Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

divendres, 18 juliol de 2014

Repassem els principis: Beneficència (i comencem el de Autonomia)

Última entrada abans del període vacacional.

Repassem dos dels més importants principis: BENEFICÈNCIA i AUTONOMIA i anotacions d'interès per llegir:


Per la Dra. Montserrat Espuga


dimecres, 16 juliol de 2014

Com s'ha de córrer

Lesions típiques en running i forma correcta de córrer .

Entrar de taló és el més patològic!








dimecres, 2 juliol de 2014

Modificacions, millores i l'ampliació del calendari de vacunacions 2014 a Catalunya


El Govern aprova la millora i l'ampliació del calendari de vacunacions


Aquests canvis es fan seguint les recomanacions del Consell Assessor de vacunacions del Departament de Salut

El Govern ha aprovat les modificacions en el calendari vacunal recomanades per la Secretaria de Salut Pública, assistida pel Consell Assessor de Vacunacions del Departament de Salut. Els canvis suposen una millora i ampliació del calendari actual. El calendari ajusta les edats d’administració d’algunes dosis de vacunes i afegeix una dosi de vacunació contra la meningitis C per evitar els casos d’aquesta malaltia en l’adolescència i joventut. Els canvis també impliquen la vacunació enfront hepatitis A als 12 mesos i als 6 anys (com evolució del pla pilot de vacunació contra les hepatitis A i B). Una novetat important és l'adopció oficial de la vacuna de la tos ferina en embarassades en l'últim tram de gestació, iniciada ja a principis d'aquest any.

Els canvis en les edats d'administració retardaran als 6 anys l'administració de la cinquena dosi de la vacuna contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina (DTPA), que fins ara es recomanava posar entre els 4 i els 6. També s'avança als 14 anys l'aplicació de la vacuna enfront la diftèria i el tètanus (Td), administrada fins ara entre els 14 i els 16. I s'amplia la banda d'edat d'entre els 3 i els 4 anys per a l'administració de la segona dosi de la triple vírica (XRP), que fins ara es recomanava administrar als 4. Aquests tres canvis suposen una adaptació a la situació epidemiològica actual, administrant les dosi en el moment en que poden evitar més casos de malaltia, seguint el criteri del Consell Assessor de Vacunes, harmonitzat amb el Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut (CISNS).

A més d'aquests canvis, Salut Pública també ha decidit incloure al calendari oficial la pauta de vacunació contra la tos ferina a les dones embarassades que es troben entre les setmanes 27 i 36 de gestació, per protegir els nadons.

També evoluciona el programa pilot de la vacuna contra l’hepatitis A i B que fins ara s’aplicava als 12 anys, ja que els nadons nascuts després del 2.002 ja reben la vacuna contra l’hepatitis B durant el primer any de vida. Per tant ara la vacuna de l’hepatitis A es trasllada als 12 mesos i als 6 anys (mitjançant 2 dosis).

Taula de vacunacions

dimecres, 25 juny de 2014

El que succeeix en els nostres peus quan utilitzem talons


Enlace permanente de imagen incrustada





































.
. Riscos d'utilitzar talons alts

La realitat i les estadístiques mostren que les dones pateixen fins a quatre vegades més problemes en els peus que els homes i gran part d'aquestes dades es deuen a la utilització de talons, que quant més alts i estrets siguin, més conseqüències ocasionen. Ara bé, què succeeix en els nostres peus quan usem talons? quins són els seus riscos?. 
Quan recolzem el peu totalment descalç en una superfície la part davantera del mateix, és a dir, el metatars, suporta el 43% del pes corporal amb cada pas, mentre que la part posterior del peu suporta el 57% del pes corporal restant. 
Però vegem què succeeix quan elevem el punt de suport de la part posterior del peu, per exemple, en usar talons: 

pie
Clarament la imatge ens mostra que la balança s'inclina a favor de la part davantera i contrari al que succeeix quan estem descalços, amb un taló de 4 centímetres d'alt la part posterior suporta el 43% del pes mentre que la davantera suporta el 57% del pes corporal. 

Si elevem una mica més el taló a 6 centímetres el pes es distribueix en un 75% per a la porció davantera del peu quedant només 25% per a la zona del calcani, si el tac de la sabata és de 10 centímetres o més gairebé la totalitat del pes recau en la davantera del peu. 

Aquest variabilitat en la distribució del pes fa que clarament es modifiqui que la postura general del cos i la primer articulació que sofreix és el turmell, augmentant el risc de sofrir un esquinç en fins a tres vegades respecte al suport normal del peu.  D'altra banda, la porció posterior de la cama ha de compensar el pes desplaçat cap a endavant i per a això, es contreu i escurça automàticament, podent provocar contractures i molèsties en els bessons. 

El genoll per la seva banda és una altra articulació que se sobrecarrega en usar talons, perquè la tensió dels músculs situats en la porció posterior de la cama incrementa la tensió en un mínim de 30% sobre el genoll i automàticament es produeix la flexió d'aquesta articulació, per després necessitar un equilibri mitjançant la contracció del cuàdriceps i recte anterior de la cama. Tots aquests canvis en la cama també canvia l'articulació del maluc, la qual cosa incrementa la lordosi de la columna lumbar podent causar dolors en esquena.  Tota la postura es veu modificada a causa del desequilibri en el suport que ocasionen els talons, i és clar que poden sorgir conseqüències menors com les callositats, galindons i altres deformitats si emprem talons tot el dia de manera habitual. 

Com evitar les conseqüències de l'ús de talons 

Pensarem ràpidament que per evitar les conseqüències de l'ús de talons el millor és no usar-los, però la veritat és que així com no resulta adequat un taló alt tampoc és convenient cap tipus d'elevació del taló, sinó que perquè el pes es distribueixi equilibradament entre la part davantera i posterior del peu el millor és utilitzar un taló d'uns 2 centímetres d'altura. Així, 50% suporta el metatars i 50% el calcani. 

Per reduir les conseqüències de l'ús de talons, l'altura del mateix no ha de ser superior als 3 centímetres i en cas contrari, l'ús de plataformes amb no més de 3 centímetres de diferència entre la porció davantera i posterior del peu és l'ideal. 

A més, podem evitar les conseqüències de l'ús de talons si no els utilitzem de manera habitual, sinó un dia eventual per assistir a una festa o reunió elegant, però ni bé arribem a casa i tornem a la vida quotidiana, ens calcem talons més baixos o calçat adequat per al peu. 

Així mateix, les conseqüències són menors si el calçat no és tan estret, d'aquesta forma, els dits no s'immobilitzen ni s'acumulen uns a uns altres. Quant més alt i estret és el calçat, pitjors són les conseqüències que ocasiona. Llavors, recorda usar talons no massa alts i si ho fas, procura no caminar amb ells tot el dia, doncs repercutiran notablement en la postura i estructura osteomuscular del nostre cos sencer. 

dilluns, 23 juny de 2014

El butlletí NewsPacient Segur per conèixer les darreres novetats sobre seguretat dels pacients

El Departament de Salut publica una nova eina que apropa l'actualitat en seguretat dels pacients als professionals i els ciutadans



El butlletí NewsPacient Segur  fa el llançament del seu primer exemplar i ja té una demanda de 1.000 subscriptors

El butlletí NewsPacient Segur és una publicació que difondrà les darreres novetats sobre seguretat dels pacients als professionals sanitaris i els malalts. Això els permetrà estar al dia de totes les pràctiques clíniques innovadores que serveixin per millorar la seguretat dels pacients, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.
La publicació també neix amb la voluntat d’ajudar els pacients a convertir-se en una part activa i coresponsable dels processos sanitaris als quals se sotmeten. És el que es coneix amb el nom de cultura de la seguretat.
La seguretat dels pacients és sovint un dels aspectes menys coneguts en matèria de salut. Mesures tan senzilles com una higiene de les mans curosa o una llista de verificació en els processos quirúrgics poden evitar moltes complicacions clíniques. Cada vegada més, centres i institucions de tot el món estan prenent consciència de la importància que té ja que permet que es puguin evitar moltes incidències.

divendres, 20 juny de 2014

Com s´utilitza l´eina FRAX: actualització i video formació




Article de la revista BMC Muskuloskeletal Disorders que analitza la capacitat predictiva i discriminativa per a les fractures de l’eina FRAX a 10 anys en una cohort de dones de Barcelona. Feu clik aquí
En el següent video ens expliquen l’utilització de la eina FRAX com a predictor de baix/alt risc de fractura osteoporòtica.


Font original: Unitat Docent Multiprofessional d'Atenció Familiar i Comunitària de Lleida


INFORMACIÓ ANNEXA





dijous, 19 juny de 2014

Confidencialitat de dades en els centres sanitaris: aspectes pràctics



La confidencialitat es basa en tres puntals: 

- El dret a la intimitat (un dret que el pacient pot preservar fins on cregui necessari). 
- El dret a la confiança (els professionals sanitaris estan obligats a mantenir el secret professional). 
- La lleialtat al pacient. 

L'obligació de guardar la confidencialitat afecta tot el personal dels centres hospitalaris: tant els professionals sanitaris, com el personal administratiu, informàtic o el personal de neteja. 


Informació clínica 
Les dades clíniques d'un pacient només han de ser accessibles a la persona que el pacient ha acceptat com a professional per fer-li les seves consultes. En cas d'absència del professional de referència, les dades de la història clínica garanteixen la continuïtat de l'atenció amb un altre professional al qual s'atorgui aquesta confiança.
La informació s'ha de compartir únicament entre les persones que hauran de fer un seguiment del pacient (només hem de compartir la informació clínica que sigui necessària i amb els professionals estrictament implicats en l'atenció del pacient).
A les sessions clíniques i en les interconsultes cal obviar les dades que identifiquin el pacient. En cas contrari, seria necessària la seva prèvia autorització. Exemple: “M'agradaria que la meva companya també l'explorés”, “Si li sembla bé comentaré el seu cas amb...”
D'altra banda, les malalties no poden ser objecte de tertúlia (encara que siguem sanitaris o siguem coneguts de la persona de la qual es parla).

Confidencialitat informàtica 
Cal garantir en els sistemes en suport informàtic els punts següents:

- Accés a les dades només als professionals que autoritzi el pacient.
- Dades reservades només al professional que l'atén habitualment.
- Espais reservats per a les anotacions subjectives del professional.
- Accés a nivells diferents segons la necessitat d'informació del professional que hi accedeixi.
- Aplicació de tots els controls d'ús que reclama la LOPD.

Preguntes sobre la salut d'una altra persona 
No es pot donar informació clínica a una tercera persona. En els casos de relació familiar de primer grau, tampoc es pot facilitar la informació sense la presència de la persona interessada, llevat que es disposi de l'autorització explícita o implícita del pacient. 

Comentaris sobre la salut d'una altra persona 
El primer que podem fer és escoltar el que se'ns diu, però sense cap comentari (coneguem o no la informació). Hem d'anar alerta en l'ús de la informació rebuda, ja que l'hem rebuda en una consulta de forma confidencial. 

El telèfon 
A vegades, quan es dóna hora a alguna persona per telèfon i al mateix temps s'atén algú al taulell, qui està al telèfon pot escoltar informació de l'altre pacient. Cal deixar-lo en espera, amb un missatge o una música d'espera, per tal d'evitar que es pugui sentir el que es diu. Una situació similar es pot donar si algun professional atén a la consulta una trucada d'un altre pacient (a més d'interrompre la consulta hi ha un alt risc de donar informació que arribarà a l'altre pacient). 
Quan es parla amb un altre pacient per telèfon sobre un resultat o altres aspectes, cal verificar la seva identitat (ja que no fer-ho és una de les formes més ingènues de violar el secret). Si som nosaltres qui truquem (per exemple per avisar del resultat anormal d'una analítica) i el pacient no hi és, el millor és deixar l'avís que ens truqui i no donar la informació a qui ens atengui. 
Cal evitar que el fax es trobi en llocs d'accés al públic i evitar en la mesura del possible enviar documents d'història clínica per fax. Tampoc caldria fer circular informació clínica per correu electrònic sense encriptar. 
Les sales d'espera i les cues han de ser allunyades de la consulta i evitar tenir els ordinadors oberts amb la història d'un pacient o amb recordatoris clínics visibles per a tothom. 

Recollida de resultats, receptes, demanda de certificats, comprovants de visites, etc. d'una altra persona 
El criteri general també ha de ser el de no facilitar informació a una altra persona diferent del pacient. En tots els casos hem de garantir que hi ha autorització implícita del pacient (una manera pot ser que ens portin la tarja d'identificació sanitària del pacient). 
El coneixement de les circumstàncies o l'autorització prèvia implícita del pacient ens pot fer acceptar l'ús d'una tercera persona (podem evitar dubtes demanant amb antelació si alguna altra persona vindrà en lloc seu) o, en alguns casos, oferir la possibilitat que ens truquin per comentar els resultats. En cas de dubte, cal mantenir la norma general. 

Les malalties dels companys 
Sovint es confon interès pels companys malalts amb la necessitat de tenir informació sobre la seva patologia. El company pacient pot donar la informació a qui vulgui, però això no implica l'autorització a fer-ne difusió. Hauríem de preguntar sempre a la persona interessada quina informació vol que donem a tercers. 

La consulta a múltiples professionals 
Cal demanar al pacient si té cap inconvenient per la presència d'altres professionals i cal deixar clar a les persones que són a la consulta que estan obligats a mantenir el secret professional. En els centres on hi ha personal en formació, cal recordar que els usuaris tenen el dret indiscutible a demanar visita reservada amb el seu professional (carta de drets i deures de la ciutadania). 
També cal tenir cura d'evitar la presència de personal no necessari (p.ex.: policia) en situacions especials (accidents, detencions, etc.). 

La consulta amb altres persones que acompanyen el pacient 
Quan la persona que consulta arriba acompanyada d'altres persones, normalment ho fa de manera conscient i lliure i no li importa compartir la informació que apareix durant la visita. Però, hi pot haver situacions en què la presència d'una altra persona pot limitar la llibertat. Sempre que sospitem que això pot passar, cal demanar a la persona interessada si prefereix parlar sola amb nosaltres i, en aquest cas, convidarem l'acompanyant a esperar fora de la consulta. 

La interconsulta 
La interconsulta dins d'una consulta activa i els comentaris i les consultes davant de tercers són situacions freqüents, i inconscients, de violació de la confidencialitat. 
A vegades el comentari es produeix a la consulta d'un altre professional. En aquest cas, a més de violar la confidencialitat, estem interrompent el procés assistencial. En tots els casos hem de ser conscients que hi ha testimonis que poden sentir el que diem i hem de recordar que hem d'evitar parlar de dades que, fins i tot indirectament, violin el secret. 

Els menors 

Cal considerar els menors com a receptors de la informació i, per tant, tractar-los amb tots els drets, sempre que tinguin capacitat de comprensió (cal evitar en la mesura del possible reclamar la presència de pares, mares o tutors). Podem considerar com a regla general que el menor té capacitat per comprendre i decidir sobre el fet si és major de 12 anys (si bé el consentiment escrit l'ha de donar el representant del menor). En el supòsit de menors emancipats i adolescents de més de 16 anys, el menor ha de donar personalment el seu consentiment. 
Davant la sospita de maltractaments o abusos de menors, podem trencar la confidencialitat per tal de protegir-lo (cal, però, que disposem de dades objectives abans de fer-ho). 
En alguns casos, mentre hi ha un procés de separació, pot ser que un dels progenitors demani informació sobre algun fill per utilitzar-la en el procediment legal. Quan el menor sigui competent, no donarem cap informació als pares sense el seu consentiment. Si el menor no és encara competent, haurem de donar la informació als qui en siguin tutors (habitualment pare i mare), evitant entrar en dinàmiques que facilitin convertir els menors en excusa per a la disputa. Si cal donar informació, donarem, doncs, només aquella que sigui estrictament necessària. 

Els immigrants 
La dificultat per mantenir el secret professional creix quan es necessita la figura del traductor. En aquest cas, cal implicar-lo en el manteniment del secret i demanar el consentiment per a la seva presència a la persona interessada, especificant quin és el seu paper. 
En cas que el paper de traductor el faci algun familiar o amic, caldrà parlar sobre quin ha de ser el seu paper, perquè no es barregi traducció i opinió. En cas de no disposar de traductor, o si no tenim clar que el traductor no estigui fent de filtre, podem fer servir serveis de traducció telefònica (012 o CatSalut Respon). 
En alguns casos els immigrants poden venir acompanyats d'un mediador cultural, que no és un simple traductor, ja que té la tasca de fer-nos entendre el seu pensament i fer-los entendre el nostre. Caldrà aclarir al mediador que està obligat a guardar el secret de tot el que passi a la consulta. 

Les malalties greus 
La informació sobre una malaltia greu ha de ser donada al pacient fins al nivell que vulgui conèixer (té el dret, però no el deure, de saber-ho tot). El pacient ens ha d'autoritzar llavors a informar la família, i especialment el cuidador principal, en benefici de la seva millor atenció. No podem parlar amb la família al marge del pacient, perquè també violem la confidencialitat. 
Cal informar el pacient de l'existència del document de voluntats anticipades. 

Les malalties contagioses (i les perilloses per als altres) 
VIH. Cal informar la parella? Aquí es produeix una col·lisió de drets, el de confidencialitat de l'afectat i el de justícia respecte de la parella que pot resultar infectada. Cal tenir clar que la persona que no ho comunica a la parella incorre en un delicte, ja que sotmet a risc, sabent-ho, una altra persona, però si nosaltres violem la confidencialitat, també podem infringir la llei. 
En aquest cas, el millor seria aconseguir la comunicació voluntària, per evitar una pèrdua de confiança que, a la llarga, pot tenir un efecte negatiu sobre la salut pública: la persona infectada podria canviar de lloc de residència i no dir-ho al seu metge. La millor opció passa sempre per intentar implicar la persona malalta en la informació a l'entorn (vàlid, també, per a d'altres malalties infeccioses com ara la tuberculosi, etc.). 
En cas de persistir el conflicte, i trobant-nos en un supòsit de col·lisió entre el principi de justícia i el d'autonomia, cal declarar-ho en contra de l'opinió del pacient, advertint-lo que ho farem. És a dir, preval el principi de justícia, però sempre desprès d'haver fet un esforç d'argumentació convincent amb el pacient per aconseguir informar amb el seu consentiment. 

Les malalties lleus 
Cal tenir la mateixa cura que en el cas de les altres malalties, és a dir, mantenir-les sempre sota secret professional, perquè la norma és la mateixa per intranscendent que sigui la malaltia. 

Les consultes urgents 
En les situacions d'emergència en què cal actuar ràpidament, cal evitar la presència de persones innecessàries sempre que sigui possible. 
Quan un pacient sol·licita visita urgent, en alguns centres el professional que l'atén li pregunta pel motiu de la consulta. Caldria evitar aquesta rutina i, si es fa per raons organitzatives, la pregunta adequada seria si es pot esperar que el visitessin en una hora programada; en cas que el pacient respongués negativament, hauríem d'adreçar la trucada al metge/essa o infermer/a corresponent. 

Les malalties mentals 
Les malalties mentals han de ser tractades amb la mateixa confidencialitat que la resta. 
En el supòsit de pèrdua de competència del pacient, aquesta pot ser transitòria o només en algunes àrees; per tant, l'exempció de l'obligació del secret només hi és en els moments o àrees en les quals el pacient no és competent. Sempre, però, cal plantejar-se la conveniència que part o tota la informació es comparteixi amb el pacient i la possibilitat de demanar-li a qui podem explicar-li el que li passa. 

Les persones que es deterioren cognitivament 
Cal respectar la confidencialitat fins al moment que fer-ho pugui suposar un risc per al pacient. Una exempció del secret de confidencialitat és una situació com aquesta, en què caldrà posar-se en contacte amb algun familiar per exposar-li la informació que serveixi per ajudar el pacient. 
Cal mantenir la confidencialitat de tots els aspectes que coneixem del pacient que no siguin necessaris per tenir-ne cura. 

Els processos judicials 
Si ens arriba una petició judicial, tindrem en compte l'opinió del propi afectat si ens és possible, i mirarem de retornar la petició i demanar que se'ns eximeixi de la nostra obligació. Si no, donarem només la informació estricta que afecti el procés judicial directament al jutge i no a altres funcionaris, tot recordant-li que queda obligat a mantenir-ne la reserva i custòdia per evitar problemes de confidencialitat. En el cas que ens cridin a declarar i hi ha el pacient, cal preguntar-li si ens autoritza a informar sobre el seu procés. 
En el cas de trobar-nos en una situació de maltractament o agressió, estem obligats a comunicar-ho al Jutjat. 

La incapacitat transitòria (IT) 
Mai hem de facilitar informació a l'empresa més enllà de la previsió del temps d'incapacitat, a no ser que el pacient ens ho demani explícitament. Sí que cal respondre, però, les peticions de l'ICAMS (Institut Català d'Avaluacions Mèdiques i Sanitàries) com a òrgan superior en temes lligats a la IT, tot recordant que estan obligats a la confidencialitat també pel secret professional. 
Els comunicats a les mútues es realitzaran únicament amb l'autorització del pacient. 

La circulació de papers i la seva destrucció 
Cal reclamar màquines destructores de paper per assegurar que no queden restes dels documents clínics que es llencen. Si no es disposa d'aquest aparell, hauríem de destruir-los manualment per garantir que les dades dels pacients es mantinguin inaccessibles. 

La investigació i les publicacions 
Massa sovint es veuen publicacions amb fotografies que permeten reconèixer el pacient o radiografies amb el nom. Cal demanar-los permís per fer ús de les imatges i a més preservar-ne la identificació. 

La mort 
La confidencialitat també s'ha de mantenir després de la mort de la persona. La mort no ens allibera de guardar el secret. 

Els hereus legals poden tenir accés a la història clínica, però no a les anotacions subjectives dels professionals. A banda, només cal lliurar la informació clínica que no pugui afectar la intimitat de la persona morta. 

Font original: Jose Ignacio Sobrino de  

Sobredosificació de sintrom. Aspectes pràctics en la consulta diària

Una presentació molt resumida i d'aspectes pràctics per al dia a dia

Font original: Dra. Renata Sánchez. Servicio de Medicina Interna Hospital del León

dimecres, 11 juny de 2014

Nota de la semFYC sobre l'estudi SIGNIFY i la no seguretat de la Ibravadina


L'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha començat una revisió de la ivabradina (Corlentor, Procoralan). La revisió es deu als resultats preliminars de l'estudi SIGNIFY, que avalua si el tractament amb ivabradina (Corlentor, Procoralan) en pacients amb malaltia coronària redueix la taxa d'esdeveniments cardiovasculars, com l'atac al cor.

Més informació en Castellà:

Los resultados preliminares del estudio SIGNIFY han mostrado un pequeño, pero estadísticamente significativo, aumento en el riesgo combinado de muerte cardiovascular e infarto de miocardio no fatal con ivabradina en comparación con placebo, en un sub-grupo pre-especificado de pacientes con angina sintomática, según criterios de la Canadian Cardiovascular Society (CCS), clase II o mayor. 

Los datos iniciales de dicho estudio indican que los acontecimientos adversos de tipo cardiovascular podrían estar relacionados en la mayor parte de los casos, con una frecuencia cardiaca objetivo por debajo de los 60 latidos por minuto (LPM); sin embargo estos datos están siendo evaluados en profundidad para comprender totalmente sus implicaciones en el uso clínico de ivabradina. 

Se adjunta  enlace, de una carta remitida por Laboratorios Servier S.L. y Laboratorios Farmacéuticos Rovi, S.A. relativa a "Procoralan/Corlentor (ivabradina): mientras son evaluados los resultados del ensayo clínico SIGNIFY, se recuerda a los profesionales sanitarios las condiciones de uso de ivabradina en el tratamiento sintomático de la angina de pecho estable crónica con objeto de evitar la aparición de bradicardias potencialmente graves"

Esta carta ha sido revisada por la Agencia Española de Medicamentos y Productos sanitarios (AEMPS). 

También está (o estará) disponible en el siguiente enlace de la página web de la AEMPS:



Guia 2014 d'atenció a les dones amb endometriosi



Documents col·laboratius SEMFYC ( Obstetrícia i Ginecologia )