Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

divendres, 21 d’agost de 2015

Taula d'Aliments amb Vitamina K, que poden interferir amb el Sintrom ®)

L'acenocumarol o Sintrom ®), és l'antocoagulant utilitzat més freqüentment en medicina, però requereix un estricte control perquè sigui efectiu sense patir efectes adversos, hematomes i hemorràgies.

Les seves acció pot veure's alterada per l'ús d'altres fàrmacs o fins i tot pel consum d'aliments rics en vitamina K.


Docència Rafalafena, blog de suport a la docència i divulgació de coneixement mèdic realitzat pels tutors i residents del C.S Rafalafena de Castelló, ens ofereix aquesta taula d'aliments que poden interferir amb els anticoagulants orals del tipus del Sintrom ®).


En aquesta taula, es mostren els aliments mes habituals, segons la seva capacitat d'interferir amb el fàrmac, i s'ofereixen algunes senzilles recomanacions per al seu consum.




Una bona comunicació metge/pacient



L'èxit de qualsevol entrevista clínica depèn de la qualitat de la comunicació metge/pacient. 

Les habilitats comunicacionales efectives són part dels atributs diàris d'un bon metge i per tant, la comunicació és considerada una de les competències bàsiques en la formació mèdica. 

Amb l'ús d'habilitats de comunicació efectiva, es busca augmentar la precisió diagnòstica, l'eficiència en termes d'adherència al tractament, i construir un suport per al pacient. Una comunicació efectiva promou la col·laboració entre el metge i el pacient, on el focus de l'entrevista no està centrat en el metge ni en el pacient, sinó en la relació de tots dos.




dijous, 20 d’agost de 2015

Medicaments que són clarament més perjudicials que beneficiosos: MEDICAMENTS A EVITAR!


medicamento-falso


Idees Clau

1.- S'ha realitzat una anàlisi rigorosa del balanç beneficio/risc dels medicaments, mitjançant la identificació de resultats en salut rellevants per al pacient, comparació amb els tractaments estàndard i una anàlisi dels efectes adversos coneguts i potencials.

2.- S'han identificat fins a 68 medicaments potencialment més perjudicials que beneficiosos en les seves indicacions autoritzades. 

3.- Existeixen alternatives més segures a ells. En els casos en què no hi ha un tractament alternatiu, fins i tot en el cas de malalties greus, tampoc es justifica l'exposició dels pacients a riscos greus per fàrmacs que no tenen eficàcia comprovada.


Nota: Aquest butlletí està basat en una publicació de l'Associació Mieux Prescrire, associació independent, sense ànim de lucre, que publica la revista Prescrire (Rev Prescrire 2014; 34:137)


http://www.juntadeandalucia.es/servicioandaluzdesalud/farmaciadsevilla/portalugcfarmaciasevilla/images/docu/Boletin/2014/2014_09_Medicamentos_Claramente_Perjudiciales_q_beneficiosos_Boletin_UGCFAPS.pdf 


Els medicaments que cal evitar


Cardiologia: aliskirèn, fenofibrat, bezafibrat, ivabradina, nicorandil, trimetazidina.

Dermatologia/Al·lèrgia: tacrolimús tòpic, mequitazina, prometazina injectable.

Diabetis: sitagliptina, vildagliptina, saxagliptina i linagliptina (tots els inhibidors de la DPP-4), soles o en combinació amb metformina.

Dolor/Reumatologia: celecoxib, etoricoxib, parecoxib, ketoprofèn gel, piroxicam, diacereïna, glucosamina, metocarbamol.

Gastroenterologia: domperidona, prucaloprida.

Ginecologia / Endocrinologia: tibolona.

Hematologia: complex ferro dextran.

Infeccions: moxifloxacina, telitromicina.

Neurologia: donepezil, galantamina, rivastigmina, memantina, flunarizina, tolcapona.

Nutrició: orlistat.

Oncologia: catumaximab, panitumumab, trabectedin, vandetanib, vinflunina.

Osteoporosi: denosumab, ranelat d'estronci.

Pneumologia: efedrina, nafazolina, oximetazolina, pseudoefedrina, tuaminoheptan, omalizumab, folcodina, pirfenidona.

Sistema nerviós central: agomelatina, duloxetina, venlafaxina, dapoxetina, bupropió, tianeptina, vareniclina, flunarizina, tolcapona, asenapina, dapoxetina, etifoxina.



dilluns, 20 de juliol de 2015

Pronòstic a llarg termini de la calcificació de les artèries coronàries en persones asintomàtiques


L'extensió de la calcificació de les artèries coronàries (CAC) prediu amb precisió la mortalitat als 15 anys en una gran cohort de persones asintomàtiques.

Les estimacions de la mortalitat a llarg termini proporcionen una oportunitat única per examinar el valor de nous biomarcadors, com el CAC en l'estimació d'importants resultats en els pacients.

Ann Intern Med, 07/07/2015 "Long-Term Prognosis After Coronary Artery Calcification Testing in Asymptomatic Patients: A Cohort StudyLong-Term Prognosis After CAC Testing in Asymptomatic Patients"


Resum de l´estudi en Castellà: 

Antecedentes: El grado de calcificación de las arterias coronarias (CAC) y los resultados clínicos adversos a corto plazo están fuertemente relacionados a tras 5 años de seguimiento. Objetivo: Describir la capacidad de las puntuaciones de CAC para predecir la mortalidad a largo plazo en personas sin síntomas de enfermedad arterial coronaria. Diseño: cohorte observacional. 

Marco: Centro único, laboratorio de cardiología ambulatoria. 

Pacientes: 9.715 pacientes asintomáticos. Mediciones. Se recogió la puntuación de calcificación de las arterias coronarias y los datos de factores de riesgo binarios. El resultado final primario fue el tiempo hasta la muerte por todas las causas (mediana de seguimiento, 14,6 años). Se utilizaron modelos de riesgos proporcionales de Cox univariable y multivariable para comparar las distribuciones de supervivencia. Se calculó la estadística neta de mejora de reclasificación. 

Resultados:  
En los modelos de Cox ajustados por factores de riesgo de enfermedad arterial coronaria, la puntuación CAC fue altamente predictiva de la mortalidad por cualquier causa (p < 0,001). Las tasas globales de mortalidad a los 15 años oscilaron entre el 3 % y el 28 % para las puntuaciones CAC de 0 a 1000 o superiores (P < 0,001). El riesgo relativo de mortalidad por cualquier causa varió de 1,68 para una puntuación CAC del 1 al 10 (P < 0,001) de 6,26 para una puntuación de 1000 o mayor (P < 0,001). La mejora de reclasificación neta categórica usando puntos de corte de menos de 7.5 % a 22.5 % o más fue de de 0,21 (IC del 95 %, 0,16 a 0,32). Limitaciones: La recolección de datos se limitó a un solo centro con limitaciones para su generalización. Sólo estaban disponibles los datos de los factores de riesgo binarios, y el CAC solamente se midió una vez.

La mejora de reclasificación neta categórica usando puntos de corte de menos de 7.5 % a 22.5 % o más fue de de 0,21 (IC del 95 %, 0,16 a 0,32). Limitaciones: La recolección de datos se limitó a un solo centro con limitaciones para su generalización. Sólo estaban disponibles los datos de los factores de riesgo binarios, y el CAC solamente se midió una vez. 

Conclusión: La extensión de la CAC predice con precisión la mortalidad a los 15 años en una gran cohorte de pacientes asintomáticos. Las estimaciones de la mortalidad a largo plazo proporcionan una oportunidad única para examinar el valor de nuevos biomarcadores, como el CAC, en la estimación de importantes resultados en los pacientes.


divendres, 17 de juliol de 2015

Diferències claus del Vertigen (Malaltia de Ménière vs Vertigen Posicional Paroxístic Benigne)

Molt bona video formació per recordar els aspectes mes important en la diferenciació d'aquestes dues patologies freqüents.





un video formatiu de la maniobra d'Epley per al tractament del vertigen

Decisions compartides entre el pacient i el professional sobre alternatives terapèutiques


La presa compartida de decisions suposa arribar a un acord sobre el tractament entre professionals sanitaris i les persones, a partir de compartir coneixement científic i preferències dels pacients.

‘Decisions Compartides’, és una eina amb què es vol facilitar la presa compartida de decisions en salut. En aquest procés, el professional i les persones acorden el tractament o estil de vida més adient d’acord amb les preferències i els valors personals de l’individu i el coneixement científic existent, tot sospesant els pros i contres de cada opció. Aquest procés ha estat treballat conjuntament pel Consell Consultiu de Pacients de Catalunya (CCPC) i per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), en el sentit què els pacients hi han intervingut aportant la seves experiències personals i garantint la comprensió dels continguts que l’eina ofereix.

Aquesta eina garanteix informació de sanitat pública, aporta coneixement clínic i compta amb la col·laboració dels pacients”, que han validat que el contingut sigui fàcilment comprensible per a tothom.

Les persones han de participar cada cop més en la seva salut i en les decisions que prenen. Això suposa garantir el seu dret a rebre una informació completa, comprensible i de fàcil accés sobre la seva salut, els tractaments o els riscos que els afecten, de manera que es possibiliti la coparticipació en les decisions, en un procés que suposa deliberació i temps.

Seguint aquesta premissa, el procés de decisions compartides promou que les persones aportin les seves preferències, objectius i valors i el professional clínic informi sobre les opcions de tractament.

L’eina mitjançant la qual es vertebra aquesta iniciativa és un nou canal temàtic a la xarxa (http://decisionscompartides.gencat.cat). En ell ja hi ha disponible informació, instruments de decisió, testimonis i respostes a preguntes freqüents sobre dues malalties: el càncer de pròstata i la malaltia renal crònica avançada. Progressivament, el lloc web s’anirà ampliant amb continguts per a poder afrontar processos importants de decisió davant d’altres malalties.


Un model enfocat a la participació activa

Aquest model compartit reflecteix un canvi important en les idees sobre com les persones han de participar en l’assistència sanitària.  Actualment existeixen diversos models de relació entre els professionals de la salut i les persones, i aquest projecte vol avançar cap a models deliberatius, en què la persona participa activament en el procés de decisió del tractament o actuació assistencial.

Les decisions compartides són particularment rellevants en aquelles condicions de salut en què hi ha més d’una alternativa i és pot fer una elecció, doncs les diferents opcions presenten diferents avantatges i desavantatges. En la majoria de casos es tracta d’abordar malalties cròniques o proves diagnòstiques o de cribratge, i no tant quan la persona s’enfronta a un diagnòstic greu o potencialment mortal.

Compartir les decisions de tractament té avantatges: si la persona s’implica en la presa de decisions és més probable que segueixi el pla acordat, per exemple, prenent la medicació prescrita de forma adequada. A més, els estudis d’investigació també indiquen que les persones que prenen part en aquestes decisions tenen millors resultats de salut que les que no ho fan.

Hi ha diverses raons per les quals les persones poden desitjar compartir la presa de decisions sobre el seu tractament i l’estil de vida amb un professional. Una d’elles és la tranquil·litat de sentir-se ben informat, gràcies a identificar el professional com una font fiable per a confiar que, junts, han pres la decisió correcta. Una altra raó s’explica pel fet que les persones tenen experiències, creences i prioritats individuals que poden influir en les decisions a prendre i que els professionals poden desconèixer, de manera que aquestes consideracions poden servir-los per adaptar les opcions de tractament a cada individu. Per últim, involucrar-se en les decisions pot fer sentir a la persona que està més empoderada i té un major control de la seva situació.

En aquest procés, i per destriar la millor opció per a cada persona i situació concreta, se segueixen dos passos principals. El primer consisteix en informar-se sobre el diagnòstic, tot analitzant les opcions i els beneficis i possibles riscos. El segon necessita que es comparteixin preferències i es triï amb corresponsabilitat.






dimecres, 15 de juliol de 2015

Benzodiacepines abans d'una cirurgia electiva? No, gràcies!



Moltes pràctiques mèdiques s'empren sense que existeixi evidència de la seva eficàcia. Algunes poden ser inefectives, o fins i tot perjudicials. 

Ferran Roche comenta en REMI un exemple, recentment publicat, sobre l'ús de benzodiacepines abans de la cirurgia electiva.

Les benzodiacepines no són medicaments anodins i el seu ampli ús en tots els àmbits de la medicina hauria de limitar-se.







dimarts, 14 de juliol de 2015

Actualització sobre Diabetis tipus 2



Sessió molt pràctica realitzada per Idurre Labaka i Edurne Múgika (R2 de medicina familiar i comunitària) de Sesiones Alza sobre actualització en Diabetis tipus 2.

Es revisen l'actualització dels criteris diagnòstics amb la inclusió del test de Findrisk i s'actualitza l'algorisme del tractament hipoglucemiant.


Utilització simultània de clopidogrel amb omeprazol: interacció clínicament irrellevant!


El clopidogrel és un profàrmac que s’activa al fetge pel citocrom CYP2C19. La disminució de la conversió hepàtica del clopidogrel al seu metabòlit actiu s'ha relacionat amb la utilització conjunta d’omeprazol ja que és un inhibidor d’aquest enzim, tot i que la resta d’inhibidors de la bomba de protons també ho són en major o menor mesura. No obstant això, els resultats sobre la rellevància clínica de la interacció clopidogrel-omeprazol són contradictoris. 
Aquest estudi de casos i controls es va realitzar a partir d'una població de pacients hospitalitzats per una síndrome coronària aguda (SCA o amb història d’SCA prèvia) a Medellín (Colòmbia) durant el període 2009-2010. Aquests pacients foren tractats amb clopidogrel de forma ambulatòria. 
Un pacient-cas es va definir com aquell que va presentar una recidiva d’SCA i un pacient-control es va definir com aquell sense recidiva. 
Entre els 1.680 pacients hospitalitzats, es van identificar 50 casos readmesos amb SCA i 76 controls. No es va trobar una associació estadísticament significativa entre el reingrés hospitalari a causa d’SCA i la utilització conjunta de clopidogrel i omeprazol (OR 1,05; IC 95 % 0,52-2,15; p = 0,885). 
Tampoc no es van trobar diferències significatives en realitzar les anàlisis estratificades amb les variables edat menor de 65 anys, infart agut de miocardi (IAM), antecedents d'IAM, insuficiència cardíaca, malaltia arterial coronària amb stent i malaltia arterial oclusiva crònica. L'anàlisi de supervivència realitzada en els dos grups tampoc no va mostrar diferències estadísticament significatives entre els temps mitjans dels reingressos hospitalaris. 
Repercussions a la pràctica clínica
Els resultats d'aquest estudi se sumen a l’evidència creixent que la utilització simultània de clopidogrel amb omeprazol és una interacció clínicament irrellevant i que, per tant, a l’hora de decidir l’adequació del tractament antiagregant i antiulcerós s’hauria de fer sense tenir en compte aquesta interacció.

divendres, 10 de juliol de 2015

Nou protocol d'actuació enfront de casos sospitosos de malaltia per Virus Ebola (EVE)

El Protocol d'actuació enfront de casos sospitosos de malaltia per virus ébola (EVE) correspon a la versió del 22 de maig de 2015, aprovat en Comissió de Salut Pública del 16 de Juny de 2015 i està en revisió permanent en funció de l'evolució i nova informació que es disposi de l'actual epidèmia.

banner_ministerio_sanidad_consejo_interterritorial
Informació del Ministeri:

"...Este protocolo, nace del protocolo de vigilancia de fiebres hemorrágicas víricas de la Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica de 2013. El objetivo es garantizar la detección y el diagnóstico precoz de un posible caso de Enfermedad por Virus Ébola (a partir de ahora EVE) con el fin de adoptar las medidas de prevención y control adecuadas para proteger la salud de la población, así como la de los trabajadores expuestos.

El protocolo está adaptado a las recomendaciones de los Organismos Internacionales y de la Unión Europea y tiene en cuenta la legislación sanitaria y laboral española. En la redacción de las diferentes versiones han participado la Ponencia de Alertas de Salud Pública y Respuesta Rápida y la Ponencia de Salud Laboral, así como diferentes Sociedades Científicas. Este protocolo ha sido analizado y aprobado por la Comisión de Salud Pública y ratificado por el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud.
Al igual que todas las acciones de salud pública y protocolos nacionales de vigilancia, control y respuesta, este documento está dirigido a todos los servicios sanitarios independientemente del tipo de actividad o de la titularidad de los mismos; pública o privada.
En España el riesgo de aparición de EVE, está fundamentalmente asociado a la importación de la enfermedad por viajeros internacionales. Por ello, los Servicios de Sanidad Exterior cuya tarea consiste en la vigilancia y control de puntos de entrada, tienen una gran relación con la aplicación del protocolo.
Este protocolo recoge una información básica sobre la EVE y su agente causal, definiciones de caso en investigación de aplicación en el territorio nacional, procedimientos de notificación a nivel nacional, método de diagnóstico de infección por virus Ébola, medidas de prevención y control de la infección en los centros sanitarios donde se reciban pacientes en investigación o confirmados de EVE, estudio y manejo de contactos de riesgo, recomendaciones al alta de los pacientes y manejo post-mortem de los casos.
Dadas las características y la gravedad de la EVE, son de especial importancia las medidas de protección de los trabajadores, en especial de aquellos que manejen casos confirmados. La aplicación correcta de estas medidas y el uso de los Equipos de Protección Individual propuestos en este protocolo requieren un proceso previo de entrenamiento y el establecimiento de los procedimientos de supervisión permanente de todas las actividades que se realicen en torno a los casos con el fin de minimizar los riesgos para el personal.
A su vez, el hecho de identificar los equipos de protección individual como una de las medidas preventivas, no debe entenderse que es en detrimento de las medidas de organización de la actividad y de adopción de medidas de protección colectivas y restantes obligaciones que, de la aplicación de la normativa se desprendan y a las que se deben conceder la importancia y prioridad que les corresponde y que se debe abordar tanto desde la perspectiva de la protección de la salud de los trabajadores como de la dimensión de la protección de la salud de la colectividad, fundamento este de la salud pública.
Por otro lado, ya desde la planificación de la actividad de un centro sanitario se hace necesaria una cooperación y coordinación efectiva entre todos los actores con el fin de garantizar que todos los trabajadores, con independencia de su vínculo laboral, reciban la información y las instrucciones adecuadas, en relación con los riesgos existentes en el centro de trabajo y con las medidas de protección y prevención correspondientes, así como sobre las medidas de emergencia a aplicar...."

Pregunta clínica: Millora la dieta baixa FODMAP símptomes dels pacients amb síndrome de l'intestí irritable?



La dieta pot millorar la diarrea, pero la majoria d'estudis eren de baixa qualitat (números petits i duració curta), i per això fa falta una majr qualitat en els estudis.


DOCUMENT