Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dijous, 26 març de 2015

Nou Document 2015 de Consens sobre Profilaxi postexposició ocupacional i no ocupacional en relació amb el VIH, VHB i VHC



Document d´actualització. Març 2015

Document de consens sobre les recomanacions de les Profilaxis Postexposició ocupacional i no ocupacional que té com a objectiu ser un document tècnic per als professionals sanitaris.


dimarts, 24 març de 2015

Ús òptim d'antihipertensius per la HTA no severa de l'embaràs (GRADE)

Resultat d'imatges de embarazo y hta

La hipertensió arterial (HTA) en l'embaràs s'associa amb riscos per a la mare i el fetus. Diversos autors coincideixen a tractar amb medicaments a les gestants amb hipertensió severa persistent durant l'embaràs, però no hi ha acord en si les hi ha de medicar en cas d'hipertensió no severa (< 160 / 110 mmHg). 

El balanç entre els beneficis (riscos evitats) i els riscos afegits per a la mare i el fill amb un control estricte de la pressió sanguínia (que persegueix una PAD de 85 mmHg) enfront d'un control menys estricte (que persegueix una PAD de 100 mmHg) no és clar a dia d'avui. 

Alguns assajos clínics de moderada a baixa validesa, per la seva petita grandària de mostra, suggereixen que el control estricte s'associa amb un benefici per a la mare (menys casos d'HTA severa i hospitalització), però amb un major risc per al fetus (creixement i benestar). Els nadons de les dones amb control estricte poden ser més petits de l'esperat i poden sofrir més problemes de salut, sobretot poc després del naixement, doncs la baixada estricta de la PAD pot originar una disminució de la perfusión placentària, i ocasionar un creixement fetal pobre i/o trastorns metabòlics, amb el consegüent perjudici fetal.




Acaba de publicar-se l´Estudio CHIPS l'Estudi CHIPS per orientar la presa de decisions sobre l'òptim ús d'antihipertensiu per la HTA no severa de l'embaràs.

Donat l'interès del tema, Manuel Martínez Castany[1] ha fet una avaluació GRADE d'aquest estudi, el resultat del qual hem posat a la disposició dels lectors en evalmed.es,, pestanya FORMACIÓ, encara que es pot veure directament en:


 http://evalmedicamento.weebly.com/formacioacuten/control-menos-estricto-frente-a-control-estricto-de-la-hipertension-no-severa-lt-160110-mmhg-sin-proteinuria-en-el-embarazo-manuel-martinez-castano

[1] Manuel Martínez Castaño. Médico de Familia. Centro de Salud Zona Norte, Cáceres

dilluns, 23 març de 2015

Ús d’estatines durant la gestació

Resultat d'imatges de estatinas gestacion


L’ús d’estatines durant el primer trimestre de la gestació no s’associa amb un augment del risc de malformacions congènites, segons un estudi observacional (BMJ 2015; 350:h1035).

Les estatines estan contraindicades durant la gestació per la preocupació que puguin ser teratògenes. El fet que el colesterol i derivats són components essencials per al desenvolupament fetal, fa pensar que reduir-ne la síntesi (com fan les estatines) pugui ser nociu per al fetus si es donen a embarassades. En alguns estudis retrospectius s’han descrit anomalies en nens exposats durant el primer trimestre a estatines, però en altres no s’ha observat aquesta associació, si bé la mida de la mostra o altres característiques dels estudis no permeten descartar augments petits del risc.

A partir d’una gran base de dades, es van avaluar prop de 900.000 gestacions que van donar lloc a nens nascuts vius entre l’any 2000 i 2007. D’aquestes, un 0,13% de les dones van prendre alguna estatina durant el primer trimestre de la gestació (sobretot atorvastatina i simvastatina). Es van registrar malformacions congènites en un 6,3% de les gestants tractades amb estatines i en un 3,6% de les gestants que no en van prendre. No obstant, després d’ajustar per factors de confusió, com una diabetis prèvia, el risc de malformacions no va ser diferent entre els dos grups. Els autors suggereixen que, tot i que la preocupació sobre l’ús d’estatines durant la gestació podria no estar justificada, caldrien més estudis i dades a llarg termini per confirmar aquests resultats.

Malgrat aquestes troballes tranquil·litzadores, se segueix recomanant que es retirin l’estatina durant la gestació (BMJ 2015; 350:h1484).

dimecres, 18 març de 2015

Espatlla dolorosa: aproximació al maneig en atenció primària.

Resultat d'imatges de espatlla dolorosa

Font original: Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de Menorca



Bibliogràfia 

Dolor de hombro en la consulta de atención primaria. C. Alba romero.
FMC. 2014;21(7):404-10
Miembro superior: hombro: síndrome subacromial. AMF 2008;4(5):244-252
Hombro doloroso. A tejedor. AMF 2005;1(2):63-74

Evaluation of the patient with shoulder complaints. Bruce C Anderson, MD.
UpToDate. Topic 238 v 23 Feb 2015
Chronic shoulder pain. Kelton M et all. Am Fam Physician,
2008 Fef 15;77(4):453-460 ; 493-497

Curso de fisioterapia y rehabilitación. FMC Curso 2009;16 (Supl. 1):1
Procedimientos terapéuticos en fisioterapia y traumatología en atención primaria (II).
 FMC 2005

Novetats de la GPC NICE sobre la Pneumònia Adquirida en la Comunitat (NAC)




Excel·lent presentació dels companys de Docencia Rafalafena 







Algorisme de tractament de la depressió en Atenció Primària


Imagen1
Font: Centro Andaluz de Documentación e Información sobre Medicamentos (CADIME)

Codeína: noves restriccions d'ús com antitussígen en pediatria (AEMP)

Resultat d'imatges de atencio



Imagen1



Doctor: Demani'm el PSA!

És bastant freqüent que els pacients homes, quan ens sol·licitan alguna analítica, ens facin aquesta petició: "Demani´m el PSA".

De vegades, directament l'hi han demanat en la revisió d'empresa.

" He sentit que a partir dels 50 cal fer-ho. La informació arriba per tant, però incompleta...

Continuació de la situació des de la font original i en castellà  Mediblog de Familia


Resultat d'imatges de psa y doctor

Entonces, ¿No debo hacerme el PSA?

No, no debe hacerse el PSA. La determinación del PSA de rutina, como screening o cribado (prueba de detección rutinaria en pacientes sin síntomas) no ha demostrado disminuir la mortalidad por cáncer de próstata y sí tiene ciertas consecuencias. La utilidad de su determinación (junto con otras pruebas) reside dentro del estudio del paciente con síntomas prostáticos (orinar a menudo, orinar mucho por la noche, necesidad de hacer fuerza para empezar a orinar, chorro débil…) para ayudar a diferenciar la Hipertrofia benigna, que en mayor o menor medida nos afecta a todos los hombres a medida que cumplimos años, del cáncer. No, en hombres sin síntomas salvo con...

Pues a un vecino mío, gracias a hacérselo se lo detectaron a tiempo.
A veces es difícil transmitir que, para tomar decisiones en salud no se pueden mirar datos individuales sino resultados globales en grupos de pacientes. Y los datos son claros, se hagan o no el PSA, 7 de cada 1000 varones mayores de 50 años fallecen de cáncer de próstata.

Bueno, pero yo me quedo más tranquilo y malo no es, ¿no?
Hacer pruebas innecesarias también entraña riesgos. 20 de cada mil hombres sometidos a cribado con PSA son diagnosticados y tratados innecesariamente (prostatectomía y radioterapia que pueden conducir a incontinencia urinaria e impotencia) y 180 de ellos sufren una falsa alarma de cáncer y una biopsia.

Pero una imagen vale más que mil palabras. Gracias al blog sano y salvo os reproduzco un gráfico traducido muy ilustrativo, del Harding Center for Risk Literacy donde se muestran estos datos.

Rojo: Los fallecidos en ambos grupos (8 por cáncer de próstata y 192 por otras causas)



Azul: Pacientes que sufren las consecuencias de hacerse el cribado innecesario (20 tratados innecesariamente y 180 que sufren falsa alarma de cáncer y biopsia).




Amarillo: Los que sobreviven sin daño en ambos grupos.


¿En qué grupo de los dos quieres estar?

Maneig de l'agitació en el pacient ancià

Resultat d'imatges de agitación en el anciano












Nou butlletí INFAC titulat Maneig de l'agitació en el pacient ancià. 

També teniu a la vostra disposició una presentació en power point basada en aquest butlletí.


·         Butlletí (castellà)

·         Presentació (castellà)


Font original: Basurto-Altamira UAP





dimarts, 17 març de 2015

Informe avaluació dels riscos per a la salut humana a l'àrea dels camps electromagnètics (CEM).

Resultat d'imatges de camps electromagnètics (CEM).




Noves proves científiques en l'avaluació dels riscos per a la salut humana a l'àrea dels camps electromagnètics (CEM).


El present dictamen actualitza les noves informacions disponibles i presta especial atenció a les zones on es van identificar importants llacunes de coneixement. A més, s´abordan els mecanismes d'interacció biofísics i el paper potencial dels companys de l'exposició a factors d'estrès ambientals .

Els resultats de les recerques científiques actuals indiquen que no hi ha efectes adversos per a la salut evidents si l'exposició es manté per sota dels nivells recomanats per la legislació de la UE. En general, els estudis epidemiològics sobre l'exposició a CEM de radiofreqüència no mostren un augment del risc de tumors cerebrals. D'altra banda, no indiquen un major risc d'altres tipus de càncer de la regió del cap i el coll.


Estudis anteriors també van suggerir una associació de CEM amb un major risc de la malaltia d'Alzheimer. Nous estudis sobre aquest tema no van confirmar aquest enllaç.

Els estudis epidemiològics d'exposició associat a camps de Freqüència Extremadament Baixa (ELF), de vida a llarg termini en les proximitats de línies elèctriques a una major taxa de leucèmia infantil. 


No hi ha mecanismes que hagin estat identificats i sense el suport dels estudis experimentals podrien explicar aquests resultats, els quals, juntament amb les deficiències dels estudis epidemiològics impedeixen una interpretació causal.


Quant a la hipersensibilitat als CEM (intolerància ambiental idiopática atribuït als CEM), les recerques mostren consistentment que no existeix un vincle causal entre els símptomes reportats i exposició als CEM.

Font original: CCRSERI (Comitè Científic dels Riscos Sanitaris Emergents i Recentment Identificats), els efectes potencials sobre la salut de l'exposició a camps electromagnètics (CEM) 27 de gener de 2015.



DOCUMENTS



Enllaç a la noticia a la web de Seguretat i Salut Alimentària de la Comissió Europea. (en anglès)
Enllaç a un resum del dictàmen (en castellà, 1 pàg. o,1 Mb)
Enllaç al dictamen (en anglès, 288 pàgs. 2,7 Mb)

Saps com diferenciar una grip d’un refredat?