Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dimarts, 12 de juny de 2018

Nou manual de vacunacions de Catalunya


El Departament de Salut ha presentat el nou Manual de vacunacions de Catalunya, que vol ser una eina útil per als professionals sanitaris que recomanen o administren vacunes. 

El document, que actualitza el de l’any 2006, l’ha elaborat l’Agència de Salut Pública de Catalunya, amb la participació de més de 40 experts, en el marc del Consell Assessor de Vacunacions, on hi són representades les societats científiques relacionades amb aquesta matèria.


divendres, 18 de maig de 2018

(UK Medicines Information) Seguretat d'antihistamínics orals durant la lactància materna.


Una revisió de la UK Medicines Information (UKMi) titulat:  Què antihistamínics orals són segurs per usar-los durant la lactància indica la escassetat d'evidències sobre aquest tema, però recomana els antihistamínics no sedants (loratadina o cetirizina) a excretar en quantitats no significatives per llet materna i comptar amb major experiència d'ús.


Resum
 
      • Hi ha estudis molt limitats o informes de casos sobre l'ús d'antihistamínics a la lactància.
      • Els estudis dels antihistamínics no sedants, loratadina i cetirizina, mostren baixos nivells de transferència a la llet materna i aquests es consideren antihistamínics d'elecció per a una mare que amamanta.
      • Els dades limitats suggereixen que la transferència de fexofenadina a la llet materna és baixa i es podria considerar acceptable quan la loratadina i la cetirizina són ineficaces o estan contraindicades.

(Eur J Hosp Pharm) Ingressos hospitalaris per esdeveniments hemorrágics associats amb el tractament amb apixaban, dabigatrán i rivaroxabán.


Els NACOs se associen amb esdeveniments hemorrágics greus que requereixen hospitalització. L'avaluació de la relació risc / benefici tenint en compte les preferències del pacient i un seguiment individualitzat, especialment en pacients ancians, polimedicats o amb insuficiència renal, poden ajudar a reforçar el segur ús dels NACO.
 
http://ejhp.bmj.com/content/early/2018/05/08/ejhpharm-2017-001390

dijous, 17 de maig de 2018

La meva assistència al XXXVIII Congrés de la semFYC



Des d'aquest bloc vull agrair a les persones que em van animar a realitzar aquesta presentació. Un esment especial als companys d'e-Salut del COMB del que sóc membre. Durant el temps en què he estat recopilant informació, comprovant i utilitzant aquestes noves tecnologies he après molt i molt i em porto un gran record.

L'aplicació de la tecnologia en la pràctica clínica, ha transformat la realitat. És d'esperar que gran part de les eines presentades en aquest Congrés formin part dels recursos quotidians de tots els Metges de Família. Recordem que el pacient no és un element passiu, disposa d'elements que interaccionaran amb el nou maletí: sensors cardíacs, detector de venes amb infrarojos, extracció de sang sense agulla, dermatoscopi, fonendos digitals, nous otoscopis, tensiòmetres, electrocardiogrames portàtils i connectats al mòbil, ecògrafs portàtils, espiròmetres de smartphone, etc. ",

La meva pregunta .... caldrà seguir tenint els actuals dispositius, o es podran substituir per eines més fiables i precises per a millorar la capacitat de resolució, la millora de l'atenció primària i les bones pràctiques en medicina de família?





A partir d'ara em poso un altre repte, que és d'actualitzar i millorar aquest maletí i que ho tornaré a presentar al Congrés Healthio de Barcelona a l´octubre amb noves i interessants novetats!


Recomanacions de tractament antimicrobià a les infeccions del tracte respiratori inferior





Presentació de Carles Llor a la Semfyc


dimecres, 16 de maig de 2018

diumenge, 6 de maig de 2018

El Maletí del Metge de Família del segle XXI

 

Aquest dissabte 12 de maig al Congrès de la semFYC us espero en el "TALLER DE GRAN FORMATO: EL MALETIN DEL MEDICO DE FAMILIA DEL SIGLO XXI". 
El maletí mèdic actual ja no és una simple bossa en el que portem un estestoscopi, tensiòmetre o glucòmetre. 

Aquí presentaré un nou concepte de maletí mèdic més adequat als nous temps on hem d´aprofitar per a realitzar la telemedicina, aprofitar l'empoderament del pacient i arribar a ser més resolutius en la nostra especialitat.


Per començar us avanço una primícia....
  


dilluns, 23 d’abril de 2018

Preguntes més freqüents sobre el tractament farmacològic de la Hiperplàsia Benigna de Pròstata (HBP)




La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), procés proliferatiu benigne de la glàndula prostàtica, és una de les causes més freqüents de símptomes del tracte urinari inferior en homes majors de 40 anys. L’edat és el principal factor de risc per desenvolupar-la.
Les opcions terapèutiques actuals en funció de la gravetat dels símptomes són la conducta expectant, el tractament farmacològic i el tractament quirúrgic. Tot i que hi ha diferents agents disponibles, l’eficàcia absoluta dels medicaments per l’HBP és baixa.

Els agents alfa-blocadors tenen un inici d’acció ràpid, milloren la simptomatologia i la taxa de flux urinari, però no redueixen la grandària de la pròstata ni eviten la retenció urinària.

Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa es consideren d’elecció en pacients amb pròstates grans (Major a 30 g). En aquests pacients han mostrat disminuir la incidència de retenció urinària i la necessitat de cirurgia després d’un ús perllongat.

La teràpia combinada entre aquests dos grups de fàrmacs es recomana en pacients amb símptomes moderats-greus, pròstata gran o unes concentracions de prostatic specific antigen (PSA) d’1,5 ng/mL i alt risc de progressió. Els agents anticolinèrgics es consideren una alternativa en pacients amb símptomes principalment irritatius (freqüència, urgència o incontinència). La fitoteràpia i les teràpies alternatives no es recomanen en el tractament de la hiperplàsia benigne de pròstata.

Punts Claus
. La hiperplasia benigna de prostata es un trastorn benigne i frequent en els pacients d’edat avancada que s’acompanya de simptomes obstructius i irritatius de la bufeta.

  En els pacients simptomes lleus (IPSS menor a 8) l’estrategia terapeutica es la modificacio de l’estil de vida i la conducta expectant.

. El tractament farmacologic esta indicat en pacients amb simptomes moderats-greus (IPSS  = 8 - 20).

• Els alfa-blocadors selectius es consideren els medicaments  de primera linia en els pacients amb simptomes moderats- greus i prostates petites, ja que son mes efectius en la millora dels simptomes que els inhibidors de l’alfa-reductasa.

•Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa estan indicats en pacients amb simptomes greus i prostates grans (major a 30 g).

• La terapia combinada amb un alfa-blocador i un inhibidor de l’alfa-5-reductasa esta indicada en aquells pacients que presenten simptomes moderats o greus i una grandaria prostatica major a 30 g, o un PSA ≥ d’1,5 ng/mL i amb alt risc de progressio. En els pacients sense recurrencia dels simptomes, es pot valorar retirar l’alfa-blocador als 6-12 mesos de tractament.

 No es disposa de dades que permetin establir la superioritat d’una combinacio sobre una altra, les mes estudiades han estat: doxazosina/finasterida, terazosina/finasterida i tamsulosina/ dutasterida.

• Els agents anticolinergics es podrien valorar en pacients amb un volum residual postmiccional baix i amb simptomes irritatius moderats-greus (frequencia i urgencia), que persisteixen tot i un tractament amb un alfa-blocador. Cal tenir en compte que aquests medicaments presenten una alta carga colinergica i, per tant, s’hauria de valorar el benefici-risc del seu us individualment.

• El benefici de les terapies complementaries actualment disponibles no es clar i, per tant, no es recomana el seu us.



























































dilluns, 16 d’abril de 2018

Apnea del son i conducció de vehicles. Recomanacions per a la interpretació del nou Reglament General de Conductors en Espanya





Idees Clau


- Els accidents de trànsit són una de les principals causes de mortalitat a tot el món, i la somnolència està clarament relacionada amb aquestes morts. 
- Entre la població amb alt risc de patir somnolència al volant, i consegüentment accidents de trànsit, es troben les persones que tenen síndrome d' apnea del son (SAHS) sense diagnosticar. 
- El tractament amb CPAP ha demostrat una disminució en el risc d'accidentalitat de conductors amb SAHS. És per això que la Unió Europea ha inclòs aquesta malaltia entre els requisits psicofísics per obtenir o mantenir el permís de conducció. 
- Per a complir amb aquesta Directiva Europea, Espanya ha actualitzat el Reglament de Conductors. 
- Amb l'objectiu d'facilitar la implementació de la nova norma, un grup d'experts de diferents societats mèdiques i institucions han elaborat la present guia, que conté qüestionaris de cribatge de SAHS, criteris de diagnòstic i tractament i models estandarditzats d'informes a completar per els metges.
Actualització del Reglament General de Conductors considera no aptes els conductors amb índex d'apnea del son superior a 15 i somnolència.
- El qüestionari STOP-Bang és un excel·lent mètode de cribatge per la seva elevada sensibilitat i facilitat d'aplicació.

                                         DOCUMENT

http://media.wix.com/ugd/34dabf_3fbeb396761347bbb654fa36d123ce59.pdf?dn=sindrome%20apnea%20sue%C3%83%C2%B1o.pdf






dijous, 1 de març de 2018

Guies Nord-americanes de Hipertensió Arterial: HTA ≥ 130 / ≥ 80 ó ≥ 140 / ≥90?

Resultado de imagen de camfic


Resultado de imagen de debate


Recomanacions del Grup de Treball de HTA de la CAMFiC 

Les noves Guies Nord-americanes sobre hipertensió arterial (HTA) prometen un ampli debat a Europa. Desapareix el concepte de prehipertensió com a tal i es considera que es pateix HTA amb registres de 130 mmHg a 139 mmHg, i de 80 mmHg a 89 mmHg. Aquestes guies americanes, a més, estableixen que en termes generals tots els pacients han d'assolir uns objectius de control de la pressió arterial menor de 130/80 mmHg per considerar-se dins del concepte de bon tractament, incloent als pacients d’edat avançada i als diabètics: les dades es basen en l'assaig clínic SPRINT i els resultats no han estat reproduïts en cap altre estudi, amb la qual cosa estem davant d'uns objectius que poden generar molta frustració perquè són molt difícils d'aconseguir si no s’utilitzen 3 o 4 fàrmacs antihipertensius. El fet de considerar que amb aquestes xifres una persona ja és hipertensa suposarà haver d'afrontar una important sobrecàrrega assistencial, ja que això significaria que a partir dels 65-70 anys d'edat més del 80 % de la població és hipertensa: òbviament es crea una situació de sobrediagnòstic de HTA. Previsiblement les properes Guies Europees no estaran d'acord amb les noves guies americanes. 

Al darrer Congrés Català d'hipertensió arterial celebrat fa unes setmanes un dels membres del Grup Europeu de les Guies avançava, tot i no ser oficial, allò que en el proper mes de Juny de 2018 apuntaran les guies europees, i és que probablement es mantindran els límits que fins ara havíem acceptat, els de 140/90. Abans de poder etiquetar a una persona com hipertensa s’hauria de confirmar de manera ambulatòria, amb autodeterminació domiciliària de la pressió arterial o amb monitorització ambulatòria de la PA de 24 hores. Si es confirma la hipertensió ambulatòria, allò que expressa la guia americana -i també l'europea, la canadenca i moltes altres- és que cal una estimació del risc cardiovascular global, tenint en compte l'edat, el sexe, si el pacient té altres factors de risc com diabetis, hiperlipèmia, si és fumador, o si té ja alguna repercussió en forma de malaltia d’òrgan diana derivada de la hipertensió. En aquests casos, malgrat la hipertensió sigui classificada com lleugera, es recomana tractament farmacològic. Sigui com sigui, a Europa seguim utilitzant el concepte que probablement romandrà igual: xifres de 140/90 abans d’emprendre decisions terapèutiques. 

El grup d’HTA de la CAMFiC, reitera el seu posicionament favorable a les Guies Europees, mantenint el diagnòstic a ≥ 140 i/o ≥ 90, i sobretot, recomana no tractar només les xifres de PA, si no valorar el risc Cardiovascular global davant una persona hipertensa

dilluns, 29 de gener de 2018

Actualització en el tractament de la infecció per Helicobacter Pylori de l'adullt





Autors:

Jordi Artigas Guix 
Metge de família. CAP Passeig de Sant Joan. Institut Català de la Salut.

Carlos Martin Cantera   Metge de família. CAP Passeig de Sant Joan. Institut Català de la Salut. EAP Passeig Sant Joan. Professor associat Departament. Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona.



Resum

A tots els pacients amb evidència d’infecció activa d’Helicobacter pylori (H. pylori) s’hauria d’oferir tractament.

L’elecció del regim antibiòtic inicial de tractament s’hauria de guiar per la presència de factors de risc de resistència a diferents antibiòtics i la presència d’al·lèrgia a la penicil·lina.

L’augment progressiu de resistència a antibiòtics, principalment a la claritromicina, amb taxes superiors al 15%, unit a l’absència d’antibioticoteràpia alternativa han fet que les pautes actuals per millorar l’eficàcia de curació combinin una supressió potent de l’àcid gàstric, tractaments quàdruples i una extensió de la durada fins a 14 dies en tots els tractaments empírics de primera línia i de rescat.

El subcitrat de bismut ha ressorgit i la seva addició als règims triples ha mostrat augmentar les taxes de curació per sobre del 90%.

Com a tractament inicial, al nostre medi es recomana la teràpia quàdruple concomitant durant 14 dies. Una alternativa és la teràpia quàdruple amb bismut en el cas que la taxa de resistència conjunta (claritromicina i metronidazole) sigui superior al 15%.

En els que ha fallat un tractament previ, es suggereix un règim terapèutic alternatiu que usi una combinació d’antibiòtics diferent. En general, claritromicina i els antibiòtics usats prèviament s’haurien d’intentar evitar, si és possible.

En el cas de fallada de 3 règims terapèutics, s’hauria de valorar la determinació de la sensibilitat “in vitro” als antibiòtics per tal de guiar el tractament antibiòtic.

L’adherència al tractament és cabdal per obtenir bons resultats terapèutics.

La pauta amb rifabutina es reserva per a pacients amb més de 3 fallades a tractaments previs.

És important una supressió àcida potent per tal de maximitzar l’eficàcia dels antibiòtics.

No hi ha evidència clara del benefici d’afegir probiòtics al tractament. 
TRACTAMETS D’ELECCIÓ

PAUTA QUÀDRUPLE CONCOMITANT SENSE BISMUT

(IBP, CLA, AMO, MTZ) OCAM durant 14 dies.

Aquest tractament és el recomanat a totes les guies de pràctica clínica recents. En aquest cas s’ha estimat que la teràpia concomitant té una efectivitat entre el 86 i 92%, com demostren els resultats de diversos estudis des de l’any 2012 a Espanya.