Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MB... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dilluns, 14 abril de 2014

Substitució de la fòrmula de Càlcul del filtrat glomerular MDRD-4 IDMS per CKD-EPI



El filtrat glomerular (FG) es considera el millor indicador de funcionalisme renal. Hi ha  moltes maneres de valorar amb exactitud el FG (aclariment d’inulina, iotalamat,...), però són tècniques molt complexes. Per això, a la pràctica clínica, es recomana estimar el  FG (eFG) mitjançant fórmules basades en la concentració de creatinini en sèrum.  

Actualment, el nostre laboratori, com la majoria de laboratoris clínics, utilitza la fórmula inicialment recomanada MDRD (Modification of Diet in Renal Disease) coneguda com MDRD-4 IDMS per a l’estimació del FG. Aquesta utilitza pel càlcul quatre variables: la concentració de creatinini en sèrum mesurada mitjançant un mètode estandaritzat (IDMS), el sexe, l’edat i la raça. Les limitacions més importants en l’ús d’aquesta equació són la imprecisió i la infraestimació sistemàtica a valors normals de l’eFG ( al voltant de 60 ml/min/1,73 m2), i com a conseqüència, augmenta el nombre de pacients derivats als serveis de Nefrologia. 

Per tal d’evitar aquests inconvenients s’han desenvolupat noves fórmules per millorar l’exactitud i precisió de les estimacions de l’eFG. Al 2009, Levey va introduir una nova fórmula de càlcul, CKD-EPI (Chronic Kidney Disease Epidemiology Collaboration) basada en les mateixes variables, però diferenciada en funció de la concentració de creatinini. 

Per dones: 
Si creatinini ≤ 62 µmol/L, eFG = 144 x ([creatinini / 88,4 /0,7]-0,329) x 0,993edat

Si creatinini > 62 µmol/L, eFG = 144 x ([creatinini / 88,4 /0,7]-1.209) x 0,993edat
 

Per homes: 
Si creatinini ≤80 µmol/L, eFG = 141 x ([creatinini / 88,4 /0,9]-0,411) x 0,993edat
Si creatinini >80 µmol/L, eFG = 141 x ([creatinini / 88,4 /0,9]-1,209) x 0,993edat

La fórmula de CKD-EPI va ser elaborada a partir d’una població amb valors d’eFG més elevats i mètodes de creatinini estandaritzats. Aquesta fórmula és recomanada per les noves guies KDIGO 2012 ( Kidney Disease Improving Global Outcomes) donat que presenta una millor exactitud i redueix el biaix de l’equació MDRD-4 IDMS. També millora la imprecisió global, especialment important en valors superiors a 60 mL/min/1,73 m2

Per tant, a partir del proper dilluns 24 de març es passa a l’eFG segons la fórmula CKD-EPI. Amb la introducció d’aquesta fórmula es millora l’eFG real i s’ajuda a prevenir de manera més eficient la progressió de la malaltia renal crònica (MRC) cap a les fases més avançades, disminuint la morbilitat i mortalitat degut al risc vascular de les complicacions de la mateixa. 

BIBLIOGRAFIA 
1. Levey AS et al. A new equation to estimate glomerular filtration rate. Annals of Internal Medicine 2009; 150:604-13.

2. Martinez-Castelao A(en representación del Grupo de estudio para elaborar un Nuevo Consenso sobre ERC de 10 sociedades científicas). Estimación de filtrado glomerular.

3. KDIGO 2012. Clinical Practice Guideline for the Evaluation and Management of Chronic Kidney Disease. Kidney International Supplements 2013; 3: 1-136.


dijous, 3 abril de 2014

Què significa ser metge/ssa de família?

Especialista en persones. 
Per vocació. 

Font: SemFYC



En pacients amb diabetis els IECA són més eficaços que els ARA II




Els IECA redueixen la morbimortalitat cardiovascular en pacients amb diabetis, mentre que els ARA II hi tenen poc efecte, segons una metanàlisi recent (JAMA Intern Med 2014; 31 març). 


Els resultats d’una metanàlisi de 20 assaigs clínics en pacients hipertensos publicada el 2012 va indicar que els IECA hi redueixen la mortalitat cardiovascular i la mortalitat per totes les causes, però els ARA-II no (Butll Groc 2013;26:2-3).



S’ha publicat una metanàlisi de 35 assaigs clínics sobre morbimortalitat cardiovascular amb un total de 56.694 pacients amb diabetis. En 23 assaigs es van comparar els IECA amb placebo o amb fàrmac actiu (32.827 pacients) i 13 assaigs eren comparatius entre els ARA II i un grup control (23.867 pacients). El tractament amb IECA va reduir la mortalitat per qualsevol causa en un 13%, la mortalitat cardiovascular en un 17% i la morbiditat cardiovascular en un 14%. Els ARA II no van modificar de manera significativa la mortalitat global ni la morbimortalitat cardiovascular, però van reduir el risc d’insuficiència cardíaca en un 30%. Els autors conclouen que els IECA s’haurien de considerar d’elecció en pacients diabètics.



Aquests resultats confirmen els d’una revisió sistemàtica prèvia segons la qual els IECA tenen efectes renoprotectors i són més eficaços en pacients amb diabetis (BMJ 2013;347:f6008).

Font original: e-butlletí groc

dimarts, 1 abril de 2014

Informació actualitzada sobre el Brot de Xarampió a Catalunya. Nota informativa 31/3/2014






A l’actualitat hi ha 93 casos confirmats, dels quals el 61% han estat persones entre 25 i 52 anys d’edat.


Resum del Brot

Total casos confirmats : 93
Pendents: 7
Descartats : 75

Des del dia 1.01.2014 s’han notificat un total de 175 sospites de xarampió de les quals se’n han confirmat 93 casos. Essent el primer un cas importat de l’estranger. El possible vincle entre els casos inicials es situa en una zona de Barcelona ciutat tot i que posteriorment han anat apareixent casos en altres localitzacions de la província. A la província de Girona s’han donat 12 casos relacionats inicialment amb casos confirmats a Barcelona i un que es considera cas aïllat, també importat que no ha generat casos secundaris.

26 casos han requerit ingrés hospitalari (taxa hospitalització: 28%), tots ells no vacunats.

El grup d’edat més afectat ha estat entre els majors de 25 anys.

Un 27 % dels casos s’ha donat en personal sanitari. 

Tots els professionals que treballen en centres sanitaris haurien d’estar immunitzats contra el xarampió. Aquesta recomanació va dirigida tant a metges, personal d’infermeria com zeladors i personal de transport sanitari.

Guía de Prevenció: Embaràs i lactància

Dieta per a la urticària aguda/crònica







FULL DE DIETA  CAT  CAS

dilluns, 31 març de 2014

Nou algorisme de tractament de la hiperglucemia en la diabetis tipus 2


RedgedapS    








Un nou algorisme amb un disseny nou en forma de diana amb dues entrades.

1.- Una sobre el grau de control glucèmic, sigui

- inferior a 8%
- entre 8-10% o
- superior a 10% d'HbA1c.

2.- I un altre, amb tres de les característiques més importants d'individu amb diabetis tipus 2 (DM2) que condicionen el seu tractament:

- la insuficiència renal,
- l'ancià o persona amb criteris de fragilitat, i
- l'individu obès (IMC > 35).



Com es produeix la fibril·lació auricular? Una imatge val més que mil paraules




Idees Clau

1.- La fibril·lació auricular consisteix aparentment en una sèrie d'impulsos desordenats acumulatius que produeixen canvis permanents en el ritme sinusal normal del cor, com a alteracions anatòmiques, bioquímiques i electrofisiològiques. 

2.- La dilatació progressiva de les aurícules provoca estasis i acumulació de sang. Així mateix, la fibril·lació auricular afavoreix la hipercoagulabilitat, que pot agreujar-se amb la prolongació dels episodis.

3.- A més, molts pacients presenten palpitacions i angina. 

4.- L'ictus és la complicació més temuda a més de la formació de trombes, una pluja contínua de microembòlies que poden ocasionar defectes cognitius.

5.- Amb el temps, pot alterar-se la funció ventricular esquerra, amb aparició de dispnea, intolerància a l'exercici i astènia. 

6.- La miocardiopatía provocada per la fibril·lació auricular comença en poques setmanes i pot ser irreversible.

7.- La recerca sobre el mecanisme i els efectes de la fibril·lació auricular ofereix perspectives importants.

8.- L'objectiu estratègic ideal en relació amb la fibril·lació auricular consisteix a aconseguir un ritme sinusal mantingut i a llarg termini.



dijous, 27 març de 2014

Informació per al debat: reforma de la llei de l´avortament. Els drets, l´autonomia entre d´altres coses

Nova entrada en relació a un tema d'actualitat.

Davant la quantitat de les notícies que apareixen i els debats al voltant, m’ha semblat indicat aportar material sobre el tema. Al final recomanacions de dos llibres per a la seva lectura
Dra. Montse Espuga












dimecres, 26 març de 2014

Evidències sobre el tractament amb infiltracions en l'Epicondilitis

Infiltración con plasma rico en plaquetas de epicondilitis

Últimament s'han publicat diversos ECA i metaanàlisi sobre l'efectivitat de diferents tractaments en l'epicondilitis lateral









Les diferents intervencions (no només intervencionistes, sinó també les modalitats conservadores) han mostrat millora a curt termini, però a llarg termini les diferències amb tractaments placebo es difuminen. 
En aquest articles es torna a confirmar aquests resultats.

Am J Sports Med. 2013 Mar;41(3):625-35. doi: 10.1177/0363546512472975. Epub 2013 Jan 17.

La infiltració amb corticoides té efecte en la reducció del dolor a curt termini (1 mes) en comparació amb la resta d'intervencions. També millora l'activitat inflamatoria i l'espessor del tendó en comparació del plasma ric en plaquetes i la solució salina. Als 3 mesos no es van trobar diferències.



Am J Sports Med. 2012 Sep 12. [Epub ahead of print]

S'ha trobat una escasses proves basades en assajos (no esbiaixats) sobre el qual basar les recomanacions respecte a les teràpies d'injecció per l'epicondilitis lateral.


Font: Updates en Rehabilitación

dimarts, 25 març de 2014

divendres, 21 març de 2014

Utilitat del PET en el diagnòstic de la Malaltia d'Alzheimer


En aquesta revisió es va analitzar l'evidència disponible en l'actualitat sobre la utilitat de la tomografia per emissió de positrons (TEP) en el diagnòstic de la Malaltia d'Alzheimer.

Fins al moment, els únics mètodes definitius per al diagnòstic de la Malaltia d'Alzheimer (EA) són l'avaluació clínica i la demostració de plaques de beta amiloide (BA) i cabdells neurofibrilars en l'autòpsia de cervell.

La tomografia per emissió de positrons (PET) amb florbetapir F-18 (F-18) permetria identificar àrees on s'acumula BA. Un PET amb F-18 negatiu indicaria que la deterioració cognitiva no es deu a EA, però la detecció de BA amb aquest mètode no seria indicador d'EA o d'una altra malaltia neurodegenerativa perquè s'ha demostrat que persones ancianes sense deterioració cognitiva poden presentar dipòsits de BA en el cervell. Per a aquesta revisió es van considerar 15 articles en què es va avaluar el F-18: en 14 es va analitzar la precisió diagnòstica, i en el restant, l'impacte de l'estudi sobre la impressió diagnòstica. En cap estudi es va avaluar l'impacte del PET sobre l'inici o la suspensió de tractament per a l'EA o sobre la realització d'altres estudis per al diagnòstic.

En 13 estudis es va comparar el resultat del PET amb biòpsies de cervell. En l'estudi principal sobre el qual va fonamentar la Food and Drug Administration l'aprovació del PET amb F-18 per identificar l'acumulació de BA es van incloure persones majors de 51 anys de la comunitat i d'institucions de tercer nivell, dels quals el 66% tenia diagnòstic d'EA per biòpsia de cervell. La sensibilitat del PET en aquest estudi va ser del 92%, i l'especificitat del 95%. No obstant això, els rangs van ser del 69 al 95% i del 90 al 100% respectivament.

En un altre estudi es va observar que el 29% dels pacients amb deterioració cognitiva lleu i PET positiu van progressar a demència en els 18 mesos següents, mentre que només el 10% dels quals van tenir un estudi negatiu van mostrar aquesta progressió. No obstant, el PET no va permetre determinar el temps de la progressió de la deterioració cognitiva.

En l'estudi en què es va analitzar l'impacte sobre la conducta mèdica es van incloure 229 amb sospita d'EA. El resultat d'aquest estudi es va associar amb un canvi en el diagnòstic en el 54,6% dels casos i en la modificació d'almenys un aspecte del tractament en més del 85%.

Els autors de la revisió remarquen que l'evidència sobre el PET F-18 té importants limitacions, com el nombre escàs d'estudis; l'avaluació insuficient dels beneficis i danys potencials de la prova, del seu impacte en pacients amb demències que no són EA i sobre l'ansietat dels pacients i els familiars davant un resultat positiu. Així mateix, destaquen que la població estudiada no és representativa de tots els pacients als quals es consideraria per a l'estudi.

Conclusion

1.- Actualment, l'evidència és insuficient per determinar la utilitat del PET en la pràctica clínica.

2.- Un resultat positiu no implica presència de malaltia, ni tampoc permet predir el temps de progressió de la deterioració cognitiva lleu a demència.

3.- D'altra banda, un PET negatiu permetria descartar a l'EA com a causa de deterioració cognitiva.

4.- Es necessiten més dades per demostrar que el PET és útil per millorar l'evolució i el maneig dels pacients amb deterioració cognitiva.


Font: Amyloid-B positron emission tomography in the diagnostic evaluation of Alzheimer disease Pearson S, Ollendorf DA, Colby JA. JAMA Intern Med 2014;174(1):133-34

dijous, 20 març de 2014

Aplicant les recomanacions de les noves guias d'HTA


Molt bona entrada de Ágora Docente del Blog de la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitaria de Menorca











Em permeto copiar aquesta magnifica entrada i  presentació d'un tema molt prevalent en la consulta clínica i actualització en el maneig de l'última guia d'HTA.


Preguntes Clíniques:

1.- Com hauríem d´abordar a un pacient al que en una revisió d'empresa se li detecten unes xifres altes de tensió arterial? 

2.- Quina seria la "foto"d'un pacient amb risc cardiovascular?

3.- Com hem d'actuar en una primera visita? 

4.- Que hem de valorar en cada visita de seguiment?


Casos cínics en relació a la presa de decisions en hipertensió arterial que se'ns presenten tots els dies en les nostres consultes.


dilluns, 17 març de 2014

El control de brots de tos ferina a les escoles




En un brot de tos ferina en una escola (almenys 2 casos de tos ferina associats en el temps), la indicació de quimioprofilaxi als companys dels casos podria considerar-se per interrompre la cadena de transmissió de la malaltia en la comunitat i evitar casos en infants menors d'un any, en els quals la malaltia pot ser molt severa.

El control d'aquests brots és complex, i no hi ha un consens sobre les mesures de control. S'ha recomanat la quimioprofilaxi, ben considerant el temps del diagnòstic, riscos associats, costos i resistències antibiòtiques, o solam.ent a escolars amb vacunació incompleta contra la tos ferina.





INFORMACIÓ ANNEXA