Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dijous, 18 desembre de 2014

Un programa pioner redueix fins a un 40% els dies de baixa laboral per malaltia reumàtica


Alt
  • 1 de cada 4 persones adultes a Espanya pateix alguna malaltia reumàtica.
  • L'Hospital Universitari de Bellvitge ha estat un dels primers centres a implantar el Programa d'intervenció precoç en incapacitat temporal per malalties musculoesquelètiques emmarcat en el projecte europeu "Fit for Work".
  • El programa consisteix en un circuit preferent que permet diagnosticar en un màxim de cinc dies la malaltia reumàtica que provoca la incapacitat.
  • L'atenció precoç i eficaç requereix una òptima relació entre l'atenció primària i el reumatòleg per aconseguir que el pacient es reincorpori a l'activitat habitual com més aviat millor.
Un programa pioner permet l'abordatge del pacient amb trastorns musculoesquelètics per part del reumatòleg des de la primera setmana en què el metge d'atenció primària tramita la baixa laboral. El pla pilot estableix un circuit específic i especialitzat en patologies musculoesquelètiques no traumàtiques que permet obtenir un diagnòstic precís en menys de cinc dies. Aquest tipus d'actuació preferent es preveu que redueixi fins a un40% els dies de baixa laboral i aconsegueixi així la millora dels símptomes del pacient en un termini més curt.

"A través d'aquest programa, visitem en menys de cinc dies i realitzem totes les proves necessàries per tal de tenir un diagnòstic precoç i començar amb el tractament al més aviat possible. Així, aconseguim que el pacient donat de baixa a causa d'una malaltia reumàtica es recuperi de la manera més ràpida i pugui tornar a la seva activitat laboral habitual en un termini de temps més curt", explica el Dr. Joan Miquel Nolla, cap del Servei de Reumatologia de l'Hospital Universitari de Bellvitge, un dels primers hospitals en incorporar el programa fa un any i mig i que ja registra 197 primeres visites i 316 visites successives.

Des del març de 2013 a l'octubre de 2014, l'Hospital Universitari de Bellvitge ha tractat pacients derivats de 4 centres d'atenció primària del SAP Delta Llobregat. En aquest sentit, una estreta relació entre el metge d'atenció primària i l'especialista en reumatologia és essencial per identificar la malaltia amb rapidesa i tractar-la amb eficàcia. "Moltes d'aquestes persones s'enfronten a llargues convalescències que els afecten en l'àmbit físic i també psicològic. Si actuem d'una manera ràpida no només disminuïm els dies de baixa laboral i els costos associats, sinó, el que és més important, augmentem el grau de satisfacció dels pacients", indica la Dra. Maria Aparicio, responsable del programa a l'Hospital Universitari de Bellvitge. "Aquest programa pilot és totalment voluntari, una opció més que el metge de família pot oferir al pacient un cop aquest és donat de baixa laboral", afegeix.

El Programa d'intervenció precoç en incapacitat temporal per malalties musculoesquelètiques s'emmarca en l'estratègia Salut i Treball, una iniciativa promoguda per la companyia biofarmacèutica AbbVIe per aprofundir en el coneixement de les malalties musculoesquelètiques i el seu impacte sociocultural. La iniciativa, a més, forma part d'un projecte europeu anomenat "Fit for Work", que té com a objectiu ajudar els treballadors afectats per aquestes malalties perquè puguin desenvolupar la feina amb normalitat i millorar la seva qualitat de vida.

Les malalties reumàtiques afecten una de cada quatre persones adultes a Espanya, és a dir, al voltant d'11 milions de persones, segons dades de la Societat Espanyola de Reumatologia (SER). Amb més de 200 tipus de patologies, les malalties musculoesquelètiques es caracteritzen per una tendència a la cronicitat i l'alt risc de produir discapacitat. Les patologies que més incapacitat produeixen són l'artritis reumatoide i l'espondilitis anquilosant.

Prescripcions inconvenients en el tractament del pacient amb deteriorament cognitiu




Alguns fàrmacs resulten inconvenients en pacients amb deteriorament cognitiu. S'analitza el seu ús en 500 pacients i es revisa la bibliografia.


Idees Clau
1.- Les benzodiacepines produeixen dependència i redueixen l'atenció, memòria i agilitat motora. Poden induir desinhibició o agressivitat, faciliten els episodis confusionals i incrementen els accidents i la mortalitat en majors de 60 anys. 

2.- En majors de 65, la pressió sistólica baixa s'associa a deterioració cognitiva. És recomanable mantenir-la en 130-140 mmHg (145 en majors o iguals a 80 anys). 

3.- La colesterolemia menor a 160 mg/dl s'associa a major morbimortalitat, agressivitat i suïcidi, i el colesterol unit a les lipoproteïnes d'alta densitat (c-HDL) menor a 40 mg/dl empitjora la memòria i augmenta el risc vascular i la mortalitat. 

4.- L'edat avançada predisposa perquè els opioides produeixin alteració cognitiva i confusió. En demències no Alzheimer i no associades a Parkinson, deterioració cognitiva lleugera i malalties psiquiàtriques, els efectes adversos d'anticolinesteràsics i memantina probablement superen al benefici. L'alteració cognitiva per anticolinèrgics d'acció preferentment perifèrica també és possible.
5.- Cal conèixer la demència o psicosi per corticoides, i saber que la polifarmàcia facilita la síndrome confusional. El 70,4% de 500 pacients amb disfunció cognitiva analitzats rebia polifarmàcia i el 42%, benzodiacepines. Els que compartien ambdues situacions van representar el 74,3% dels casos en els quals es va sospitar iatrogenia.

Conclusions

1.- En persones amb edat avançada o deterioració cognitiva, és necessari evitar la polifarmacia innecessària i tenir present que les benzodiacepines, els opioides i els anticolinèrgics produeixen freqüentment alteracions cognitives i conductuals. 

2.- A més, han d'evitar-se la pressió sistólica menor a 130 mmHg, el colesterol menor a 160 mg/dl i el colesterol HDL menor a 40 mg/dl.

http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=90360599&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=295&ty=95&accion=L&origen=zonadelectura&web=zl.elsevier.es&lan=es&fichero=295v29n09a90360599pdf001.pdf



Novetats al NICE i SMC: Noves Guies Cliniques i nous fàrmacs



NICE Guidance - December 2014


El National Institute of Health and Care Excellence (NICE) ha publicat una nova guia per al mes de novembre de 2014. En aquest mes de desembre hi ha quatre guies clíniques i una avaluació de la tecnologia que repercuteixen a l'atenció primària.

1.- La salut mental prenatal i postnatal guia clínica ofereix consells basats en l'evidència sobre el reconeixement , avaluació , atenció i tractament de problemes de salut mental a les dones durant l'embaràs i el puerperi (fins a 1 any després del part), i en les dones que estan planejant un embaràs.

2.- El càncer colorectal guia clínica ofereix consells basats en l'evidència sobre el diagnòstic i maneig del càncer colorectal.

3.- La pneumònia guia clínica ofereix consells basats en l'evidència en l' atenció i maneig dels adults amb pneumònia en la comunitat i nosocomial .

4.- El dabigatran: la trombosi venosa profunda i / o embolisme pulmonar valoració tecnologia recomana aquest tractament com un possible tractament per a adults amb trombosi venosa profunda o embòlia pulmonar.



El Scottish Medicines Consortium (SMC) ha emès el seu consell mensual en medicaments acabats de llicenciar.

1.- Solució 25,000iu colecalciferol (InVita D3®)   ha estat acceptat per a la prevenció i el tractament de la deficiència de vitamina D .

2.- La clindamicina / gel de tretinoïna ( Treclin ® ) ha estat acceptat pel tractament tòpic de l' acne vulgaris quan són presents en pacients de 12 anys o més .

3.- Dolutegravir / abacavir / lamivudina ( Triumeq ® ) ha estat acceptat pel tractament del virus d'immunodeficiència humana (VIH) en adults i adolescents majors de 12 anys d'edat infectats amb un pes mínim de 40 kg. Cal assenyalar que en pacients en els quals aquesta combinació és adequada, s´ofereix un sol comprimit a un menor cost per dosi en comparació amb els components individuals.

4.- El indacaterol / Glycopyrronium ( Ultibro Breezhaler ® ) ha estat acceptat per al seu ús com un broncodilatador de manteniment del tractament per alleujar els símptomes en pacients adults amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). S'observa que per a pacients en els quals aquesta combinació és apropiat, aquest producte proporciona els dos ingredients en una sola càpsula dura a un cost més baix que els components individuals.

5.- Umeclidinium ( Incruse ® ) ha estat acceptat per al seu ús com un broncodilatador de manteniment de tractament per alleujar els símptomes en pacients adults amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Estudis recents de 12 i 24 setmanes de durada han demostrat millores en la funció pulmonar i els símptomes (com ara la dispnea) en comparació amb placebo. S'observa que umeclidinium és una alternativa a altres antagonistes muscarínics d'acció prolongada (Lamas).


dimecres, 17 desembre de 2014

Controvèrsies en valoració del dany corporal

Presentació del llibre "Controvèrsies en valoració del dany corporal"

Controvèrsies en valoració del dany corporal
El titular dels drets es la Generalitat de Catalunya. Centre d´Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

El 15 de desembre es va presentar el llibre Controvèrsies en valoració del dany corporal al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Va presidir l'acte el conseller de Justícia, Germà Gordó, acompanyat del director de l'Institut de Medicina Legal, Jordi Medallo.

Aquest treball s'ha fet per professionals de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) i coordinats per la Dra. LLuisa Puig Bausili.


DOCUMENTACIÓ

Controvèrsies en valoració del dany corporal
Versió en castellà
Versió en anglès 

dimarts, 16 desembre de 2014

Cinquanta noves pràctiques mèdiques a no realitzar



Deu noves societats científiques han presentat les seves recomanacions sobre el que no cal fer en la pràctica clínica de manera rutinària ja que no aporten valor a l'atenció que reben els pacients. 

Cadascuna d'elles ha donat cinc mesures, amb el que aquest mig centenar, que acaba de ser abordat en la revisió de l'avanç del projecte denominat Compromís per la Qualitat de les Societats Científiques d'Espanya, se sumeixi a les ja fetes públiques per les dotze primeres entitats fa un any.

La iniciativa va néixer arran d'una proposta de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI). L'objectiu que es persegueix és la millora de l'assistència sanitària i, per tant, buscar major eficàcia en el Sistema Nacional de Salut amb la major qualitat possible.

En aquesta segona tanda han donat les seves receptes per millorar la pràctica clínica l'Associació Espanyola de Biopatología Mèdica, l'Associació Espanyola de Cirurgians, la Societat Espanyola d'Alergología i Immunologia Clínica, la Societat Espanyola d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia, la Societat Espanyola de Medicina Intensiva Crítica i Unitats Coronàries, la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica, la Societat Espanyola de Medicina Nuclear i Imatge Molecular, la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica i la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física.



dissabte, 13 desembre de 2014

Reptes ètics a l´Atenció Primària



Una guia de practica ètica molt complerta.

L'atenció primària és, en general, la porta d'entrada dels ciutadans al sistema de salut de qualsevol estructura social. Es comprèn, per això, que en ella es donin amb freqüència conflictes entre els professionals i els pacients o usuaris del sistema. Aquests conflictes no solen estar provocats per discrepàncies en el que cal cridar els fets clínics sinó que tenen a veure amb qüestions de valors. Vivim en una societat plural, en la qual coexisteixen molts sistemes de valors diferents, no només econòmics sinó de tot tipus, religiosos, filosòfics, estètics, polítics, etc.

divendres, 28 novembre de 2014

Nova Guía INSHT revisada: Exposició a agents biològics.Edició 2014.

Enlace permanente de imagen incrustada


Guia tècnica per a l'avaluació i prevenció dels riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics 


La present Guia actualitzada que té per objectiu facilitar i proporcionar criteris i informació tècnica per a l'avaluació i prevenció dels riscos per exposició a agents biològics durant el treball. Així mateix, aquesta actualització inclou les particularitats de l'Ordre ESS/1451/2013, de 29 de juliol, per la qual s'estableixen disposicions per a la prevenció de lesions causades per instruments tallants i punxants en el sector sanitari i hospitalari.






Aclarint el tema de l'obstrucció en la MPOC: grau d'obstrucció i gravetat, índex BODEx

Existeix una informació poc clara en relació a les classificacions de la GOLD i de la SEPAR per mesurar el grau d'obstrucció en la MPOC i de la confusió que es genera en parlar de grau d'obstrucció i de gravetat de la MPOC.  Per això he volgut donar un repàs a alguns conceptes i introduir l'índex BODE com la forma més exacta d'avaluar la gravetat en la MPOC.

Font original en Castellà: "Prepara el Mir"


Se considera obstrucción cuando el índice de Tiffenou (FEV1/CV) es < 70%.

Según los niveles de FEV1 post-broncodilatador existen dos clasificaciones a las que debemos atender para valorar el grado de obstrucción en la EPOC.

Una es la clasificación de la GOLD (Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease) y la otra es la de la SEPAR (Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica) y como podéis ver en la tabla que hay a continuación no coinciden mucho.



GOLD
(FEV1)
SEPAR
(FEV1)
Leve≥ 80%≥ 65
Moderado50-79%50-64%
Grave30-49%35-49%
Muy grave< 30% ó < 50%     < 35


Las clasificaciones de la GOLD y de la SEPAR evalúan principalmente el grado de obstrucción y aunque también nos daría una idea de la gravedad del paciente la forma más exacta de valorar la gravedad y el pronóstico es aplicando el índice BODE o el BODEx en su defecto.

El índice BODE integra el índice de masa corporal (IMC) (Bode mass index), el FEV1 (airflowObstruction), el grado de Disnea (utilizando la escala mMRC (escala modificada del Medical Research Council)) y la capacidad de Ejercicio evaluada mediante prueba de marcha de 6 minutos. Un incremento en un punto del índice BODE se asocia a un aumento del 34% en la mortalidad por todas las causas y del 62% en la mortalidad de causa respiratoria.

mMRC (escala de disnea modificada del Medical Research Council)
Escala de disnea modificada del MRC (mMRC)

En atención primaria, ante la imposibilidad de realizar el test de la marcha puede utilizarse el índice BODEx como alternativa al BODE. Este índice tiene en cuenta el número de exacerbaciones graves (visitas a urgencias hospitalarias e ingresos) en lugar de la capacidad de ejercicio. Si el índice BODEx fuera ≥ 5 puntos se indicaría la realización de la prueba de ejercicio para precisar el nivel de gravedad.

Se establecen de esta forma 5 niveles de gravedad pronóstica de la EPOC: I (leve), II (moderada), III (grave), IV (muy grave) y V (final de vida).
  
Indice BODE EPOC
Índice BODE

Indice BODEx EPOC
Índice BODEx
EPOC, niveles de gravedad
EPOC, niveles de gravedad
Conclusiones
- En su conjunto, el índice BODE es más util que el FEV1 aislado como variable pronóstica.
- Para valorar el grado de obstrucción podemos utilizar tanto la clasificación GOLD como la de la SEPAR.

Bibliografía:

Guía de Práctica Clínica para el Diagnóstico y Tratamiento de Pacientes con Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC) - Guía Española de la EPOC (GesEPOC)

dijous, 27 novembre de 2014

La metformina disminueix els nivells de TSH en pacients hipotiroideos



Poc aporta afirmar que la metformina és fàrmac clau en qualsevol estratègia farmacològica de la diabetis tipus 2. Malgrat això no deixin d'aparèixer evidències que recolzen la seva utilització. Creo interessant revisar permanentment la literatura en el que afecta a fàrmacs com aquest molt utilitzats. 


Tenim articles parlant de la seva relació amb el dèficit de vitamina B o la desdramatització del seu impacte de la seva utilització conjunta amb contrastos intravenosos.


Ara parlem de la seva relació sobre els nivells de TSH. Fa uns mesos es va publicar un petit metaanàlisi i fa pocs dies un ampli estudi poblacional longitudinal i els dos arriben a la mateixa conclusió: 



La metformina disminueix els nivells de TSH en pacients hipotiroideos (subclínics o no) però
no afecta als nivells de TSH en pacients eutiroideos.

Els autors deixen oberta la necessitat de precisar l'impacte clínic d'aquesta troballa però sens dubte creo hauríem de mirar amb interès els nostres hipotiroideos en tractament amb metformina.

Saps identificar els mals de caps?



Canvi en la prova de detecció d´Helicobacter Pylori




NOTA INFORMATIVA


CANVI EN LA PROVA DE DETECCIÓ D’HELICOBACTER PYLORI



Està previst substituir la prova de detecció d’Helicobater pylori (HP) mitjançant el test de l’alè (TAUKIT®) per la prova de detecció d’antigen d’HP en femta.

La detecció d’antigen d’Helicobacter per immunoassaig quimioluminiscent utilitzant anticossos monoclonals mostra una sensibilitat i especificitat equivalent al test de l’alè, les condicions preanalítiques són més senzilles i es realitzarà al propi laboratori. 

Igual que pel test de l’alè, cal passar un període mínim de 2 setmanes sense prendre omeprazole i 4 setmanes sense prendre antibiòtic ja que poden interferir en la prova donant resultats falsament negatius.

Per poder fer la petició de la prova al laboratori es seguirà el procediment habitual de sol·licitud analítica:

Instruccions de recollida de la mostra per donar al pacient sempre que es sol·liciti aquesta prova:

1. Eviteu el consum d’omeprazole durant 2 setmanes i d’antibiòtics durant 4 setmanes, abans de realitzar la prova.

2. Recolliu una mostra de femta, de la mida d’una nou, al pot que us han lliurat. No es pot fer aquesta prova en cas de diarrea.

3. Tapeu bé el pot i guardeu-lo a la nevera fins al moment de portar-lo al centre.


MATERIAL NECESSARI

Un pot de plàstic, estèril, de boca ampla i tap de rosca


COMENTARI

Les proves no invasives per a la detecció de la infecció per Hp són molt importants per al maneig d'aquesta patologia, si no està indicat l'estudi endoscòpic. El test de l'alè amb 13C urea és la prova de referència actual però té certes limitacions, requereix una tecnologia que no està a l'abast de tots els metges de família, per confirmar l'eradicació s'ha de fer, com a mínim, als 60 dies de finalitzat el tractament i per evitar falsos negatius, s'ha d'evitar la presa d'antibiòtics, 4 setmanes abans, i d'antisecretoris, 2 setmanes abans de la prova.

El test de detecció d'antígens en femta pot ser una bona alternativa perquè és una prova senzilla (amb una mostra fàcil de recollir i que es tramita com un coprocultiu) i que podria estar a l'abast de la majoria dels laboratoris, ja que és útil, tant per al diagnòstic de la infecció com per a la comprovació de l'eradicació. 



Guia per a l'Atenció Primària sobre la sospita clínica del Càncer de Pulmó, l'estudi estudi precoç i la derivació a l'especialista




Com evitar que passi inadvertit?

Font original: IntraMed


Punts principals

1.- Sospitar càncer de pulmó en tots els pacients en situació de risc (edat, tabaquisme, malaltia pulmonar obstructiva crònica), amb un nou símptoma respiratori o un símptoma no respiratori atípic, fins i tot si semblen d'altra banda en bon estat de salut.

2.- Considerar la possibilitat de càncer de pulmó en els no fumadors amb símptomes sospitosos, especialment davant hemoptisis i símptomes múltiples.

3.- La radiografia de tòrax és barata, fàcil, àmpliament disponible i relativament lliure de dany, però pot ser falsament negativa. Tenir la possibilitat per repetir estudis o derivar a l'opinió d'especialistes (o considerar a la tomografia computada si està disponible) si hi ha sospites de diagnòstic.

4.- Tractar de diagnosticar als pacients al més aviat possible per optimitzar la probabilitat de curació i el tractament contra el càncer actiu.

Més informació en castellà:


Viñeta clínica
Un paciente de 65 años, ex fumador, con un una historia de 20 años paquetes por año y enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) consulta a su médico general debido a los síntomas torácicos que empeoran durante  las últimas tres semanas, con aumento de la disnea y producción de esputo verde, y un sentimiento de estar "sin color". Síntomas semejantes  anteriores han sido tratados con antibióticos y esteroides con buenos resultados. En el examen su temperatura es normal, su ritmo cardíaco es de 88 latidos / min, la frecuencia respiratoria es de 16 respiraciones / min, y la saturación de oxígeno es del 94% al aire. Tiene manchado los dedos con tabaco, pero no dedos en palillos de tambor ni evidencia de pérdida de peso. Se auscultan estertores crepitantes y sibilancias dispersas en los pulmones. Después del tratamiento con antibióticos y esteroides no se siente mejor, y después otras dos consultas se realiza una radiografía de tórax, donde se informó una lesión sospechosa de cáncer de pulmón.


En 2011, había 43 463 nuevos casos de cáncer de pulmón en el Reino Unido, por lo que es el segundo cáncer más común y representa el 13% de toda la nueva canceres.1

La tasa bruta de incidencia es de 77 casos de cáncer por cada 100 000 hombres en el Reino Unido, y el 61 por 100 000 entre las mujeres.

En la mayoría de los casos hay antecedentes de tabaquismo y la incidencia aumenta con la edad.
Los pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica tienen cerca de cuatro veces más probabilidades de desarrollar cáncer de pulmón que los que no la padecen (riesgo 1% / año).2

El cáncer de pulmón representa el 22% de las muertes por cáncer en el Reino Unido. Un médico general verá alrededor de un nuevo diagnóstico de cáncer de pulmón cada año en promedio.

Cáncer de pulmón
El cáncer de pulmón se refiere a tumores primarios de pulmón y se clasifican histológicamente inicialmente como cáncer de pulmón de células pequeñas o cáncer de pulmón de células no pequeñas, ya que estos dos tipos se comportan de manera muy diferente. Las principales formas de los de células no pequeñas son: escamosos, adenocarcinomas y grandes cánceres neuroendocrinos.

Esta subdivisión se ha vuelto más importante con el advenimiento de la quimioterapia adaptada para la enfermedad avanzada basada en el subtipo de células no pequeñas y en los fármacos biológicos para algunos adenocarcinomas. Estos incluyen inhibidores de la tirosina quinasa en la sensibilización de los tumores con mutaciones en el receptor del factor de crecimiento epidérmico y, aún más recientemente, los inhibidores de la cinasa del linfoma anaplásico.

¿Por qué pasa desapercibido?
El cáncer de pulmón es más difícil de diagnosticar que la mayoría de otros tipos de cáncer por lo que el diagnóstico a menudo se retrasa. Existe evidencia a partir de estudios de cohortes bien realizados recientes acerca de que:
  1. Un tercio de los pacientes consultó a su médico de cabecera sobre un problema de salud causado por el cáncer tres o más veces antes de la derivación (el tercero más alto de los 18 tipos de cáncer reportados).3
  2. El intervalo de diagnóstico medio (tiempo desde la primera presentación hasta el diagnóstico) es de 112 días (rango intercuartil 45-251), el segundo más alto de los 15 tipos de cáncer reportados.4
     
  3. El intervalo medio de atención primaria (el tiempo desde la primera presentación a la derivación) es de 14 días (3-40) (sólo el mieloma tiene una espera más alta) y aumenta con un número creciente de consultas pre-derivación al especialista.
     
  4. Treinta y nueve por ciento de los cánceres de pulmón se presentan como una emergencia (un marcador de malos resultados) -sólo cánceres del cerebro y el páncreas son más altos.5
     
  5. El diagnóstico puede pasarse por alto inicialmente debido a la falta de un claro "síntoma específico,6 al "ruido" sintomático que resulta de la EPOC y otras comorbilidades,7 8 a las radiografías de tórax que se informaron como normales o benignas,9 a la presentación con síntomas no respiratorios o atípicos o factores del paciente (como el retraso en la consulta o en la derivación).
¿Por qué es importante?
En general, el cáncer de pulmón tiene un mal pronóstico. Los intervalos de diagnóstico están asociados con un aumento de la mortalidad,10 con menor número de pacientes susceptibles de beneficiarse de los tratamientos curativos.
También puede haber morbilidad y mejor calidad de vida desde el diagnóstico más oportuno, aunque esto no ha sido demostrado. Ciertamente, el diagnóstico tardío crea enormes desafíos para los pacientes y sus familias en llegar a un acuerdo con el diagnóstico, la planificación de sus nuevas circunstancias, y la resolución de sus asuntos personales. No es raro que los pacientes que se presenten por primera vez como una emergencia médica y luego mueran en el hospital.5

¿Cómo se diagnostica?


"En el 10% de los pacientes posteriormente diagnosticados con cáncer de pulmón, la radiografía inicial se informó como normal"


La radiografía de tórax es la investigación principal que lleva al diagnóstico. En aproximadamente el 10% de los pacientes posteriormente diagnosticados con cáncer de pulmón, la radiografía inicial se informó como normal, y las anormalidades indeterminadas se encuentran en un 13%.9
La tomografía computada se utiliza en gran medida en la práctica del especialista, ya sea cuando la radiografía es negativa pero el cáncer es todavía sospechoso o cuando la radiografía muestra alguna anormalidad.
A continuación, se llevan a cabo más pruebas invasivas para proporcionar un diagnóstico histológico. Por lo tanto, la identificación en la atención primaria, donde se presentan inicialmente la mayoría de los pacientes  es un sitio bisagra para la identificación de las características que impulsan a solicitar una radiografía de tórax o que requieren investigación del especialista incluso si la radiografía es normal, como ante síntomas de hemoptisis persistente en un fumador de más edad.11 Por lo tanto, nos concentramos en las características que pueden provocar una solicitud de la radiografía de tórax.
Una revisión sistemática reciente coteja cinco informes de atención primaria de síntomas cáncer de pulmón con valor predictivo positivo (VPP, que expresan el riesgo de cáncer numéricamente)6: tos 0,4% en dos estudios, pérdida de peso: 1.1% y 6.1% en dos estudios , y pérdida del apetito 0,9% y el 4,7% en dos estudios.

La característica clásica del cáncer de pulmón, la hemoptisis, tuvo un VPP de 2.4 a 7.5%. Sin embargo, sólo una minoría de los pacientes de atención primaria con cáncer de pulmón reportaron hemoptisis.11 El valor predictivo positivo aumentó con la edad, el tabaquismo actual, y la presencia de síntomas múltiples o persistentes.11 12 13

Se han creado tres algoritmos para el diagnóstico de cáncer de pulmón: el más simple, una herramienta de evaluación de riesgo, ofrece valor predictivo positivo por pares de síntomas o por síntomas repetidos, estratificados en los fumadores y no fumadores. En un antes y después del estudio, el uso de la herramienta fue acompañado por el aumento de las solicitudes de la radiografía de tórax y del diagnóstico del cáncer de pulmón, incluyendo etapa temprana.14
El Q-cáncer y un segundo algoritmo son ecuaciones multivariables que incorporan datos sobre factores de riesgo, así como los síntomas.12 13 Su rendimiento teórico es bueno, pero no hay informes de rendimiento real que estén disponibles. Las herramientas de evaluación de riesgo y elQ-cáncer se han incorporado en todos los sistemas de software de las clínicas de atención primaria en el Reino Unido y se puede programar para advertir al médico de cabecera una vez que se ha estimado el riesgo de cáncer de pulmón por encima de un umbral acordado.
Los pacientes que se presentan con síntomas recomendadas por el Instituto Nacional para la Salud y Atención de Excelencia (NICE) para la investigación tienen tiempos más cortos para el diagnóstico en comparación con los que no tienen estos síntomas.4 15 Esto refleja posibles diagnósticos alternativos para los pacientes de "bajo riesgo pero no sin riesgo" con síntomas tales como tos, además de las presentaciones atípicas, especialmente con metástasis.


¿Cómo se gestiona?
El tratamiento en el Reino Unido se basa en la guía NICE y depende del tipo histológico, del estadio de la enfermedad, de la condición física, del estado funcional y las preferencias del paciente.16 El diagnóstico histológico se consigue comúnmente mediante la broncoscopía, a veces con el uso de la ecografía endobronquial o imágenes guiadas de biopsia con aguja.
En el cáncer de células no pequeñas, si el tumor aparece localizado en la tomografía computarizada de diagnóstico, la estadificación es necesaria mediante una tomografía computarizada por emisión de positrones para establecer la elegibilidad para el tratamiento curativo. Cuando la enfermedad está localizada y el paciente tiene reserva fisiológica adecuada, la cirugía es el tratamiento de elección.

Si el tumor no es resecable, la radioterapia es una opción radical alternativa. La radioterapia estereotáctica ablativa está cada vez más disponible como una opción curativa en los pacientes con tumores periféricos.

El tratamiento multimodalidad puede aumentar las tasas de curación y debe ser considerado en pacientes más aptos. Cuando el tratamiento radical no es posible en el cáncer de células no pequeñas y el estado funcional es bueno, la quimioterapia puede mejorar la esperanza de vida y el control de los síntomas. Son altamente eficaces los agentes biológicos que están ahora disponibles para la minoría de los adenocarcinomas que llevan mutaciones específicas sensibilizantes.

Para el cáncer de células pequeñas localizado, la quimiorradioterapia se puede dar con intención curativa, y la quimioterapia tiene valor pronóstico y paliativo en los pacientes restantes, siempre que estén lo suficientemente en forma.

La gran mayoría de los pacientes que se presentan con enfermedad avanzada de cualquier tipo histológico se pueden beneficiar de tratamientos paliativos, incluyendo la radioterapia y los cuidados paliativos del especialista. Sin embargo, las tasas de resección están mejorando,17 y hay signos alentadores de que las primeras iniciativas de diagnóstico, tales como el uso de herramientas de evaluación de riesgo, puedan tener beneficios especialmente en la reducción del número de admisiones de emergencia.14


Referencias
  1. Cancer Research UK. Lung cancer incidence statistics. 2014. www.cancerresearchuk.org/cancer-info/cancerstats/types/lung/incidence/uk-lung-cancer-incidence-statistics.
  2. Kiri VA, Soriano J, Visick G, Fabbri L. Recent trends in lung cancer and its association with COPD: an analysis using the UK GP Research Database. Prim Care Respir J2010;19:57-61.
  3. Lyratzopoulos G, Abel GA, McPhail S, Neal RD, Rubin GP. Measures of promptness of cancer diagnosis in primary care: secondary analysis of national audit data on patients with 18 common and rarer cancers. Br J Cancer2013;108:686-90.
  4. Neal RD, Din NU, Hamilton W, Ukoumunne O, Carter BR, Stapley S, et al. Comparison of cancer diagnostic intervals before and after implementation of NICE guidelines: analysis of data from the UK General Practice Research Database. Br J Cancer 2014;110:584-92.
  5. Elliss-Brookes L, McPhail S, Ives A, Greenslade M, Shelton J, Hiom S, et al. Routes to diagnosis for cancer—determining the patient journey using multiple routine data sets. Br J Cancer2012;107:1220-6.
  6. Shin S, Brindle L, Simon M, George S. A systematic review of symptomatic diagnosis of lung cancer. Fam Pract 2014;31:137-48.
  7. Mitchell ED, Rubin G, Macleod U. Understanding diagnosis of lung cancer in primary care: qualitative synthesis of significant event audit reports. Br J Gen Pract2013;63:e37-46.
  8. Neal RD, Robbé IJ, Lewis M, Williamson I, Hanson J. The complexity and difficulty of diagnosing lung cancer: findings from a national primary care study in Wales. Primary Health Care Res Development [forthcoming].
  9. Stapley S, Sharp D, Hamilton W. Negative chest X-rays in primary care patients with lung cancer. Br J Gen Pract2006;56:570-3.
  10. Tørring ML, Frydenberg M, Hansen RP, Olesen F, Vedsted P. Evidence of increasing mortality with longer diagnostic intervals for five common cancers: a cohort study in primary care. Eur J Cancer 2013;49:2187-98.
  11. Hamilton W, Peters T, Round A, Sharp D. What are the clinical features of lung cancer before the diagnosis is made? A population based case-control study. Thorax2005;60:1059-65.
  12. Hippisley-Cox J, Coupland C. Identifying patients with suspected lung cancer in primary care: derivation and validation of an algorithm. Br J Gen Pract 2011;61:e715-23.
  13. Iyen-Omofoman B, Tata LJ, Baldwin DR, Smith CJP, Hubbard RB. Using socio-demographic and early clinical features in general practice to identify people with lung cancer earlier. Thorax2013;68:451-9.
  14. Hamilton W, Green T, Martins T, Elliott K, Rubin G, Macleod U. Evaluation of risk assessment tools for suspected cancer in general practice: a cohort study. Br J Gen Pract2013;63:e30-6.
  15. National Institute of Health and Care Excellence. Referral for suspected cancer. Clinical Guideline 27. 2005. www.nice.org.uk/guidance/cg27.
  16. National Institute of Health and Care Excellence. The diagnosis and treatment of lung cancer. Clinical Guideline 121. 2011. www.nice.org.uk/guidance/cg121.
  17. Treasure T, Russell C, Morton D, Macbeth F, Utley M. Surgical resection of lung cancer England: more operations but no trials to test their effectiveness. Thorax2012;67:759-61.