Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

divendres, 17 d’agost de 2018

Noves pautes d'harmonització dels anticoagulants orals


 



Pautes per a l’harmonització de l’ús d’anticoagulants orals per a la prevenció de l’ictus i l’embòlia sistèmica en pacients amb fibril·lació auricular.

Aquesta pauta té l’objectiu d’harmonitzar el tractament anticoagulant oral dels pacients amb fibril·lació auricular (FA) i es dirigeix, principalment, als professionals de l’àmbit de l’atenció primària, comunitària i especialitzada.

La Pauta estableix els criteris i les recomanacions d’ús dels anticoagulants orals antagonistes de la vitamina K (AVK) i dels anticoagulants orals directes (ACOD). Així mateix, és una eina per fomentar el bon ús dels anticoagulants orals i incideix en aspectes fonamentals de seguiment com el control de l’índex internacional normalitzat (INR), l’ús de les dosis adequades, la importància de l’adherència o del seguiment de la funció renal. També inclou el maneig de l’anticoagulació en situacions especials com la cardioversió, el perioperatori o els pacients amb malaltia arterial coronària, entre d’altres.

Addicionalment, s’ha publicat una Guia de consulta ràpida de les Pautes que conté aquella informació més rellevant en un format reduït per facilitar el seu ús en entorns assistencials.






dimarts, 17 de juliol de 2018

Butlletí 7SETmanal

7setmanal
Butlletí electrònic d’actualització que ofereix eines per a la millora de la pràctica clínica a les consultes de primària

Consulteu el butlletí 7SETmanal
  • Curta o llarga, importa? 15 de juliol de 2018 – Núm. 116
  • Afina el control tensional amb la MAPA – 25 de juny de 2018Núm. 115
  • Dolor crònic no oncològic: guarda els opioides! – 30 de maig de 2018 – Núm. 114
  • Les dones joves també s’infarten, pensa-hi! 10 de maig de 2018 – Núm. 113
  • En la fragilitat, multi-intervenció – 4 d’abril de 2018 – Núm. 112
  • Per a les pedres, AINEs – 5 de març de 2018Núm. 111
  • Llarga vida a les UBAs   21 de febrer de 2018 – Núm. 110
  • Digue’m on vius i et diré com ingresses – 10 de febrer de 2018 – Núm. 109
  • Fruita, verdura i llegums per a tothom – 22 de gener de 2018 – Núm. 108
  • Houston, Houston, tenim un problema  – 9 de gener de 2018 – Núm. 107
  • Intervencions infermeres: factibles i ben acceptades  13 de desembre de 2017 – Núm. 106
  • Deixa estar els greixos, limita els carbohidrats! 27 de novembre de 2017Núm. 105
  • Ningú millor que ells 21 de juliol de 2017 – Núm. 104
  • Sedants i Alzheimer: receptant riscos– 6 de juliol de 2017 – Núm. 103
  • ‘Malos tiempos para la lírica’, Golpes Bajos  21 de juny de 2017 – Num. 102
  • Cuidadores: dones, pobres i sobrecarregades – 31 de maig de 2017 – Núm. 101
  • Per una atenció primària excel·lent – 9 de maig de 2017 – Núm. 100
  • Heparina: ni sempre, ni per a tothom 29 de març de 2017 – Núm. 99
  • No more SySADOA’s – 17 de març de 2017 – Núm. 98
  • Des d’abans de l’embaràs, àcid fòlic et prendràs – 23 de febrer de 2017 – Núm. 97
  • Promou l’activitat física, els resultats perduren – 1 de febrer de 2017 – Núm. 96
  • Recepta taitxí – 22 de desembre de 2016 –Núm. 95
  • Baby-led weaning, una moda igual de segura 12 de desembre de 2016 – Núm. 94
  • No miris la televisió i belluga’t!  21 de novembre de 2016 – Núm. 93
  • Esdeveniments adversos: Allò que el vent s’endugué  24 d’octubre de 2016 – Núm. 92 
  • Embarassada, exercici del principi al final – 19 de juliol de 2016 – Núm. 91
  • Els petits canvis són poderosos 4 de juliol de 2016 – Núm. 90
  • AINE tòpics en l’artrosi 17 de juny – Núm. 89
  • Metformina power 1 de juny de 2016 – Núm. 88
  • Jo mal dormo, ell mal dorm  11 de maig de 2016Núm. 87
  • Diabetis i antihipertensius: tenim clars els objectius? – 26 d’abril de 2016 – Núm. 86
  • Mira-li les dents i li veuràs el cor – 5 d’abril de 2016Núm. 85
  • One apple a day, keeps the fat away – 10 de març de 2016 – Núm. 84
  • La insuportable soledat de l’ésser… – 26 de febrer de 2016Núm. 83
  • Activitat física, més val tard que mai… – 10 de febrer de 2016 – Núm. 82
  • Hem de fer un SPRINT en el control tensional? – 13 de gener de 2016 – Núm. 81
  • Quan es resisteixi, espironolactona 3 de desembre de 2015 – Núm. 80
  • Poc exercici és bo; més, millor! 11 de novembre de 2015Núm. 79
  • Que no ens venguin la moto del calci 29 d’octubre de 2015Núm. 78
Claus editorials:
rigor · visió pràctica · independència
màxima actualitat · brevetat
bidireccionalitat · visió integral


Crèdits
Unitat de Recerca de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat de l’ICS

divendres, 6 de juliol de 2018

Dosis recomanades d´Antidiabètics en Malaltia Renal Crònica


Dosis recomanades Antidiabètics en Malaltia Renal Crònica a partir de fitxes tècniques per l'EMA a març de 2018


 https://pbs.twimg.com/media/DhQgloRXUAAUy_8.jpg:large

dimarts, 12 de juny de 2018

Nou manual de vacunacions de Catalunya


El Departament de Salut ha presentat el nou Manual de vacunacions de Catalunya, que vol ser una eina útil per als professionals sanitaris que recomanen o administren vacunes. 

El document, que actualitza el de l’any 2006, l’ha elaborat l’Agència de Salut Pública de Catalunya, amb la participació de més de 40 experts, en el marc del Consell Assessor de Vacunacions, on hi són representades les societats científiques relacionades amb aquesta matèria.


divendres, 18 de maig de 2018

(UK Medicines Information) Seguretat d'antihistamínics orals durant la lactància materna.


Una revisió de la UK Medicines Information (UKMi) titulat:  Què antihistamínics orals són segurs per usar-los durant la lactància indica la escassetat d'evidències sobre aquest tema, però recomana els antihistamínics no sedants (loratadina o cetirizina) a excretar en quantitats no significatives per llet materna i comptar amb major experiència d'ús.


Resum
 
      • Hi ha estudis molt limitats o informes de casos sobre l'ús d'antihistamínics a la lactància.
      • Els estudis dels antihistamínics no sedants, loratadina i cetirizina, mostren baixos nivells de transferència a la llet materna i aquests es consideren antihistamínics d'elecció per a una mare que amamanta.
      • Els dades limitats suggereixen que la transferència de fexofenadina a la llet materna és baixa i es podria considerar acceptable quan la loratadina i la cetirizina són ineficaces o estan contraindicades.

(Eur J Hosp Pharm) Ingressos hospitalaris per esdeveniments hemorrágics associats amb el tractament amb apixaban, dabigatrán i rivaroxabán.


Els NACOs se associen amb esdeveniments hemorrágics greus que requereixen hospitalització. L'avaluació de la relació risc / benefici tenint en compte les preferències del pacient i un seguiment individualitzat, especialment en pacients ancians, polimedicats o amb insuficiència renal, poden ajudar a reforçar el segur ús dels NACO.
 
http://ejhp.bmj.com/content/early/2018/05/08/ejhpharm-2017-001390

dijous, 17 de maig de 2018

La meva assistència al XXXVIII Congrés de la semFYC



Des d'aquest bloc vull agrair a les persones que em van animar a realitzar aquesta presentació. Un esment especial als companys d'e-Salut del COMB del que sóc membre. Durant el temps en què he estat recopilant informació, comprovant i utilitzant aquestes noves tecnologies he après molt i molt i em porto un gran record.

L'aplicació de la tecnologia en la pràctica clínica, ha transformat la realitat. És d'esperar que gran part de les eines presentades en aquest Congrés formin part dels recursos quotidians de tots els Metges de Família. Recordem que el pacient no és un element passiu, disposa d'elements que interaccionaran amb el nou maletí: sensors cardíacs, detector de venes amb infrarojos, extracció de sang sense agulla, dermatoscopi, fonendos digitals, nous otoscopis, tensiòmetres, electrocardiogrames portàtils i connectats al mòbil, ecògrafs portàtils, espiròmetres de smartphone, etc. ",

La meva pregunta .... caldrà seguir tenint els actuals dispositius, o es podran substituir per eines més fiables i precises per a millorar la capacitat de resolució, la millora de l'atenció primària i les bones pràctiques en medicina de família?





A partir d'ara em poso un altre repte, que és d'actualitzar i millorar aquest maletí i que ho tornaré a presentar al Congrés Healthio de Barcelona a l´octubre amb noves i interessants novetats!


Recomanacions de tractament antimicrobià a les infeccions del tracte respiratori inferior





Presentació de Carles Llor a la Semfyc


dimecres, 16 de maig de 2018

diumenge, 6 de maig de 2018

El Maletí del Metge de Família del segle XXI

 

Aquest dissabte 12 de maig al Congrès de la semFYC us espero en el "TALLER DE GRAN FORMATO: EL MALETIN DEL MEDICO DE FAMILIA DEL SIGLO XXI". 
El maletí mèdic actual ja no és una simple bossa en el que portem un estestoscopi, tensiòmetre o glucòmetre. 

Aquí presentaré un nou concepte de maletí mèdic més adequat als nous temps on hem d´aprofitar per a realitzar la telemedicina, aprofitar l'empoderament del pacient i arribar a ser més resolutius en la nostra especialitat.


Per començar us avanço una primícia....
  


dilluns, 23 d’abril de 2018

Preguntes més freqüents sobre el tractament farmacològic de la Hiperplàsia Benigna de Pròstata (HBP)




La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), procés proliferatiu benigne de la glàndula prostàtica, és una de les causes més freqüents de símptomes del tracte urinari inferior en homes majors de 40 anys. L’edat és el principal factor de risc per desenvolupar-la.
Les opcions terapèutiques actuals en funció de la gravetat dels símptomes són la conducta expectant, el tractament farmacològic i el tractament quirúrgic. Tot i que hi ha diferents agents disponibles, l’eficàcia absoluta dels medicaments per l’HBP és baixa.

Els agents alfa-blocadors tenen un inici d’acció ràpid, milloren la simptomatologia i la taxa de flux urinari, però no redueixen la grandària de la pròstata ni eviten la retenció urinària.

Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa es consideren d’elecció en pacients amb pròstates grans (Major a 30 g). En aquests pacients han mostrat disminuir la incidència de retenció urinària i la necessitat de cirurgia després d’un ús perllongat.

La teràpia combinada entre aquests dos grups de fàrmacs es recomana en pacients amb símptomes moderats-greus, pròstata gran o unes concentracions de prostatic specific antigen (PSA) d’1,5 ng/mL i alt risc de progressió. Els agents anticolinèrgics es consideren una alternativa en pacients amb símptomes principalment irritatius (freqüència, urgència o incontinència). La fitoteràpia i les teràpies alternatives no es recomanen en el tractament de la hiperplàsia benigne de pròstata.

Punts Claus
. La hiperplasia benigna de prostata es un trastorn benigne i frequent en els pacients d’edat avancada que s’acompanya de simptomes obstructius i irritatius de la bufeta.

  En els pacients simptomes lleus (IPSS menor a 8) l’estrategia terapeutica es la modificacio de l’estil de vida i la conducta expectant.

. El tractament farmacologic esta indicat en pacients amb simptomes moderats-greus (IPSS  = 8 - 20).

• Els alfa-blocadors selectius es consideren els medicaments  de primera linia en els pacients amb simptomes moderats- greus i prostates petites, ja que son mes efectius en la millora dels simptomes que els inhibidors de l’alfa-reductasa.

•Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa estan indicats en pacients amb simptomes greus i prostates grans (major a 30 g).

• La terapia combinada amb un alfa-blocador i un inhibidor de l’alfa-5-reductasa esta indicada en aquells pacients que presenten simptomes moderats o greus i una grandaria prostatica major a 30 g, o un PSA ≥ d’1,5 ng/mL i amb alt risc de progressio. En els pacients sense recurrencia dels simptomes, es pot valorar retirar l’alfa-blocador als 6-12 mesos de tractament.

 No es disposa de dades que permetin establir la superioritat d’una combinacio sobre una altra, les mes estudiades han estat: doxazosina/finasterida, terazosina/finasterida i tamsulosina/ dutasterida.

• Els agents anticolinergics es podrien valorar en pacients amb un volum residual postmiccional baix i amb simptomes irritatius moderats-greus (frequencia i urgencia), que persisteixen tot i un tractament amb un alfa-blocador. Cal tenir en compte que aquests medicaments presenten una alta carga colinergica i, per tant, s’hauria de valorar el benefici-risc del seu us individualment.

• El benefici de les terapies complementaries actualment disponibles no es clar i, per tant, no es recomana el seu us.



























































dilluns, 16 d’abril de 2018

Apnea del son i conducció de vehicles. Recomanacions per a la interpretació del nou Reglament General de Conductors en Espanya





Idees Clau


- Els accidents de trànsit són una de les principals causes de mortalitat a tot el món, i la somnolència està clarament relacionada amb aquestes morts. 
- Entre la població amb alt risc de patir somnolència al volant, i consegüentment accidents de trànsit, es troben les persones que tenen síndrome d' apnea del son (SAHS) sense diagnosticar. 
- El tractament amb CPAP ha demostrat una disminució en el risc d'accidentalitat de conductors amb SAHS. És per això que la Unió Europea ha inclòs aquesta malaltia entre els requisits psicofísics per obtenir o mantenir el permís de conducció. 
- Per a complir amb aquesta Directiva Europea, Espanya ha actualitzat el Reglament de Conductors. 
- Amb l'objectiu d'facilitar la implementació de la nova norma, un grup d'experts de diferents societats mèdiques i institucions han elaborat la present guia, que conté qüestionaris de cribatge de SAHS, criteris de diagnòstic i tractament i models estandarditzats d'informes a completar per els metges.
Actualització del Reglament General de Conductors considera no aptes els conductors amb índex d'apnea del son superior a 15 i somnolència.
- El qüestionari STOP-Bang és un excel·lent mètode de cribatge per la seva elevada sensibilitat i facilitat d'aplicació.

                                         DOCUMENT

http://media.wix.com/ugd/34dabf_3fbeb396761347bbb654fa36d123ce59.pdf?dn=sindrome%20apnea%20sue%C3%83%C2%B1o.pdf