Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dilluns, 22 setembre de 2014

Doble antiagregació en portadors d'stents coronaris: no més enllà de 12 mesos


No es coneix ni la durada òptima de la doble antiagregació ni el benefici/risc que té prolongar-la. Les recomanacions van dels 6 als 12 mesos segons autors i en funció de si es tracta d’un stent metàl·lic o d’un stent amb fàrmacs. Endarrerir la cicatrització dels vasos fa que els stents es trombosin menys i més tard. En el número 5 del Comptagotes, ja vàrem presentar un assaig clínic en què es comparava la doble antiagregació (amb àcid acetilsalicílic i clopidogrel) durant 6 mesos o 24 mesos; i en el qual no es detectaven diferències, ni en la incidència d’esdeveniments tromboembòlics ni el risc de mort, però sí en el risc d’hemorràgia que va ser molt superior en els pacients que reberen 2 antiagregants. Des de la publicació d’aquest Comptagotes, han anat sorgint noves publicacions.

Es tracta d’un assaig clínic obert, realitzat a 24 centres de Corea amb 5.024 pacients a qui s’havien col·locat stents amb fàrmacs i que no havien tingut ni esdeveniments cardiovasculars ni sagnats rellevants en 12 mesos.

De forma aleatòria, els pacients van rebre àcid acetilsalicílic (AAS) sol o associat a clopidogrel durant 2 anys més. La variable principal de l’estudi fou la combinació de mort de causa cardíaca, infart de miocardi o ictus. En finalitzar l’estudi, 57 (2,4%) persones amb AAS i 61 en tractament dual (2,6%) patiren algun esdeveniment cardiovascular (hazard ratio 0,94 i IC 95% 0,66–1,35; p=0,75).

Tampoc no es detectaren diferències en la mortalitat, el risc d’infart, trombosi de l’stent o ictus.

Els sagnats majors es produïren en 24 (1,1%) dels tractats amb AAS i en 34 (1,4%) dels que reberen 2 antiagregants (hazard ratio 0,71 i IC 95% 0,42–1,20; p=0,20).

Repercussions a la pràctica clínica

Aquest nou estudi confirma que prolongar el tractament amb dos antiagregants més enllà de 12 mesos en pacients portadors d’stents no afegeix beneficis al tractament. Cal continuar, això sí, amb 1 antiagregant, preferiblement l’AAS. El document elaborat per l’American College of Cardiology i l’American Heart Association Task Force sobre maneig d’adults sotmesos a intervencions coronàries percutànies, recomana el tractament dual durant 4 setmanes en portadors d’stents metàl·lics i durant 1 any en portadors d’stents farmacològics.


  1.  Valgimigli M, Campo G, Monti M, Vranckx P, Percoco G, Tumscitz C, Castriota F, Colombo F, Tebaldi M, Fuca G, Kubbajeh M, Cangiano E, Minarelli M, Scalone A, Cavazza C, Frangione A, Borghesi M, Marchesini J, Parrinello G and Ferrari R. Short- versus long-term duration of dual-antiplatelet therapy after coronary stenting: a randomized multicenter trial. Circulation. 2012 Apr 24; 125 (16) :2015-26link
  2.  Nallamothu BK, Tommaso CL, Anderson HV, Anderson JL, Cleveland JC Jr, Dudley RA, Duffy PL, Faxon DP, Gurm HS, Hamilton LA, Jensen NC, Josephson RA, Malenka DJ, Maniu CV, McCabe KW, Mortimer JD, Patel MR, Persell SD, Rumsfeld JS, Shunk KA, Smith SC Jr, Stanko SJ and Watts B. ACC/AHA/SCAI/AMA-Convened PCPI/NCQA 2013 Performance Measures for Adults Undergoing Percutaneous Coronary Intervention: A Report of the American College of Cardiology/American Heart Association Task Force on Performance Measures, the Society for Cardiovascular Angiography and Interventions, the American Medical Association-Convened Physician Consortium for Performance Improvement, and the National Committee for Quality Assurance. Circulation. 2014 Feb 25; 129 (8) :926-49link

divendres, 19 setembre de 2014

Dolor i inflor a les mans i canells d'una dona de 45 anys d'edat

Font original: IntraMed














Autor: Michelle Jung MD, Lillian Barra MD MPH Fuente: CMAJ 2014. DOI:10.1503 /cmaj.131017 Pain and swelling in the hands and wrists of a 45-year-old woman

En Castellà:

Viñeta clínica

Una mujer de 45 años de edad previamente sana se presenta a la consulta de su médico con
fatiga y dolor en los dedos y muñecas asociados con rigidez en horas de la mañana que ocurre desde hace varios meses. El dolor es parcialmente aliviado medicamentos anti-inflamatorios no esteroideos.

La paciente no ha tenido infecciones recientes o síntomas sistémicos.

En el examen, se constata hinchazón bilateral y sensibilidad en las articulaciones metacarpofalángicas y en ambas muñecas.

¿Cuál es el diagnóstico más probable? 

El diagnóstico más probable es la artritis reumatoide.

Una historia clínica detallada y un examen físico son importantes para distinguir a la artritis reumatoide de otras causas de poliartritis, tales como el lupus eritematoso sistémico y otras enfermedades del tejido conectivo,  espondiloartritis con afectación articular periférica, infecciones en las articulaciones, artritis cristalina y osteoartritis.

La artritis reumatoide se debe sospechar sobre la base de hallazgos clínicos: dolor en las articulaciones periféricas bilateral y simétrico y la inflamación, sobre todo en pequeñas articulaciones y rigidez matutina de más de 30 minutos.1

Los criterios de clasificación de la artritis reumatoide se revisaron en 2010 para aumentar las posibilidades de detección temprana (Recuadro).1

"Los criterios pueden servir como una guía, pero no deben ser utilizados de forma aislada"


En un estudio que incluyó a 2.258 pacientes con principios de la artritis reumatoide, los nuevos criterios tuvieron una sensibilidad de 71% -84% y una especificidad del 60% - 74% para la deteción.2  Esto implica que hay riesgos de diagnósticos negativos y de falsos positivos, falsos -particularmente cuando la probabilidad de tener la enfermedad es baja en un entorno de atención primaria. Por lo tanto, los criterios pueden servir como una guía, pero no deben ser utilizados de forma aislada.

Las declaraciones de consenso de Canadá, con el apoyo de los resultados de los estudios de cohortes y ensayos controlados aleatorizados hacen hincapié en la importancia del primer diagnóstico de la artritis reumatoide y en el pronto tratamiento de la enfermedad con fármacos antirreumáticos modificadores de la enfermedad para evitar daños y discapacidad a largo plazo.3 4

¿Qué pruebas de laboratorio deberían pedirse? 

Las declaraciones de consenso recomiendan la medición de la velocidad de sedimentación globular o el nivel de proteína C-reactiva (PCR) o ambos en los casos de sospecha artritis reumatoide; sin embargo, estas pruebas no son específicas.1 4

Detectar la presencia de anticuerpos asociados con la artritis reumatoide, tales como el factor reumatoide (FR) y el anticuerpo péptido anticitrulina están recomendados para ayudar en diagnóstico.1

Las revisiones sistemáticas del valor diagnóstico de los anticuerpos en la artritis inflamatoria indiferenciada mostraron que los anticuerpos asociados con artritis reumatoide  son predictivos de la enfermedad (positivo cociente de probabilidad 1,1 a 13,5 para el factor reumatoide y 12,7 para el anti-CCP2).5,6

Sin embargo, el factor reumatoide  se pueden encontrar en otras condiciones tales como: la endocarditis bacteriana, infección por el virus de la hepatitis C y en la cirrosis biliar primaria.
Mientras que los anti-CCP2 tiene una mayor especificidad para la artritis reumatoide (96% v. 86%).6 Las pruebas de anti-CCP2 y factor reumatoide no son útiles para descartar la enfermedad, ya que hasta a 50% de los pacientes con artritis reumatoide son seronegativos para esos anticuerpos.6

Deben realizarse sólo si está presente una sinovitis persistente y el estado de los anticuerpos no se debe utilizar de manera aislada para descartar o descartar la enfermedad.


¿Es necesaria la radiografía? 

La radiografía en pacientes con artritis reumatoide temprana sólo puede mostrar hallazgos inespecíficos, tales como osteopenia. Sin embargo, la presencia de erosiones típicas de la artritis reumatoide es diagnóstica.3 Por lo tanto, las radiografías de las manos y pies se deben hacer cuando se sospecha artritis inflamatoria según lo recomendado por el consenso de la Asociación Canadiense de Reumatología.

¿Debe derivarse a un especialista? 

Incluso si un paciente no cumple con la clasificación de los criterios para la artritis reumatoide, la remisión a un especialista puede estar justificada.

Una declaración de consenso canadiense subraya que la identificación de sinovitis persistente (duración ≥ 6 semanas) en el examen sigue siendo el hallazgo diagnóstico más fiable para pacientes que requieren derivación urgente, incluso si no cumplen con el criterios de diagnóstico.

También debe hacerse una referencia al especialista si se sospechan otros tipos de artritis inflamatoria en base a la evaluación clínica (dolor de espalda inflamatorio o enfermedad multiorgánica).

Revisión del caso

Los resultados de las pruebas de laboratorio de la paciente mostraron elevada Proteína C-reactiva, factor reumatoide y niveles de anti-CCP2 que eran más de tres veces el límite superior de la normalidad. No se observaron cambios erosivos en las radiografías. El puntaje total usando los criterios de clasificación de 2010 fue 8 (3 puntos por la participación de 4-10 pequeñas articulaciones; 3 para el factor reumatoide positivo alto o valor anti-CCP2; 1 para la PCR anormal o velocidad de sedimentación globular y 1 para la duración ≥ 6 semanas).

La paciente fue referida a un especialista en cuidado de la artritis e inició terapia con un fármaco antirreumático modificador de la enfermedad. 

dimecres, 17 setembre de 2014

Estratègies per la deprescripció de benzodiazepines

Una estratègia senzilla en la qual s'informa al pacient de la necessitat de reduir el consum, donant-li per escrit la pauta de retirada, assenyalant els possibles efectes de la retirada i la seva solució, resultan eficaç en la pràctica diaria.


Maneig del dolor toràcic: aspectes pràctics a urgències



Realitzat per la Dra. Cristina Lezcano Pertejo (R1 Cardiologia). Servicio de Medicina Interna del Hospital de León


Pot suposar fins al 20% de les consultes en els Serveis d'Urgències Hospitalaris i és de gran transcendència diferenciar els quadres greus dels banals.



dimarts, 16 setembre de 2014

L’ús de corticoides inhalats no evita les aguditzacions en pacients amb MPOC avançada estable



Un estudi multicèntric internacional publicat en el New England Journal of Medicine demostra que, en pacients amb MPOC greu o molt greu en situació clínica estable, es poden retirar els corticoides inhalats d’una forma esglaonada.

La prevenció de les exacerbacions en la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) és una de les claus en l’estratègia terapèutica d’aquesta entitat ja que cada un d’aquests episodis adversos que es produeix fa que empitjori la salut del pacient i el seu pronòstic. Fins ara, el tractament indicat en la MPOC segons l’estratègia GOLD (Iniciativa Global per a la MPOC) consistia en una combinació de broncodilatadors de llarga durada amb corticoides inhalats (ICS de les seves sigles en anglès). L’estudi WISDOM (Withdrawal of Inhaled Steroids During Optimised bronchodilator Management) proposa retirar de forma esglaonada els corticoides en pacients amb MPOC i, tal com publica el NEJM, els resultats demostren que aquest canvi en el tractament es pot dur a terme sense que es produeixin més exacerbacions o empitjorin els símptomes o la qualitat de vida dels pacients.
La MPOC és una malaltia que afecta un 10% de la població general i, molt especialment a fumadors, que es caracteritza per una limitació del flux d’aire i està associada amb una resposta inflamatòria anormal en les vies aèries. En quant al tractament, hi ha un debat creixent pel que fa als beneficis i la seguretat a llarg termini de l’ús dels ICS en els pacients amb la malaltia. Així, l’estudi WISDOM ha analitzat, amb la participació de prop de 2500 pacients amb MPOC greu o molt greu en situació clínica estable, la possibilitat de retirar aquesta medicació de forma gradual.
Els pacients es van dividir en dos grups als quals es va donar la mateixa medicació de base (dos broncodilatadors de llarga durada i corticoides) i, mentre a uns se’ls va mantenir la triple medicació al llarg de tot l’estudi, als altres se’ls van retirar només els corticoides d’una manera gradual. Als 12 mesos, els investigadors van veure que aquest canvi en la pauta terapèutica no influïa en el risc de tenir noves exacerbacions. D’altra banda, en el moment en què es retiraven per complet els ICS, van observar que hi havia una petita disminució de la funció pulmonar, encara que aquesta no provocava que ni la sensació d’ofec ni la qualitat de vida dels pacients empitjoressin.
Així doncs, els resultats d’aquest estudi posen de manifest per primera vegada que és possible retirar els corticoides inhalats en el tractament de pacients amb MPOC greu o molt greu sense que influeixi en el risc futur de noves exacerbacions, mentre es mantingui el tractament amb dos broncodilatadors de llarga durada. Això pot suposar, a partir d’ara, un canvi en el tractament regular d’aquest tipus de pacients.

Referència de l’article:
Helgo Magnussen, M.D., Bernd Disse, M.D., Ph.D., Roberto Rodriguez-Roisin, M.D., Anne Kirsten, M.D., Henrik Watz, M.D., Kay Tetzlaff, M.D., Lesley Towse, B.Sc., Helen Finnigan, M.Sc., Ronald Dahl, M.D., Marc Decramer, M.D., Ph.D., Pascal Chanez, M.D., Ph.D., Emiel F.M. Wouters, M.D., Ph.D., and Peter M.A. Calverley, M.D. for the WISDOM Investigators
September 8, 2104DOI: 10.1056/NEJMoa1407154

Atenció primària basada en l'evidència: exploració ORL en AP



Parlem de l'exploració otorrinolaringològica, una exploració tan bàsica com a fonamental per al Metge de Família. La patologia ORL constitueix un dels motius més freqüents de consulta en Atenció Primària, per a això ens basem en el manual d´Exploración Física basada en la persona, el símptoma i l'evidència de la semFYC.

Aquest llibre classifica les exploracions físiques en quatre grups en funció de la seva utilitat: gens útil, poc útil, útil i molt útil. Aquesta classificació està basada en estudis de validació de les proves diagnòstiques.



Font original: El Desembarco de la Flota

dilluns, 1 setembre de 2014

Manual d'Entrevista Clínica de Francesc Borrell: Un llibre gratuit i indispensable!








SemFYC ofereix en descàrrega gratuïta el Manual d'Entrevista Clínica de Francesc Borrell

Molt hem après d'aquest llibre! i  moltes gràcies a Francesc Borrell !


Si encara no ho tenies o t'interessa disposar d'una edició electrònica, pots trobar-lo en descàrrega gratuïta a la página web de semFYC o descarregar directament des d'aquesta entrada fent clic al següent enllaç:




entrevista clinica portada



Recull d´articles d´interès sobre Entrevista Clínica


dilluns, 25 agost de 2014

Procediment d´actuació davant casos sospitosos de febre hemorràgica pel virus d´ebola (FHVE)



Data actualització: 22.08.2014

L'Ebola és un virus del gènere Ebolavirus membre de la família Filoviridae (filovirus). El gènere Ebolavirus es compon de cinc espècies diferents identificades en brots en primats humans i no humans: Bundibugyo (BDBV), Zaire (EBOV), Sudan (SUDV), Reston (RESTV) i Tai Forest (TAFV).

La Febre Hemorràgica per Virus Ebola (FHVE) és una malaltia hemorràgica febril que comença de forma brusca amb febre, dolor muscular, debilitat, maldecap i odinofàgia. Posteriorment es presenten vòmits, diarrea, fallada renal i hepàtic, exantema maculo papular al 4t o 5è dia i símptomes hemorràgics que poden ser en forma d'hemorràgies massives internes i externes. En la fase final, a partir de la segona setmana d'evolució, els pacients poden evolucionar cap a la curació o desenvolupar una fallida multi orgànica que produeix la mort.

El període d'incubació són de 2 a 21 dies i la taxa de letalitat és del 50-90%. No existeix cap mesura profilàctica (vacuna) o terapèutica disponible.

La transmissió pot produir-se a través del contacte directe amb sang, secrecions, teixits, òrgans o altres fluids corporals de persones vives o mortes infectades. La transmissió per contacte sexual pot donar-se fins a 7 setmanes després de la recuperació clínica, com ha estat documentat amb el filovirus Marburg i se suposa per al virus Ebola. A més, la transmissió als humans també pot produir-se pel contacte amb animals vius o morts infectats (mones, ximpanzés, antílops i ratpenats). La transmissió de persona a persona es considera el principal mode de transmissió sent el risc major en la fase final de la malaltia.

El 22.03.2014 el Ministeri de Sanitat de Guinea Conakry va notificar a la Organització Mundial de la Salut (OMS) un brot de febre hemorràgica pel virus d’Ebola (FHVE). Fins el 18 d’agost de 2014, el recompte global de casos des del inici d’aquest brot als 4 països afectats (Guinea Conakry, Libèria, Sierra Leone i Nigèria) és de 2.473 casos amb 1.350 defuncions.

La informació actualitzada setmanalment per la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública (SGVRESP) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) està disponible a: Agència de Salut Pública de Catalunya

També es pot trobar informació epidemiològica actualitzada a les pàgines webs: Organització Mundial de la Salut i del Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad. Centre de Coordinació d’Alertes o Emergències Sanitaries.

L’OMS no recomana cap restricció de viatge ni de comerç amb Guinea Conakry, Libèria, Nigèria o Sierra Leone. No obstant, el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació d’Espanya desaconsella viatjar a aquests països i recomana als espanyols que es trobin en aquests països que evitin desplaçaments a zones especialment afectades.

Els dies 6 i 7 d’agost van tenir lloc les reunions del Comitè d’Emergència convocat per la Directora General de l’OMS, sota el Reglament Sanitari Internacional. La Directora General de l’OMS va declarar que el brot d’Ebola a l’Àfrica Occidental constituïa una Emergència de Salut Pública d’Importància Internacional, després de les recomanacions emeses pel Comitè. Aquest Comitè considera que la situació del brot a l’Àfrica Occidental constitueix un “esdeveniment extraordinari” perquè hi ha un risc de propagació a altres països donada la virulència del virus, el patró de transmissió i la fragilitat del sistema sanitari als països afectats, per tant, en aquests moments és essencial una resposta internacional coordinada per controlar el brot i aturar la disseminació internacional de l’Ebola.

Existeixen diverses situacions en les quals hi ha la possibilitat que un cas de FHVE arribi a Espanya. A partir de turistes o viatgers que visitin a amics o familiars als països afectats (hi ha vols directes des de Guinea Conakry a París i Brussel·les, i també hi ha una companyia aèria marroquina que té vols des de Guinea Conakry amb destinació Barcelona i Madrid i parada intermèdia al Marroc); a partir de treballadors sanitaris i voluntaris que s'encarreguen d'atendre a pacients amb FHVE i que tornin Espanya durant el període d'incubació en un vol comercial; a partir d'un pacient que iniciï símptomes durant un vol comercial o els seus contactes estrets durant el vol. Es podria donar també la situació d'una persona amb malaltia per virus d’Ebola que arribi al nostre país en un trasllat medicalitzat per rebre atenció mèdica.






            


INFORMACIÓ ANNEXA




Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya


El Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC) es va posar en funcionament l’any 2001 per donar resposta a les notificacions de malalties de declaració urgent i de brots epidèmics de qualsevol etiologia realitzades pels metges de la xarxa assistencial de Catalunya durant les tardes, les nits, els caps de setmana i festius de tots els dies de l’any.

El SUVEC té com a objectiu detectar precoçment i donar resposta de forma immediata i oportuna a les malalties de declaració urgent, els brots epidèmics de qualsevol etiologia i altres alertes epidemiològiques que es produeixin a Catalunya fora de l’horari laboral  així com les que es produeixin en altres comunitats de l’Estat espanyol i a Europa quan afecten el territori de Catalunya, per adoptar al més ràpidament possible mesures de control adequades per protegir la salut dels ciutadans i evitar que les alertes sobre problemes de salut esdevinguin problemes d’alarma social.

Qualsevol professional sanitari que hagi de notificar una malaltia de declaració urgent o un brot de qualsevol etiologia durant les tardes, nits, caps de setmana o festius ha de contactar amb aquest Servei trucant al 627480828.

Horari del SUVEC
De dilluns a divendres, de 15.00 a 8.00 hores.
Dissabtes, diumenges i festius,  les 24 hores del dia.

Unitats de vigilància epidemiològica al territori
Horari dels dies laborables: de 8.00 a 15 hores
Lleida (tel. 973701600)
Camp de Tarragona (tel. 977249613)
Terres de l’Ebre (tel. 977448170)
Girona (tel. 872975666)
Catalunya Central (tel. 938753381)
Barcelonès Nord i Maresme (tel. 935513772)
Barcelona – Zona Sud (tel. 932607907)
Vallès Occidental i Vallès Oriental (tel. 935618096)
Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (tel. 93238454)




ACTUALITZACIO DE LA INFORMACIO


Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad