Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimecres, 10 de febrer de 2016

Utilitzar analgèsics diàriament pot ocasionar més cefalees!

Enlace permanente de imagen incrustada

Pneumotòrax: la pressió intratoràcica anormal positiva redueix el retorn venós i això disminueix la despesa cardíaca


Enlace permanente de imagen incrustada

Acantosis Nigricans, se li relaciona amb obesitat, DM2, i pot ser indicador de neoplàsies en el tracte digestiu


Enlace permanente de imagen incrustada

Demència per la malaltia de HUNTINGTON i un cervell normal

Comparació del cervell vs normal. 

Hi ha degeneració neuronal, principalment a nivell del nucli caudat.

Enlace permanente de imagen incrustada

Osteoartrosi i artritis reumatoide: unes imatges valen més que mil paraules!

Artritis Reumatoide, hi ha desviació radial i desviació cubital dels dits, també nòduls reumatoides.
 
Enlace permanente de imagen incrustada

Osteoartrosi - nòduls d'Heberden (Articulació interfalàngica distal) i de Bouchard (articulació interfalàngica proximal) 
Enlace permanente de imagen incrustada

Imatges Impactants d'un cervell normal (A,B) i un de l'Alzheimer (C,D): Atròfia cortical, eixamplament de solcs i augment ventricular compensador


                    NORMAL                             ALZHEIMER
Enlace permanente de imagen incrustada

L'Agència de Salut Pública de Catalunya declara l'inici de l'epidèmia de la grip

  • L’activitat gripal s’ha endarrerit lleugerament respecte el 2015 i la setmana passada, la taxa de síndromes gripals es va situar als 190 casos per cada 100.000 habitants, superant per primer cop el llindar epidèmic

L’activitat gripal ha arribat al nivell d’epidèmia a Catalunya, com ja és habitual en aquesta època de l’any. Els casos detectats s’han duplicat en una setmana fins arribar a una taxa d’incidència de 190,2 casos per cada 100.000 habitants, segons l’informe del Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). Aquest any, la situació d’epidèmia s’ha endarrerit dues setmanes respecte el 2015.

Des de l’inici de la temporada, s’han registrat 26 ingressos greus pel virus de la grip i durant l’última setmana –del 25 al 31 de gener-, se n’han notificat 7 de greus als 12 hospitals que formen part de la xarxa sentinella per la vigilància de la grip.

Activitats als centres sanitaris
Entre el 28 i el 3 de febrer,  els professionals de la xarxa pública han atès un total de 66.099 urgències hospitalàries (un 1,39 % més que la setmana anterior), de les quals han acabat en ingrés 6.332, un descens del 0,77 %, segons els indicadors del Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC).

Pel que fa als hospitals infantils, s’han atès 3.928 urgències (un augment d’un 8,06 %), de les quals 365 han ingressat (un increment d’un 0,27 %).

En canvi, l’activitat als Equips d’Atenció Primària i l’activitat domiciliària ha disminuït lleugerament respecte la setmana anterior. Així, s’han registrat 735.000 visites als EAP (un 0,29 % menys) i 23.497 visites als domicilis (un 3,76% menys).

Pel que fa als centres d’atenció continuada, les visites s’han incrementat un 2,09 %, arribant a les 42.015 i les visites domiciliàries d’aquests centres s’han reduït un 7,63 % situant-se a les 2.471.

Durant la setmana anterior, el 061 CatSalut Respon ha atès 27.430 incidents (un 0,24 % més). D’aquests, 2.068 van requerir enviar un metge a domicili (un 4,13% menys).

És important que la població utilitzi el dispositiu assistencial més adequat per al seu problema de salut. La major part dels processos virals respiratoris remeten espontàniament, amb pocs dies de durada i amb símptomes d’intensitat lleu o moderada, i habitualment no requereixen atenció sanitària. 

En cas de dubte, cal que els ciutadans truquin al 061 CatSalut Respon, on un equip de metges, infermers i tècnics donaran resposta als dubtes de salut i els oferiran consells sanitaris.

Mesures de prevenció
La millor manera de protegir de la grip, reduir-ne les complicacions i evitar-ne la propagació, és la vacunació i seguir unes bones pràctiques d'higiene. Això ajuda a disminuir la transmissió del virus i és l'acció més eficaç per protegir-se’n i protegir-ne els altres.

Per a més informació:

Sindrome del canal carpià: recursos compartits metge-pacient


Aquestes eines sobre les decisions compartides pot ajudar-li a col·laborar amb 

el seu metge per escollir la modalitat de tractament de la Síndrome del Canal Carpià. 


Inclou la informació referent a la fèrula d’immobilització i exercicis,

injecció amb cortisona i cirurgia amb els seus avantatges i inconvenients


La lectura dels següents apartats li permetrà conèixer millor aquest problema de salut, així
com les diferents modalitats de tractament. Així mateix podrà reflexionar sobre diferents
qüestions que se li aniran plantejant i fer-ho servir per parlar amb el seu metge o amb els
familiars i amics sobre la seva decisió.
Informació general
Descripció de la malaltia, símptomes, causes i diagnòstic.





Opcions de tractament
Informeu-vos sobre quins tractaments hi ha, com funcionen i quins efectes secundaris poden produir.

Compari les seves opcions
Les taules següents l’ajudaran a comparar els avantatges i inconvenients entre les diferents opcions.




Quines són les seves preferències?
Accediu a l'aplicatiu que us pot ajudar a decidir sobre les diferents opcions de tractament tenint en compte les vostres preferències.

Testimonis
Conegueu les vivències i experiències d'altres pacients que pateixen la vostra malaltia.



Preguntes freqüents
Preguntes i respostes breus dels especialistes sobre la Síndrome del Canal Carpi





dimarts, 9 de febrer de 2016

L'espondilolisi es deu a un defecte ossi en la pars interarticularis i el lloc més fecuente és la vèrtebra L5

Enlace permanente de imagen incrustada

No utilitzi antibiòtics sense recepta!. Respecti la durada total de la prescripció! Previnguem les resistències antibiòtiques.

https://pbs.twimg.com/media/Cae9TAKWIAAcB7C.jpg:large

Paràmetres i significació del vessament pleural

Enlace permanente de imagen incrustada

Fa part de la humanització en medicina el conèixer el dolor del malalt. Recolza't en aquestes taules analògiques


Enlace permanente de imagen incrustada

Ibuprofèn, una opció en Infeccions del tracte urinari (ITU) no complicada












En infeccions del tracte urinari (ITU) no complicades en dones entre 18 i 65 anys amb símptomes lleus o moderats, el tractament amb ibuprofèn és una opció raonable front al tractament directe amb fosfomicina. S’aconsegueix una reducció significativa de l’ús d’antibiòtics, tot i que la durada i la intensitat dels símptomes és superior amb ibuprofèn. Cal descartar en tot cas factors de risc de pielonefritis subclínica.  

Les infeccions del tracte urinari (ITU) no complicades suposen el 25% de les prescripcions antibiòtiques en atenció primària. Com les ITU sovint són autolimitades i la prescripció d’antibiòtic augmenta la presència de resistències, s’han de fer esforços per disminuir les taxes de prescripció. En aquest assaig clínic aleatoritzat (ACA) fet a Alemanya es va avaluar si la prescripció d’antibiòtic per les ITU no complicades es podria reduir amb tractament simptomàtic amb ibuprofèn, reservant els antibiòtics per a les dones que tornen amb empitjorament o recurrència dels símptomes.

En 42 centres d’atenció primària es van aleatoritzar dones entre 18 i 65 anys amb símptomes típics d’ITU (disúria i/o augment de la freqüència/urgència de la micció) a rebre una dosi de fosfomicina 3 g (N=246; 243 analitzades) o ibuprofèn 3x400 mg (N=248; 241 analitzades) durant 3 dies (amb les respectives pastilles placebo per emmascarar). En ambdós grups es va prescriure tractament antibiòtic addicional si era necessari en cas de persistència, empitjorament o recurrència dels símptomes. Els criteris d’exclusió van ser: qualsevol signe d’infecció del tracte urinari superior (febre, puny-percussió lumbar positiva); situacions que augmenten el risc de complicació (embaràs, malaltia renal); ITU en les dues setmanes anteriors; sondatge urinari. També es van excloure les pacients que en aquell moment estaven prenent antiinflamatoris no esteroïdals per al dolor o antibiòtics, les que tenien antecedent d’úlcera gastrointestinal o malalties cròniques greus o aguditzades. Es van fer tires reactives d’orina i cultius a totes les pacients, però els resultats no modificaven la inclusió.

El nombre de tandes de tractament antibiòtic als 28 dies va ser significativament inferior en el grup d’ibuprofèn . El número de cicles en el grup de fosfomicina va ser de 283 (243 com a part de l’estudi més 34 cicles addicionals per ITU i 6 cicles prescrits per altres raons, com bronquitis o otitis mitjana). En el grup d’ibuprofèn hi va haver 94 prescripcions d’antibiòtic (81 per ITU i 13 per altres raons). Això es correspon amb una reducció de l’índex d’incidència d’ús d’antibiòtic  del 66,5 % (IC 58,8 %-74,4 %). En el grup tractat amb ibuprofèn la intensitat dels símptomes va ser superior entre els dies 0 i 7, i la durada dels mateixos va ser de 5,6 dies, un dia més que en l’altre grup. En el grup d’ibuprofèn hi va haver 5 casos de pielonefritis (PNA) i en el de fosfomicina un, sense ser la diferència estadísticament significativa, a causa del petit nombre de casos.

Vist que la PNA té una fisiopatologia diferent de les ITU, més relacionada amb les característiques de l’agent patogen i amb factors del pacient (embaràs, malformacions de la via urinària, ITU en la infància, PNA recent, immunosupressió, diabetis, instrumentació...), caldrien estudis més potents per confirmar que no prescriure antibiòtic des del primer moment no suposa un risc afegit quan es descarten aquests factors. En cas de PNA fosfomicina no seria un antibiòtic d’elecció.

En dones entre 18 i 65 anys amb símptomes lleus o moderats d’ITU, iniciar tractament antiinflamatori pel control de símptomes és una bona estratègia per a disminuir l’ús d’antibiòtics. Es pot posposar la prescripció d’antibiòtic, bé esperant que la malalta torni a consultar quan els símptomes empitjoren, com a l’estudi, o bé fent una prescripció diferida, deixant en mans de la pacient la decisió de prendre l’antibiòtic si l’evolució no és l’esperada o els símptomes es fan intolerables.


Gágyor I, Bleidorn J, Kochen MM, Schmiemann G, Wegscheider K, Hummers-Pradier E. Ibuprofen versus fosfomycin for uncomplicated urinary tract infection in women: randomised controlled trial. BMJ (Clinical research ed.). 2015 Dec 23; 351 :h6544link

L'evidència científica cada vegada és major que la periodontitis predisposa a l'infart agut de miocardi!




Resultat d'imatges de periodontitis

La periodontitis augmenta el risc d'un primer infart de miocardi

Un informe de l'Estudi PAROKRANK


La relació entre la periodontitis (PD) i la malaltia cardiovascular és objecte de debat. la PD és comú en pacients amb malaltia cardiovascular. S'ha postulat que la DP podria estar causalment relacionada amb el risc de malaltia cardiovascular, una hipòtesi a prova en la periodontitis i la seva relació amb l'estudi Artèries Coronàries (PAROKRANK).

En aquest gran estudi de casos i controls, verificat per la pèrdua òssia radiogràfica i amb una acurada consideració de possibles factors de confusió, el ​​risc d'un primer IM va ser significativament major en els pacients amb malaltia de Parkinson, fins i tot després d'ajustar per factors de confusió. Aquestes troballes reforcen la possibilitat d'una relació independent entre l'EP i MI.

Resultat d'imatges de DOCUMENT


Desenvolupament psicomotor i signes d'alarma

Resultat d'imatges de alarma
El desenvolupament psicomotor (DPM) és l'adquisició progressiva d'habilitats funcionals en el nen, reflex de la maduració de les estructures del sistema nerviós central que les sustenten. És necessari que els pediatres d'Atenció Primària coneguin l'evolució normal d'aquest desenvolupament, els seus límits i les possibilitats diagnòstiques davant signes d'anormalitat. S'ha de mantenir la vigilància en cadascuna de les revisions del nen, i qualsevol preocupació ha de conduir a aplicar un test objectiu que ho ratifiqui, en aquest cas es procedirà a la derivació per a un diagnòstic i tractament precoç.

El terme DPM s'empra per definir el progrés del nen a les diferents àrees durant els primers 2-3 anys de vida, període de gran plasticitat i molt sensible als estímuls externs. 



dilluns, 8 de febrer de 2016

Video formació del sistema inmunològic



35 Fotos que mostren com era la medicina antiga

Font original en Castellà de

 Enchufado News


1. Paciente en silla de inmovilización, Yorkshire (1869)

Paciente en silla de inmovilización en el West Riding Lunatic Asylum, Wakefield, Yorkshire. 1869

2. Dispositivo para evitar la masturbación (siglo XIX)

En el siglo XIX se creía que la masturbación causaba locura y dispositivos como este se diseñaron para evitar que el usuario del mismo se pudiera estimular. Estos artilugios eran de uso frecuente en las instituciones mentales.

En el siglo XIX se creía que la masturbación causaba locura y dispositivos como éste se diseñaron para evitar que el paciente lo hiciera, Estos artilugios eran de uso frecuente en las instituciones mentales.

3. Dr. Freeman, inventó la lobotomía

El Dr. Freeman, el médico que inventó las lobotomías. Con este procedimiento quirúrgico la mayoría de los pacientes “problemáticos” se convertían en zombies.

Con este procedimiento quirúrgico la mayoría de los pacientes considerados como problemáticos se convertían prácticamente en zombies.

4. Y estos eran los instrumentos utilizados en las lobotomías

Instrumentos utilizados en las lobotomías5. Estudiantes de medicina practicando con cadáveres (1890)
Estudiantes de medicina con cadaveres. 1890
La práctica de cortar cadáveres para la investigación fue de los primeros métodos utilizados. Al parecer, esta foto muestra que uno de los cadáveres cayó de la mesa.

6. Tratamiento de la escoliosis de Lewis Sayre

Tratamiento de la escoliosis de Lewis Sayre

7. La hidroterapia se utilizó por primera vez en 1900

La hidroterapia se utiliza por primera vez en la década de 1900, consistía en la inmersión del paciente en una bañera con agua para hacer que se relajara cuando estaba agitado o para aliviar alguna dolencia, podía durar desde un par de horas a toda la noche. 1936
Consistía en la inmersión del paciente en una bañera con agua para hacer que se relajara cuando estaba agitado o para aliviar alguna dolencia.

8. Radiación a bebés en un orfanato para combatir el raquitismo (1925)

Radiación de bebés en un orfanato de Chicago en 1925, para combatir el raquitismo en invierno

9. Remedio para aliviar el dolor por cólicos (1800)

remedio para las dolencias femeninas
Remedio para la mujer creado por el Dr. Kilmer. Fue descrito como “el gran purificador de la sangre y del sistema regulador”.

10. Prótesis de pierna (1890)

Protesis de una pierna en 1890

11. Prótesis de mano (1890)

protesis de mano 1890

12. Algunos elementos utilizados para disfrazar lesiones faciales

Algunos elementos utilizados para disfrazar lesiones faciales.El inicio de la cirugía plástica. Read more: http://www.husmeandoporlared.com/2014/02/antiguos-tratamientos-medicos
Estos accesorios marcaron los inicios de la cirugía plástica. Más tarde serían utilizados como moldes para modificar los rostros.

13. Máscara para pacientes con problemas mentales (siglo XVII)

Máscara que colocaban a "los locos" en el siglo XVII.

14. Una madre ingresada por tuberculosis tenía reposo absoluto en cama

Una madre ingresada por tuberculosis en un sanatorio que tiene prescrito reposo absoluto en cama, sale de su habitación para dar un paseo dominical con su familia …. pero sigue en cama.
Salía de su habitación para dar un paseo dominical en cama con su familia.

15. Hombre esquizofrénico en estado catatónico (1893)

HOMBRE ESQUIZOFRÉNICO EN ESTADO CATATÁNICO
Este paciente duró 8 horas en esta incómoda posición.

16. Anuncio publicitario de aparato para corregir problemas de espalda (1878)

Anuncio publicitario del aparato para corregir problemas de la espalda del Dr. Clark, 1878 Read more: http://www.husmeandoporlared.com/2014/02/antiguos-tratamientos-medicos

17. Sillón de partos, utilizado hasta el 1800

Sillón de partos utilizado hasta el año 1.800

18. Cirugía bajo la influencia del éter (1842)

utilización de Ether como anestesico antes de la anestesia
El éter fue el químico natural precursor de la anestesia. El doctor estadounidense M. D. Crawford Williamson Long fue el primer cirujano que lo empleó como anestésico general el 30 de marzo de 1842.

19. Botella de transfusión de sangre en Inglaterra (1978)

Botella de transfusión de sangre. Inglaterra, 1978

20. Insulina y Metrozol fueron calmantes para pacientes psiquiátricos

Los médicos de este hospital psiquiátrico empezaron a utilizar grandes dosis de insulina y metrozol para llevar a los pacientes violentos a un estado de coma inducido, tan sólo para librarse de ellos.
Los médicos de este hospital psiquiátrico empezaron a utilizar grandes dosis de insulina y metrozol para llevar a los pacientes violentos a un estado de coma inducido, tan sólo para librarse de ellos.

21. Una clase de medicina (1910)

clase de medicina en inglaterra
Estudiantes y el personal en una lección en el anfiteatro quirúrgico de Gilbert, EU

22. Examen neurológico con un aparato eléctrico (1878)

Examen neurológico con un aparato eléctrico en 1878

23. Silla para calmar a pacientes histéricos (1878)

Silla usada para calmar a pacientes histéricos. Observese el parecido con la silla eléctrica.

24. Niño en cama móvil (1915)

NIÑO EN CAMA MOVIL 1915

25. Kit de cirujano durante la guerra civil de EU

Kit de un cirujano usado durante la guerra civil en Estados Unidos. Read more: http://www.husmeandoporlared.com/2014/02/antiguos-tratamientos-medicos-

26. Agua radiactiva

AGUA RADIOACTIVA
El Radithor venía en ampollas individuales de agua previamente expuestas a una fuente de radio y torio para “curar ciertos males”. Fue prohibido cuando un millonario que acostumbraba a tomarlo murió por envenenamiento de radio.

27. Paciente sometido a tratamiento de diatermia cerebral lateral (1920)

paciente sometido a tratamiento de diatermia cerebral lateral en 1920. La diatermia utiliza una corriente de galvanizado con la que se trata a los enfermos de psicosis. Los médicos finalmente consideraron esta terapia insegura y poco fiable.
Se utilizaba una corriente de galvanizado con la que se trataba a los enfermos de psicosis. Los médicos finalmente consideraron a esta terapia de insegura y poco fiable.

28. Máscaras usadas por médicos de Europa durante la peste

35 fotomedicina (22)
Los picos contenían sustancias aromáticas.

29. Primer desfibrilador (1940)

Primer desfibrilador. 1940

30. Fisioterapia con vapor (1920)

Fisioterapia con vapor.1940

31. Herramienta para instruir a estudiantes de medicina y comadronas (1700 y 1800)

 Herramienta utilizada para enseñar a estudiantes de medicina y comadronas entre los años 1700 y 1800

32. Modelo anatómico de 1820

Modelo Anátomico 1820
A los médicos no se les permitía tocar el cuerpo de las mujeres. Ellas señalaban en el modelo en qué parte del cuerpo tenían molestias.

33. Radiólogo en la Primera Guerra Mundial (Francia, 1918)

Técnico en radiología en la Primera Guerra Mundial. Francia, 1918

34. Enfermeras enrollaban a pacientes psiquiátricos en sábanas mojadas para tranquilizarlos

HOSPITALES PSIQUIATRICOS ENREDABAN A LOS PACIENTES EN SABANAS MOJADAS

35. Pacientes de radioteriapia, a principios del siglo XX

Pacientes de radioteriapio principios del siglo XX