluarse entre la semana 24 a 28 con la PTO con 75 gr. de glucosa y medición a las dos horas.

En las mujeres con bajo riesgo para diabetes se recomienda la solicitud de una glucemia basal entre la semana 24 a 28 de la gestación.

La guía de NICE(12) muestra criterios similares a la de SIGN(11) con el matiz diferente de indicar la PTO con 75 gr. entre la semana 24 a 48, en lugar de una medición de glucemia basal, en las mujeres con bajo riresgo para diabetes.

En nuestro medio:

El Programa de Actividades Preventivas y de Promoción de Salud de la semfyc (PAPPPS)(13), concluye que "para el cribado de la diabetes gestacional se utiliza el test de O`Sullivan, aunque su realización sistemática en todas las gestantes es cuestionable y se recomienda en gestantes con factores de riesgo" y concreta que:

Se realice habitualmente entre las semanas 24 a 28.

Se realiza el test de O’Sullivan en la primera visita a aquellas gestantes que presenten alguno de los siguientes factores de riesgo: historia de diabetes en familiares de primer grado, obesidad definida como un índice demasa corporal (IMC) superior a 30, antecedentes de tolerancia alterada a la glucosa o diabetes gestacional (DG), antecedentes obstétricos desfavorables (abortos de repetición, muerte fetal sine causa, macrosomía fetal [> 4 kg], malformaciones, u otro dato obstétrico o perinatal sugestivo de diabetes), pertenencia a grupo étnico con elevada prevalencia (afroamericana, indias pyma, etc.).

Es posible que a corto plazo cambien las recomendaciones de detección de diabetes gestacional y, se recomiende la realización de PTO con 75 g de glucosa a todas las gestantes con extracción basal y a las 2 horas.

La guía clínica de Fisterra(1): clasifica en dos grupos a las gestantes según el riesgo de desarrollar diabetes a lo largo del embarazo:

Gestantes de alto riesgo: son aquellas que presentan uno o más de los siguientes factores: edad igual o superior a 35 años, obesidad (IMC >30 Kg/m2), macrosomía en partos anteriores (>4 Kg), antecedentes personales de diabetes gestacional, alteraciones del metabolismo de la glucosa o antecedentes familiares de diabetes en primer grado. En este grupo se recomienda hacer el despistaje con el test de O`Sullivan en la primera visita del embarazo y también entre las semanas 24-28 y 32-36 de la gestación

Gestantes de riesgo moderado-bajo: son todas las que no tienen ninguno de los factores de riesgo anteriores. La recomendación para este grupo es realizar un único test de O`Sullivan entre las semanas 24-28 del embarazo.

Font original i  Referencias

 

També et pot interessar:

El tractament del cos extrany a l´ull

No existeix negligència mèdica.

Un acte mèdic freqüent a la consulta mèdica i no exempt de complicacions i reclamacions per part de l´usuari:  el tractament del cos extrany a l´ull.

No s´ha acreditat que l'acte mèdic realitzat fos inadeqüat en funció de les circumstàncies concurrents, ni la relació de causalitat entre aquest acte mèdic i el dany que es diu ocasionat per aquest acte mèdic.

Sentència en Castellà

Sentencia del Juzgado de 1ª Instancia nº 12 de Alicante. Proc. Ordinario 2857/10, de 13 de Abril de 2012

El padecimiento de la úlcera corneal fue provocada por un grano de arena y no por la retirada del mismo

El Juzgado de 1ª Instancia nº 12 de Alicante ha desestimado la Demanda interpuesta por una paciente contra un Doctor y el Hospital por un supuesto actuar negligente al intentar barrer con fuerza la superficie del ojo al visualizar un grano de arena en el mismo, y provocar con ello lesiones y secuelas valorados en 30.000 euros.

En fecha 24 de enero de 2009, el paciente sufrió la caída de un cuerpo extraño en el ojo derecho, por lo que tras acudir a una óptica, la cual confirmó que estaba incrustado el cuerpo extraño, acudió al Hospital demandado.

Personado el paciente en el Hospital, fue asistido por el también facultativo demandado, quien procedió a la retirada del grano de arena mediante la aplicación de un anestésico local y espongostán, y con posterior prescripción de un colirio y óculos epitelizante para la cicatrización y remitiendo a control oftalmológico en 48 horas. El facultativo hizo constar en la Historia Clínica “pequeña escoriación en córnea”

Ese mismo día, tres horas más tarde, el paciente acudió a otro centro por dolor en el ojo, haciendo constar en la Historia Clínica “Ulcera Corneal OD” y prescribiendo pomada oftálmica, ciclopejico y oclusión 24 horas, remitiendo al paciente a consulta al día siguiente.

En fecha 25 de enero tras la revisión de la úlcera, se hizo constar “ulcera muy superficial, no infiltra y no presenta signos de infección”. Posteriormente, el paciente acudió a varios oftalmólogos por reapertura de la úlcera.

La cuestión esencial que se trata de dilucidar por el Juzgado es si la úlcera corneal que presentaba el paciente era causada por un cuerpo extraño o por la retirada del mismo grano por el facultativo, y si la misma técnica era inadecuada.

El Juzgador ha considerado que de las pruebas practicadas se resuelve que el factor desencadenante de la úlcera fue el propio traumatismo que se produjo por la partícula que golpeó la cornea y produjo una ruptura del epitelio, no pudiendo de otra manera quedar alojado el cuerpo extraño en la córnea. Por ello no puede ser la actuación del facultativo contraria a la lex artis.

Concluye el Juzgador, que la parte actora no ha cumplido con la carga de la prueba que le incumbía, en orden a acreditar la concurrencia de los presupuestos para la aplicación de la responsabilidad por negligencia médica que exige la jurisprudencia, especialmente al no acreditarse que el acto médico realizado fuera inadecuado en función de las circunstancias concurrentes, ni la relación de causalidad entre dicho acto médico y el daño que se dice ocasionado por dicho acto médico.

DOCUMENTS D´INTERÈS SOBRE  

URGÈNCIES OFTALMOLÒGIQUES

1.- URGÈNCIES EN OFTALMOLOGIA (I)

2.- URGÈNCIES EN OFTALMOLOGIA (II)

3.-  URGÈNCIES EN OFTALMOLOGIA (III)

4.- PATOLOGIA OFTÀLMOLÒGICA MÉS FREQÜENT A L´AP

També et pot interessar:

Totes les Guies de Pràctica Clínica (GPC) ho son?

Es presenta el debat entorn de la qualitat de les Guies de Pràctica Clínica (GPC).

A recordar:   

1.- El primer i més important és que les guies no poden ser millors que l'evidència que les sustenta.

2.- El veritable problema –insisteix David Healy–, és que la indústria farmacèutica controla l'evidència científica motiu pel qual es basa la pràctica mèdica.

  
   

Es va realitzar una revisió en Medline de la literatura sobre els problemes de qualitat de les GPC actualitzada a data d'1 de gener de 2012 i es va avaluar la informació publicada per l'Institute of Medicine sobre el tema.

Es descriuen problemes com l'elevat nombre de guies per a un mateix tema, variabilitat de les recomanacions, els conflictes d'interès, el llenguatge dels nivells d'evidència i força de les recomanacions i, finalment, la seva aplicabilitat en la clínica.

Idees Clau

1.- No tots els documents que s'autodenominen GPC realment ho són.

2.- És clau tenir en compte la qualitat de l'evidència en que estan basades les recomanacions.

3.- Les GPC pretenen ajudar a prendre decisions en la clínica, no a reemplaçar-les.

4.- Existeixen organitzacions que han desenvolupat processos estructurats d'elaboració de GPC que garanteixen la qualitat del procés.

També et pot interessar: