Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dilluns, 23 febrer de 2015

10 preguntes sobre hipercalcèmia que has de conèixer


Resultat d'imatges de numero diez

1.- Quins són les dues principals causes d'hipercalcèmia?

R.- Hiperparatiroidisme i tumors.



2.- Quins són els tumors mes freqüentment implicats en la hipercalcèmia?

R.- En primer lloc: carcinomes de mama i pulmó no microcítics, així com el mieloma múltiple, els tumors de cap i coll i els limfòmes.



3.- Esmenti 5 fàrmacs que causin hipercalcèmia:

R.- Diurètics tiazídics, vitamines D i A, teofilina, estrògens, tamoxifen, andrògens i progestàgens



4.- Quin és la formula per calcular el calci corregit?


R.- Calci corregit (mg/dl) = calci mesurat (mg/dl) 0,8 (4 - albúmina en sang [g/dl])


5.- En què casos s'usa el calci ionic per fer el diagnòstic d'hipercalcèmia?


R.- Mieloma multiple. Mes d'1.3 ml/min se sospita hipercalcèmia.



6.- Quan aquesta recomanat tractar la hipercalcèmia?


R.- Més de 10 mg amb símptomes o mes de 13 mg sense símptomes.



7.- Quan aquesta indicat l'ús de furosemida per al maneig d'hipercalcèmia?


R.- Solament quan el pacient té dades de mal maneig de líquids (sobrecàrrega, insuficiència cardíaca). La furosemida NO disminueix els nivells de calci.



8.- Quan aquesta indicat l'ús de bifosfonats en la hipercalcèmia?

R.- Quan hi ha pobra resposta o no millorança de la hipercalcemia manejada amb líquids.



9.- Què i com és la dosi del bifosfonat indicat per al maneig d'hipercalcèmia?

R.- Àcid zolendrónic, 4 mg dosi única.



10.- Què altres medicaments estan indicats en la hipercalcèmia?


R.- Quan hi ha contraindicació o no aquesta disponible el bifosfonat:

Calcitonia: efecte potent però de curta durada.

S'administra per via subcutània o intramuscular a dosis inicials de 4 U/kg/12 hores, podent escalar fins a 8 O/kg/12 hores

Esteroides:

40 a 100 mg de prednisona cada 24 hores per via oral.


Font original: Medicasos

Bibliografía:
1.- Protocolo diagnóstico y terapéutico
de la hipercalcemia en el paciente oncológico B. Martínez-Amores Martínez, Et al, Servicio de Enfermedades del Sistema Inmune y Oncología. Hospital Universitario Príncipe de Asturias. Unidad Asociada I+D al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (Centro Nacional de Biotecnología). Departamento de Medicina. Universidad de Alcalá. Madrid. Medicine. 2009;10(26):1774-6.

dimecres, 18 febrer de 2015

Com comunicar males notícies


Realitzat per la Dra. Diana Ríos (MEF 3)
Font original: Unidad Docente de Medicina Familiar y Comunitaria de Fuerteventura





dimarts, 17 febrer de 2015

Proyecto Mariposa (Teràpies Complementàries en el Tractament del Càncer)

Logo


Teràpies Complementàries en el Tractament del Càncer


Petit manual per facilitar la comunicació durant la consulta d'oncologia.  Està elaborat per l'Institut Global de Salut Pública i Política Sanitària (IGS) de la Universitat Internacional de Catalunya amb la coordinació del Dr Albert Jovell.


Molt interessant i recomanable.



divendres, 13 febrer de 2015

8 remeis per al refredat comú provats científicament




Encara que existeixen moltes plantes medicinals i tractaments alternatius per al refredat comú, pocs es recolzen en sòlides evidències científiques. 

No obstant això aquests 8 remeis casolans estan provats científicament, remeis de l'àvia que si funcionen!





Descobreix en el següent vídeo com el brou de pollastre, menjar una poma, la vitamina C, la mel, l'all, l'equinacea o l'alcohol et poden ajudar amb el teu refredat







Font original: Meridianos


dimecres, 11 febrer de 2015

És eficaç l'oxigenoterapia en pacients amb crisis de migranya?


Resultat d'imatges de oxigeno y migraña

Resultat d'imatges de oxigeno y migraña


De Preevid: Pregunta Clínica

"En pacients amb crisis de migranya, l'administració d'oxigenoterapia com a part del tractament té eficàcia demostrada en la millora de la simptomatologia?."



Resposta

No s'han trobat recomanacions, ni en sumaris, ni en guies de pràctica clínica (GPC) a favor de l'ocupació de l'oxigenoterapia en pacients atesos per crisis migranyoses. La indicació d'oxigen en la documentació revisada únicament està recollida per a pacients amb un diagnòstic de cefalea en racims. Tan sol en un assaig clínic aleatoritzat(ECA), amb un nombre petit de casos i realitzat en pacients amb migranya i altres tipus de cefalea es va obtenir una millora en les puntuacions mitjanes de les escales visuals de dolor en aquells pacients que van rebre oxigenoterapia; i en una descripció d'un cas clínic, després d'administració d'oxigenoterapia, va haver-hi millorança de la simptomatologia a causa de la presència de símptomes autonòmics cranials associats durant les crisis de migranya.

Més informació a:    Pregunta


dimarts, 10 febrer de 2015

1ª Guia d'orientació per a la Valoració de la Discapacitat en Esclerosi Múltiple



Portada Guía esclerosis múltiple




Resum

1.-Instrument necessari i important per a la valoració de la discapacitat. 1º GPC realitzada sobre l´Esclerosi Múltiple

2.- Eina de treball per als professionals dels centres de valoració i d'orientació a persones amb discapacitat.

3.- Orientació per als professionals a l'hora de valorar la discapacitat i ajustar els factors associats a aquesta valoració.

4.- Com a novetats en aquesta publicació, la incorporació de la fatiga i dels aspectes cognitius i psicològics com a ítems que abans no es contemplaven en la valoració.


Portada Guía esclerosis múltiple

dilluns, 9 febrer de 2015

Fibrats en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular


No es recomana la prescripció rutinària de fibrats per a la prevenció primària de malaltia cardiovascular.



Resum

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort a Catalunya.

La malaltia cardiovascular es pot prevenir o retardar amb un bon control dels factors de risc. 

La prevenció primària té com a objectiu que persones amb factors de risc no iniciïn una malaltia més greu com ara hipertrigliceridèmia o infart agut de miocardi.

No es recomana oferir rutinàriament el tractament farmacològic amb fibrats en la prevenció primària de malalties cardiovasculars perquè no hi ha prou evidència sobre els seus beneficis, excepte en els casos de hipertrigliceridèmia aïllada, o hipertrigliceridèmia amb malaltia ateroscleròtica o intolerància a totes les estatines.

Més informació

Les malalties cardiovasculars constitueixen una de les causes més importants de discapacitat i mort prematura a tot el món. En els darrers 50 anys a Catalunya les malalties cardiovasculars han estat la primera causa de mortalitat en el conjunt de la població. L’any 2012, la proporció de morts per malalties cardiovasculars ha estat del 29,1%. La morbiditat-mortalitat cardiovascular s'associa a l'obesitat i a d’altres factors de risc modificables, com ara el colesterol.

La prevenció primària té com a objectiu que persones amb factors de risc no iniciïn una malaltia més greu, com ara hipertrigliceridèmia o infart agut de miocardi. La justificació d'aquest enfocament es basa en dades epidemiològiques en què s'evidencia una relació contínua entre les concentracions de colesterol i els esdeveniments coronaris i mortalitat.

Els fibrats són un grup de medicaments hipolipemiants que redueixen els nivells de triglicèrids en sèrum en un 30%-50% i augmenten la concentració de lipoproteïnes d'alta densitat (C HDL) entre un 5%-20%. El seu efecte sobre el colesterol de lipoproteïnes de baixa densitat (C-LDL) és variable i va des de l'absència d'efecte fins a una petita reducció de l'ordre del 10%. Els fibrats actualment disponibles a la Unió Europea són el gemfibrozil, el fenofibrat, el ciprofibrat i el bezafibrat.

Segons l'informe d'utilització de medicaments per als hipolipemiants a Espanya 2000-2012, el consum de fibrats ha augmentat 2,4 dosis diàries per 1.000 habitants (DHD) en aquest període. Entre els hipolipemiants, el fenofibrat és el fàrmac que ha experimentat l’increment més important, que ha passat d’1,4 DHD el 2000 a 4,2 DHD el 2012 (increment de 200,6%). No obstant això, el consum d'aquest grup ha disminuït respecte al consum total d'hipolipemiants del 19,4% el 2000 al 5,9% el 2012. A Catalunya, segons dades del Sistema d'Informació dels Serveis d'Atenció Primària (SISAP), l'any 2013 es van prescriure 59.548 receptes de fibrats en atenció primària (ICS), el que correspon a uns 2M euros de despesa farmacèutica pública.

En general, els fibrats es toleren bé, amb efectes secundaris lleus, com poden ser molèsties gastrointestinals (menor al 5%) i borradura cutània (2%). Així mateix s'han descrit efectes adversos com miopatia, elevació d'enzims hepàtics i colelitiasi. Quan els fibrats es combinen amb estatines pot augmentar el risc de miopatia. Aquest risc és més elevat amb gemfibrozil i s’ha d’evitar l'associació d'aquest medicament amb estatines. L'increment del risc de miopatia per combinació d'estatines amb altres fibrats (fenofibrat, bezafibrat) sembla ser petit.

L'eficàcia i seguretat dels fibrats en prevenció primària cardiovascular ha estat avaluada en múltiples estudis. L'última actualització de la guia del National Institute for Health and Care Excellence (NICE), publicada el juliol de 2014, recomana que no s'ha d'oferir rutinàriament fibrats a pacients per a la prevenció primària de malalties cardiovasculars. Aquesta recomanació està basada en estudis amb diferents metodologies i poblacions. Quan s'han comparat els fibrats enfront de placebo en prevenció primària s'ha evidenciat que no hi ha benefici pel que fa a totes les causes de mortalitat cardiovascular o mort sobtada cardíaca, encara que poden reduir potencialment l'infart agut de miocardi no mortal. Així mateix, hi ha estudis en què s'han comparat fibrats enfront de placebo o fibrats més estatines enfront d’estatines en prevenció primària i secundària amb o sense diabetis mellitus, sense trobar se beneficis dels fibrats per a totes les causes de mortalitat, mortalitat cardiovascular, mort sobtada cardíaca o accident vascular cerebral, tot i que es podria reduir l'infart agut de miocardi no mortal.

Segons els estudis i guies publicades a la literatura, aquesta recomanació es basa en la manca d'evidència sobre l'efectivitat d'aquests medicaments en prevenció primària (NICE), així com en diferents guies dels Estats Units i Europa.

Per tant, l'ús de fibrats hauria de limitar-se a pacients amb hipertrigliceridèmia aïllada (prevenció primària), o hipertrigliceridèmia amb malaltia ateroscleròtica (claudicació intermitent, cardiopatia isquèmica, aneurisma d'aorta abdominal, accident vascular cerebral: prevenció secundària) o intolerància a totes les estatines.

En conclusió, no estaria indicat oferir rutinàriament fibrats per a la prevenció primària de les malalties cardiovasculars atès que no hi ha prou evidència del seu benefici.

Font original: Essencial

divendres, 6 febrer de 2015

Maneig diagnòstic de la demència



Realitzat per la Dra. Renata Sánchez Mahave
R2 Medicina Interna
Complejo Asistencial Universitario de León


Maneig diagnòstic de la demència. Iportància de la valoració clínica i cognitiva. Les proves complementàries estan indicades per descartar les formes secundàries potencialment reversibles i en alguns casos dubtosos.
https://drive.google.com/file/d/0BxXYCqMXR4ZaUm5yWU5WM19Xdms/view?pli=1

dijous, 29 gener de 2015

Novetats en el tractament de l’hepatitis C


Per la Dra. Mercè Vergara Unitat d´Hepatologia Parc Tauli



El tractament farmacològic més eficaç per tractar l'hepatitis C consisteix en la combinació  de dos fàrmacs antivirals, la ribavirina i interferó pegilat, un medicament que es punxa per via subcutània. El nombre de pacients que respon al tractament (és a dir, que desapareixen els virus de la sang) és de més del 50%, tot i que depèn del grau d'evolució de la infecció.

La infecció per Hepatitis C té una prevalença elevada (un 2-3% de població ha estat infectada pel virus a Espanya, del qual prop d’un 85%  evoluciona cap a hepatitis crònica). Els avenços en investigació en el tractament de l’hepatitis C, la incorporació de novetats terapèutiques i la prevenció de les hepatitis víriques generen la necessitat d’una actualització constant.

dijous, 22 gener de 2015

Diferències entre la Societat Europea de Cardiologia i l'AHA en la síndrome coronària aguda sense elevació del ST

Video de les diferències entre la Societat Europea de Cardiologia i l'AHA en la síndrome coronària aguda sense elevació del ST.


El Dr. Esteban López de Sá i Areses analitza en aquest vídeo les diferències en les noves guies de SCASEST d'AHA i ACC respecte a les europees, assenyala què aporten les noves guies de revascularització de l'ESC i explica què queda per aclarir en aquestes guies de SCASEST.



dilluns, 19 gener de 2015

Actualitzacions de la Guia Espanyola de la MPOC, GESEPOC.



 

El  grup de treball de la Guia Espanyola de la MPOC, GesEPOC, presenta una selecció dels treballs més rellevants en el camp de la MPOC publicats recentment.


L´actualització 2014 de la  Guia espanyola de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, GesEPOC,  també s'ha publicat a la revista Arxius  de Broncopneumologia, i es pot consultar a l'App de GesEPOC  per a Ipad i tablets així com al web de GesEPOC:  www.gesepoc.com 

dijous, 8 gener de 2015

Documents/eines de gran utilitat per realitzar la Desprescripció

 


Des de Docència Rafalafena ens arriba una sèrie de documentació molt pràctica pel dia a dia

Sessió clínica sobre “Desprescripció”DEPRESCRIPCIÓ

Criteris de Beers
Criteris START/STOPP
Algorisme de Garfunkel
Qüestionari d'Hamdy
MAI
SEFAP
Retirada de fàrmacs




https://rafalafena.files.wordpress.com/2015/01/informacic3b3n-c3batil-para-desprescripcic3b3n.doc

Recomanacions i reflexions sobre el consum dels medicaments de la Hipertròfia Benigna de Pròstata




Font Original:
Farmacia de atención primaria Blog de la Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria

Article en Castellà: 

Entre el 50 y 80% de los varones mayores de 50 años presentan, según criterios histológicos, hiperplasia benigna de próstata (HBP). Aunque se trata de un tumor benigno, cursa con molestos síntomas del tracto urinario inferior (STUI) que pueden limitar la calidad de vida de estos pacientes. En España, la prevalencia de síntomas secundarios a HBP en mayores de 40 años es del 11,8% y alcanza el 30% en mayores de 70 años.

El manejo adecuado de estos pacientes tiene como objetivo disminuir los síntomas, mejorar su calidad de vida y evitar complicaciones (retención urinaria o necesidad de cirugía).

¿Qué estrategia debemos seguir en pacientes de edad avanzada con HBP que presentan síntomas obstructivos y/o irritativos de varios meses de evolución?

Para responder a esta pregunta y establecer la estrategia a seguir en el abordaje de estos pacientes, hemos revisado el  Boletín INFAC publicado en 2012, las guías de práctica clínica del NICE 2010 y de la Sociedad Europea de Urología 2014 y el consenso sobre el manejo de la Hiperplasia Prostática Benigna (HBP) elaborado por distintas sociedades científicas, entre ellas la Semfyc.

Las guías de práctica clínica y los documentos revisados recomiendan un manejo diferente en función de la severidad de los síntomas, valorados con la escala IPSS, International Prostatic Symptom Score. Si los síntomas son leves (IPSS menor a 8),  está indicada una vigilancia expectante, con modificación en el estilo de vida y revisión anual si no hay cambios. Por otra parte, si los síntomas son moderados-graves (IPSS mayor o igual a 8) se recomienda iniciar tratamiento farmacológico; para ello existen varias alternativas terapéuticas que vamos a repasar a continuación.

Los alfa-bloqueantes son de elección en pacientes con síntomas de moderados (IPSS 8-19) a graves (IPSS 20-35) sin criterios de progresión. Mejoran la sintomatología y la tasa del flujo urinario; sin embargo, no han demostrado reducir el tamaño de la próstata ni evitar la aparición de retención aguda de orina. Su inicio de acción es rápido y su efectividad es visible al mes de iniciar el tratamiento. Todos los alfa-bloqueantes tienen una eficacia similar y, en general, son bien tolerados. Entre los efectos secundarios destacan mareos, hipotensión ortostática (menos frecuente con los uroselectivos) y eyaculación retrógrada (más frecuente con silodosina).

Los inhibidores de 5-alfa-reductasa son de elección en pacientes con próstatas grandes (mayor a 30 g). En estos pacientes disminuyen la incidencia de retención urinaria aguda y la necesidad de recurrir a la cirugía tras su uso prolongado durante 2-4 años. El inicio de acción de estos fármacos es lento, necesitan entre 6-12 meses para que este efecto sobre la próstata se traduzca en una mejoría de los síntomas urinarios y por lo tanto sólo son adecuados para el tratamiento a largo plazo. Dutasterida y finasterida han demostrado tener una  eficacia y un  perfil de seguridad (impotencia, disminución de la libido, trastornos de la eyaculación, ginecomastia) similares.

En relación a los efectos adversos de este grupo terapéutico, hay que destacar que la FDA emitió en 2011 una nota de seguridad  en la que recomendaba evaluar al paciente para descartar la existencia de cáncer de próstata antes de iniciar tratamiento con inhibidores de 5-alfa-reductasa. Esta recomendación está basada en los resultados de los estudios PCPT y REDUCE, que habían mostrado una una disminución neta del riesgo de cáncer de próstata a expensas del cáncer de bajo grado de malignidad, mientras que se observaba un incremento de los cánceres de próstata de alto grado de malignidad. Se cree que este hecho puede ser debido a que estos fármacos ocasionan un descenso del PSA de hasta un 50% respecto al valor basal, lo que dificulta el diagnóstico temprano del cáncer de alto grado.

La terapia combinada (alfa-bloqueantes + inhibidores de 5-alfa-reductasa) está indicada cuando existe sintomatología moderada-grave, el  volumen prostático es grande y el antígeno prostático específico o PSA mayor a 1,4 ó 1,5 ng/ml, por ser todos ellos factores pronósticos de enfermedad progresiva. Dos estudios de más de 4 años de duración, MTOPS (finasterida + doxazosina) y CombAT (dutasterida + tamsulosina), demostraron la eficacia de estas asociaciones para mejorar los síntomas a corto plazo y para reducir el riesgo de retención urinaria y la necesidad de cirugía a largo plazo. La asociación demostró superioridad frente al alfa-bloqueante solo, pero no frente a la monoterapia con inhibidores de 5-alfa-reductasa. Su uso también se asoció con más eventos adversos.
La fitoterapia es otra de las alternativas disponibles, sin embargo no ha demostrado eficacia, por lo que las guías de práctica clínica del NICE 2010 y la de la Sociedad Europea de Urología 2014  coinciden en no recomendarla.

Existen además otros medicamentos que podrían ser útiles en situaciones clínicas concretas:
Alfa-bloqueantes + anticolinérgicos: los resultados de una revisión sistemática apoyan las recomendaciones de la guía NICE 2010 para emplear esta combinación. En pacientes con vejiga hiperactiva, en los que persisten los síntomas de llenado a pesar del tratamiento en monoterapia con un alfa-bloqueante, se debe considerar añadir un anticolinérgico sin olvidar emplearlo con precaución en pacientes con obstrucción severa, porque pueden agravarla. Esta combinación ha demostrado ser más eficaz que la monoterapia para mejorar la sintomatología y la calidad de vida, con un perfil de seguridad elevado, sin producirse un incremento en las tasas de retención aguda de orina.

Por último, el tadalafilo ha sido autorizado recientemente para el tratamiento de HPB. En los ensayos frente a placebo, redujo los síntomas del tracto urinario inferior tras 12 semanas de tratamiento, sin diferencias en las tasas de flujo urinario. En la revisión realizada por NICE se concluye que, aunque las diferencias de eficacia con placebo son estadísticamente significativas, su relevancia clínica es escasa. Además, hay que tener en cuenta que no ha demostrado disminuir el riesgo de complicaciones, que no disponemos de estudios comparativos directos y que desconocemos sus efectos a largo plazo lo que limita considerablemente su lugar en la terapéutica.

¿Cómo se están empleando los medicamentos para la HBP en nuestro medio?

Hemos analizado el consumo de estos medicamentos en las Islas Baleares, en concreto el porcentaje de pacientes en tratamiento con cada uno de los medicamentos indicados para el tratamiento de la HBP (grupo terapéutico G04C), durante el período de enero a julio de 2014. Además hemos calculado el importe (€) por dosis diaria definida de cada una de las distintas alternativas.
Observamos que los alfa-bloqueantes son los medicamentos más consumidos (58% de los pacientes), siendo la tamsulosina el principio activo más prescrito dentro de este grupo, seguido de silodosina.
distribución medicamentos

El 26 % de los pacientes con tratamiento para la HBP tienen prescrito un inhibidor de 5-alfa-reductasa. Llama la atención que dutasterida se utilice 9 veces más que finasterida a pesar de que es la alternativa menos eficiente (ver gráfico de importes) y de que los datos disponibles de eficacia y seguridad indican que no hay “favorito” en esta clase. Este uso “casi exclusivo” de dutasterida se debe a que se recurre mayoritariamente a la asociación a dosis fijas dutasterida/tamsulosina, en lugar de utilizar los componentes de las posibles combinaciones por separado (finasterida, tamsulosina).

importe

Además, hay que destacar que el 16% de los pacientes están tratados con  fitoterapia a pesar de la falta de evidencia que justifique su utilización.

Todo lo anterior nos lleva a la reflexión final de que en el tratamiento de la HBP podríamos hacerlo mejor, seleccionando los medicamentos en función de la evidencia disponible y buscando el uso más eficiente de los mismos.

Entrada elaborada por Carmen Pata Iglesias

Todos los gráficos muestran datos de consumo de medicamentos de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares. Dispensaciones realizadas con cargo a receta oficial del SNS. Fuente: GAIA-IB. Servicio de Salud de las Islas Baleares.

dimecres, 7 gener de 2015

Nova actualització del procediment davant d’un cas de sospita de febre hemorràgica pel virus de l’ Ebola






VIDEO FORMACIÓ


Tot el que el personal sanitari i la resta de l´Equip hauria de saber!



1.- Generalitats sobre el virus de l’Ebola : Símptomes, com es transmet, com no es transmet, criteris epidemiològics i clínic, prevenció i tractament.

2.- Procediment d’actuació de l’arribada al taulell d’un centre sanitari d’un cas de sospita i companyament a una sala d’aïllament: Equip bàsic de protecció, equipament de la sala d’aïllament,qüestionari breu, notificació d’un cas de sospita.

3.- Col·locació de l’equip de protecció individual de nivell superior(EPI)

4.- Retirada de l’ equip de protecció individual de nivell superior (EPI)

5.- Decàleg sobre la malaltia pel virus de l’Ebola: Deu punts que el Comitè d’Anàlisis i seguiment del virus de l’Ebola a Catalunya senyala com a més rellevants pel que fa a aquesta malaltia (risc a Catalunya, mecanisme de transmissió, període d’incubació, mortalitat, protecció del personal sanitari, confirmació i derivació d’un cas sospitós..)